Psicòleg addiccions Barcelona: La institució ahir

Psicòleg addiccions Barcelona: La institució ahir

Una de les possibilitats quan algú perd el control amb el consum de drogues és que decideixi ingressar en un dels diversos dispositius que existeixen per a la desintoxicació, deshabituació i reinserció. Bé és cert que aquests són significants heretats d’una època on els tractaments residencials quedaven emmarcats en programes estructurats per fases de manera més o menys rígida. Eren temps, parlo dels anys 80 i 90 on el consum de drogues estava entre les primeres preocupacions dels espanyols. No era fàcil trobar una família en la qual no hi hagués algun membre toxicòman. La gent es moria d’això, bé per sobredosi, bé per la Sida. Existia una alarma social que va quallar en tots els estrats de la societat. Això va fer que es posessin en marxa múltiples campanyes de prevenció, així com programes de reducció de dany que van ajudar a desviar la tipologia de consum cap a formes suposadament menys perilloses.

Amb aquest panorama, les comunitats terapèutiques van aparèixer en escena, oferint un marc de contenció i de límit al consum. Sortir de l’entorn i ingressar en un centre, suposava l’única possibilitat per a molts drogoaddictes que es veien totalment desbordats davant el consum. El tractament estava girava al voltant del concepte de Comunitat (“La Comunitat cura”) i de programa. El temps era un element important en aquest model d’intervenció ja que un anava guanyant drets i obligacions a mesura que ascendia de fase com un veterà que guanya galons amb l’experiència. La lògica era la següent: Comunitat, temps i responsabilitat.

Psicoclínica Barcelona

Psicòlegs Barcelona

https://psicoclinicabarcelona.com