Els trastorns per ús de substàncies addicctives a l´adolescència constitueixen un problema d´abordatge complex, ja que són el resultat de la confluència de molts diversos factors: alguns de caire biomèdic, altres de tipus psico-socials i, finalment, altres de tipus culturals o inclús evolutius. Des d´aquesta perspectiva, la presència d´una addicció o d´un trastorn d´abús de substàncies en un adolescent és el resultat d´un desenvolupament patològic, arran del qual es generen dificultats d´adaptació als diferents entorns i, on en la seva gènesi, impliquen igualment dificultats en l´adaptació del subjecte a la realitat que l´envolta i a la seva pròpia realitat.
La presència d´una addicció comporta el risc d´associar límits a la capacitat d´adaptar-se a diferents àrees, totes elles rellevants en la potencial resolució.
-Consum: El consum de drogues per se implica efectes directes en l´equilibri fisiològic de l´individu, de major o menor entitat i/o gravetat en funció de la substància i del patró de consum (quantitat, freqüència). Per altra banda, totes les substàncies psicoactives tenen en comú el potencial de generar un hàbit i, per tant, una dependència física i/o psíquica, circumstàncies que per elles mateixes constitueixen un problema mèdic i psicològic.
-Salud Mental: El consum abusiu de substàncies pot tenir conseqüències greus per la salut mental. Igualment, també, la presència de patologia psiquiàtrica, com els trastorns d´ansietat, els de personalitat o altres trastorns associats a dificultats de la regulació d´emocions, predisposen i cronifiquen la presència de problemes d´abús, a vegades amb presentacions clíniques on els símptomes clínics no apareixen de forma clara en una impressió inicial, però que incideixen en la possibilitat de recuperació.
-Àmbits psico-socials. L´adaptació acadèmica o laboral, l´autonomia personal, la convivència, la integració social, el desenvolupament del potencial individual o, inclús, la presència de problemes legals són, tots ells, àmbits de l´adaptació social que poden veure´s afectats per la presència d´un consum patològic de substàncies. Al mateix temps, tots ells són àmbits que, en cas de estar afectats, poden promoure l´aparició d´addiccions o contribuir a mantenir-les.
Per totes aquestes raons, l´abordatge d´un problema de consum de substàncies ha de considerar totes les possibles àrees influents o afectades i cercar un model d´intervenció pluridisciplinar, on les intervencions mèdiques i psicològiques s´uneixen amb elements socioeducatius.
La finalitat última del centre és abordar la problemàtica del jove derivada del consum de drogues, la qual es considerada com un aspecte d’atenció prioritària però no exclusiva, ja que entenem el consum de drogues en els adolescents com una/la resposta del jove d’avant la complexitat de circumstàncies que s’esdevenen en el seu procés de construcció com a persona.
Concepció des del model mèdic- psicològic
Els trastorns per ús de substàncies addicctives a l´adolescència constitueixen un problema d´abordatge complex, ja que són el resultat de la confluència de molts diversos factors: alguns de caire biomèdic, altres de tipus psico-socials i, finalment, altres de tipus culturals o inclús evolutius. Des d´aquesta perspectiva, la presència d´una addicció o d´un trastorn d´abús de substàncies en un adolescent és el resultat d´un desenvolupament patològic, arran del qual es generen dificultats d´adaptació als diferents entorns i, on en la seva gènesi, impliquen igualment dificultats en l´adaptació del subjecte a la realitat que l´envolta i a la seva pròpia realitat.
La presència d´una addicció comporta el risc d´associar límits a la capacitat d´adaptar-se a diferents àrees, totes elles rellevants en la potencial resolució.
-Consum: El consum de drogues per se implica efectes directes en l´equilibri fisiològic de l´individu, de major o menor entitat i/o gravetat en funció de la substància i del patró de consum (quantitat, freqüència). Per altra banda, totes les substàncies psicoactives tenen en comú el potencial de generar un hàbit i, per tant, una dependència física i/o psíquica, circumstàncies que per elles mateixes constitueixen un problema mèdic i psicològic.
-Salud Mental: El consum abusiu de substàncies pot tenir conseqüències greus per la salut mental. Igualment, també, la presència de patologia psiquiàtrica, com els trastorns d´ansietat, els de personalitat o altres trastorns associats a dificultats de la regulació d´emocions, predisposen i cronifiquen la presència de problemes d´abús, a vegades amb presentacions clíniques on els símptomes clínics no apareixen de forma clara en una impressió inicial, però que incideixen en la possibilitat de recuperació.
