Psicòleg addiccions Barcelona: Tractament de l’addicció

L’addicció és l’horitzó autista i mortífer del gaudi. Es presenta, aparentment, com el pol oposat d’aquest amor que ens conduiria al no-res. L’addicció, certament, ens separa de l’Altre, però també ens inclouen en l’Altre. És un fet que hi ha un tractament possible de l’addicció. Més que d’un tractament, cal parlar de tractaments possibles de l’addicció.

El tractament de l’addicció, de la toxicomania del subjecte, és un dels més difícils que existeixen. No podem parlar de tractament de l’addicció en singular, sinó que hem de parlar de tractaments en plural. Eric Laurent, psicoanalista francès, proposa orientar-ho segons els quatre eixos que podem inscriure com els matemes del subjecte, l’objecte, del saber i del significant amo.

Psicòleg addiccions Barcelona: Tractament de l’addicció
Segons Eric Laurent el tractament pel subjecte consisteix a afirmar que el toxicòman no existeix. Proposa al subjecte deixar de identificar-se amb el seu ésser de toxicòman per deixar un lloc a la seva divisió subjectiva i al gaudi de la paraula. Aquest tractament només és acceptat per un nombre limitat de subjectes que han franquejat el pas de l’addicció.

Existeix també el tractament pel saber, alhora pedagogia del toxicòman. D’una banda proposen: “explica’m bé els efectes que la droga produeix”, de l’altre expliquen: “de continuar així, vostè morirà en tals i tals circumstàncies”. En el nom del saber, vostè té drets i deures, en el nom d’aquest saber, vostè podrà negociar així la seva relació amb aquest gaudi desordenat.

El tractament pel S1, per contra, és el revés del tractament pel $. “Vostè és un toxicòman sense cap dubte i anem a tractar-lo com a tal. No té ja cap dret més que situar-se sota un ideal: el de ser un ex addicte”. S’ubicarà per tant als subjectes en grups de Narcòtics Anònims on cadascun busca el suport en l’altre, el nom de la identificació ideal.

Existeixen també els tractaments per l’objecte, pels objectes de substitució. “Vostè és depenent de l’heroïna, li proposarem la metadona o el Subutex”. Aquesta substitució és menys mortal, li dóna accés a un objecte legal, a drets, a un estatus social. És una manera de reinscriure al subjecte, separat de tot, en un discurs, en un llaç social. D’aquesta manera, el terrible objecte que destrueix tots els llaços socials, permet paradoxalment reunir al subjecte amb l’Altre. Aquest objecte és èxtim al subjecte, en conseqüència l’inscriu d’una certa manera en l’Altre. És la raó, diu Laurent, per la qual Jacques Lacan no es va angoixar davant l’estat actual de la civilització. Va parlar més aviat de la fatiga que, al llarg termini, anava a capturar al subjecte enfront dels objectes de dependència o gadgets que se li proposen, més precisament, Lacan va oscil·lar entre l’aspecte angoixant d’una civilització on falta la falta i l’efecte de fatiga, de tedi, de depressió generalitzada que produeix.

Veiem d’aquesta manera les modalitats, segons les quals, amb aquest objecte de gaudi, reprenem un llaç amb l’altre. No a partir del simbòlic sinó per mitjà del cos en les seves consistències de real i d’imaginari.

Podeu trobar més informació a Psicòleg adults Barcelona

Psicòlegs Barcelona
Psicòlegs Barcelona