Un altre que no ho sap tot. Un altre que no s’erigeix omnipotent. Poder mostrar-nos ignorants no…
Sempre que parlem de violència o agressivitat la pensem dirigida cap als altres (la heteroagressivitat). Però milloraríem moltes situacions si comencéssim per reduir la pròpia agressivitat de cadascú (l’autoagressivitat).
Podem ajudar a reduir la violència a les aules convertir-nos en un altre per als nens que no els deixi lliurats a les seves pròpies pulsions (agressives).
De quines pulsions agressives parlem? Doncs aquesta agressivitat és inherent a la condició humana, la podem trobar p.ex. a molts jocs infantils, quan els nens/es d’especegen una nina, a les crueltats amb animals o insectes, o a les mossegades dels més petits, o als clàssics de la literatura on aquesta agressivitat es posa en llops que mengen àvies, als perseguidors i perseguits.
Per això és tant important la funció adulta, que és tan necessària com l’aliment material, perquè empara als nens de la seva pròpia agressivitat, de les pròpies pulsions que busquen satisfer-se amb un mateix o amb d’altres.
Com es els podem ajudar? Com ho portem a la pràctica?
Doncs depèn de la situació: Fent acompanyament d’un nano que plora, fent una abraçada, inclús pronunciant un NO ben ferm, impedint un pas a l’acte, contenint una agitació, inventant o explicant un relat nostre, donant un testimoni nostre… amb la finalitat d’ intentar calmar, protegir, emparar als nostres nens.
Psicoclínica Barcelona
Psicòlegs Barcelona