-Àmbits psico-socials. L´adaptació acadèmica o laboral, l´autonomia personal, la convivència, la integració social, el desenvolupament del potencial individual o, inclús, la presència de problemes legals són, tots ells, àmbits de l´adaptació social que poden veure´s afectats per la presència d´un consum patològic de substàncies. Al mateix temps, tots ells són àmbits que, en cas de estar afectats, poden promoure l´aparició d´addiccions o contribuir a mantenir-les.
Per totes aquestes raons, l´abordatge d´un problema de consum de substàncies ha de considerar totes les possibles àrees influents o afectades i cercar un model d´intervenció pluridisciplinar, on les intervencions mèdiques i psicològiques s´uneixen amb elements socioeducatius.
Concepció des del model educatiu
Entenem l’educació social com l’eix vertebrador de la intervenció amb l’adolescent, donat que l’educació té per objectiu el desenvolupament de la sociabilitat de la persona, el desenvolupament integral de totes les seves capacitats (Parcerisa, 1999). En altres paraules (Panchón 1998) el procés educatiu del jove hauria de respondre al canvi personal i això comportaria:
- Ser un recurs de promoció i realització integral dels individus.
- Ser una motivació per a la conquista de un desenvolupament autònom.
- Ser un instrument que ajudi al canvi social.
La intervenció educativa es farà en base a:
-
- La llibertat del/la jove a participar de l’espai educatiu.
- La responsabilitat del/la jove versus la culpabilitat, entenent que existeixen conseqüències del actes i no càstigs. S’exigirà segons les capacitats de cadascú/na fent al subjecte protagonista del seu procés personal.
- El potencial d’aprenentatge. Es posarà la mirada en les possibilitats i capacitats del l’individu per pal·liar les àrees amb carències.
El procés educatiu s’entén com un aprenentatge i no ensenyament. Entenem que la persona subjecte de la intervenció entra en un procés d’aprenentatge en el que adopta un rol actiu en el qual ell és el protagonista del seu procés i decideix què vol fer, com ho vol fer i a on vol arribar.
“Puede parecer una idea sutil pero no es lo mismo entrar en un aula pensando que allí están “las personas a las que enseñaré”, que las “personas que aprenderán” (M. Sorín, 1992).
El educador ha de fomentar la creació del vincle educatiu com a requisit imprescindible en el procés educatiu i de canvi. El vincle educatiu, els llaços invisibles que es creen en la relació educador-educand basats en la confiança i el respecte mutu, són imprescindibles perquè l’educació sigui possible. Tot i això, la figura de l’educador ha de ser una figura d’autoritat des del punt de vista del respecte, de la coherència en el discurs i de les seves actituds envers l’educand. No es tracta de ser autoritari des de la obediència i les posicions de jerarquia, que promourien un altre tipus d’educació amb altre tipus de resultat, on l’educand tindria una posició molt més passiva i molt menys participativa.
En aquest procés educatiu, de manera conjunta, el jove i l’educador hauran de treballar sobre els seus possibles interessos i intentar posar-los en pràctica des de una perspectiva socialment admesa. Per tal que això sigui possible i que la persona es converteixi en subjecte de l’educació, cal que tingui temps i oportunitats per fer-ho. I cal tenir en comte que cada persona necessita el seu temps per descobrir el seu interès i fer la seva demanda. Tenint en comte això, es desenvoluparan continguts en la oferta educativa que respongui al interès educatiu del subjecte i a les seves necessitats, que siguin atractius i amb valor social (V. Núñez, 2010).
En l’espai educatiu, l’enquadrament de la tasca (horaris, duració, normativa) és una eina imprescindible perquè l’educació sigui possible. La claredat en aquest sentit facilita la feina que volem portar a terme.
Els joves que utilitzen drogues i pateixen situacions problemàtiques envers aquest acte requereixen, des de el nostre punt de vista, d’un abordatge des de la perspectiva de promoció de la salut. En aquesta línia, adaptant-nos a les necessitats dels/les joves, enfoquem cap el paradigma de la gestió de plaers i riscos en totes les àrees en general i en l’àmbit de les drogues en particular.
“(…) el paradigma de la Gestión de Placeres y Riesgos, partiendo del respeto y la aceptación de las opciones y decisiones del consumidor, centraría su atención en aportarle instrumentos válidos para la reflexión y la capacitación para una gestión efectiva de los placeres y riesgos relacionados con el consumo de drogas.(Rovira, 2003)
Des d’aquest punt de partida es proporcionarà la informació el més objectiva possible sobre els efectes a curt, mig i llarg termini, danys possibles i formes d’evitar-los. A més, afavorirà la reflexió de l’experiència i tindrà especialment en comte les actituds i altres factors que influeixen en la relació amb les drogues.
Aquest és un tipus d’enfocament envers la intervenció que és inclusiu, és a dir, partir del respecte a les decisions no vol dir exclusivament acompanyar en el consum; el no consum també és contempla com a possibilitat. El treball amb els/les joves a partir dels costos-beneficis de les conductes poden portar-nos també al treball per mantenir l’abstinència. El més important és que es farà des de una demanda real de la persona, i es treballarà sempre amb l’objectiu de guanyar en qualitat de vida i promoure conductes i actituds saludables.
Objectiu general del tractament
La variabilitat dels factors que poden influir en la instauració d’un patró en el consum de drogues és molt diversa. Per això mateix la intervenció del centre es planteja des d’una perspectiva global: la intervenció amb els menors o joves i la intervenció amb les seves famílies i el seu entorn de referència més proper.
Així doncs, l’objectiu general del centre/programa es contribuir al desenvolupament personal i social dels menors, disposant d’un espai per atendre i intervenir de forma especialitzada la problemàtica de drogodependència, implicant a la família en el seu procés, articulant aquest servei amb altres centres i entitats per a poder dur a terme un treball interdisciplinar.
Aquest espai terapèutic:
– Ha de respondre a les necessitats de la persona en funció de la valoració dels dificultats identificades.
– Ha d´aconseguir el major grau d´integració possible dins del propi espai vital de la persona, a fi d´ajudar a obtenir “el canvi dins del canvi”.
Objectius específics del tractament
Objectius amb els joves/menors:
- Potenciar l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat i l’autonomia dels adolescents, així com la seva socialització.
- Aprendre diferents recursos per ser menys vulnerables davant l’oferta de drogues, creant un espai lúdic on s’estimulin i es potenciïn aspectes com la imaginació, la creativitat, l’estructuració del pensament, l’adquisició de noves experiències, etc.
- Adquirir habilitats i eines per a desenvolupar l’autocontrol emocional, aprenent a detectar situacions de risc i conductes de risc i reduir la possibilitat d’un consum progressiu.
- Reforçar els processos d’aprenentatge bàsics positius adquirits prèviament (a casa, l’escola, família, altres centres, etc), i potenciar l’adquisició d’hàbits higiènics, alimentaris i de cura personal.
- Compensar dèficits socioeducatius , generant un marc de relació que potenciï tota una sèrie d’hàbits per tal de prevenir i intervenir en situacions de risc social i/o d’exclusió.
- Incrementar el nivell de motivació envers el tractament, i millorar la sensibilització i conscienciació respecte al consum de drogues.
- Aprendre a integrar estils de vida saludables, donant al adolescent un model vivencial normalitzat i establiment de grups de relació positius.
- Adquisició d’una visió motivadora de l’escola/institut/formació per part del menor.
Objectius específics amb les famílies
- Fer sentir partícips a les famílies, per a que s’impliquin en el procés en la mesura del possible.
- Facilitar i potenciar les vies de comunicació entre pares i fills, identificant l’estil comunicatiu (agressiu, passiu, assertiu) i donant pautes per a una millora d’aquesta comunicació.
- Fer arribar la informació adient respecte a les drogues, evitant prejudicis i dramatismes.
- Donar un assessorament educatiu en relació a les carències dels nens.
A partir del treball amb la família, detectar noves necessitats i nous factors de risc, tant del noi/a com de la família.
Metodologia
Les directrius teòriques i els objectius exposats construeixen un ideari que requereix d´una metodologia concreta que defineixi el mode de poder portar a terme l’acció educativa amb el jove.
La metodologia de treball amb els adolescents s’estructura en base als següents aspectes:
-
- Participativa
- Treball en base a les motivacions individuals
- Respecte pels temps del jove
- Creació i/o construcció conjunt d’un espai on poder ser i estar, on poder compartir i aprendre.
- Intervenció grupal i individual on el jove pugui reflexionar per a poder prendre decisions saludables.
La intervenció educativa precisa d’un constant procés d’anàlisi i reflexió sobre la praxis quotidiana, és per aquest motiu que creiem imprescindible treballar des de la multidisciplinarietat tenint en compte una perspectiva Bio-Psico-Social.
Entenem la perspectiva bio-psico-social com un model d´intervenció amb on es tindran en comte aquells factors biològics, psicològics i socials que intervenen en el desenvolupament i benestar del jove.
Per tal de poder treballar en base aquests paràmetres es calendaritzaran reunions setmanals per l´equip educatiu i quinzenals per l´ equip multidisciplinar per tal de poder aprofundir en l’estudi de casos concrets; adjudicar referents als joves; revisar i avaluar el funcionament del centre, prendre decisions sobre els possibles conflictes sorgits; recollir les impressions dels professionals en les seves actuacions;…