Trastorns de Conducta

Els trastorns de conducta constitueixen un dels quadres més freqüents en la població infantil i juvenil i respecte als quals, els diferents especialistes i corrents no solen posar-se d’acord, ni en la seva eliminació diagnostica, ni el pronòstic ni el tractament. A Psicoclínica Barcelona, ​​intentem entendre què significa per a cada noi el que la seva conducta manifesta, comprendre la lògica de la conducta abans que eliminar-la o corregir-la, ens permeti no actuar de forma precipitada i en conseqüència no alimentem ni fixem el problema conductual. En definitiva és passar d’una lògica centrada en discernir què són els trastorns de conducta (lògica de l’objectivació), a una altra lògica molt diferent on la qüestió central rau en saber qui són els nois que presenten aquestes alteracions conductuals (lògica de la subjectivació) .

Psicòleg infantil Barcelona

En el marc de les classificacions diagnòstiques convé plantejar una primera diferenciació entre les diferents alteracions conductuals amb el propòsit de no confondre entre si:

D’una banda constatem les conductes reactives a un problema o situació episòdica de relació. De l’altra, les conductes disruptives associades als trastorns generalitzats del desenvolupament (espectre autista i psicosis infantils), la psicosi de la segona infància i de l’adolescència i els trastorns del comportament en el retard mental. En aquests casos, la problemàtica conductual és secundària a altres trastorns mentals.

Com va dir José Ramón Ubieto, en molts alumnes i les alumnes les persistents respostes actuat hores eviten el pensament i l’elaboració mental de les tensions psíquiques implicades en la seva relacions amb si mateix, amb els altres i amb el món, configurant un estancament subjectiu en el temps de construcció de la seva personalitat.

La manca d’elaboració mental és el signe o senyal que ens informa d’un patiment personal. És l’indicador del malestar de la alumne. És el signe que ha d’ajudar-nos a separar-nos del que purament conductual per passar a una explicació que col·loca la subjectivitat de l’alumne en l’epicentre de la reflexió.

Trastorns de conducta

Estem parlant de nois i noies que pateixen d’un intens malestar, a saber inestabilitat emocional, pors, tristesa, irritació etc. un malestar que aboquen a l’escola i amb el qual hem de tractar. Precisament, la conducta és l’expressió actuada d’aquest malestar.

Aquests nois rebutgen l’angoixa que els envaeix mitjançant la conducta violenta, alterada o transgressora, no volent tractar amb aquesta angoixa ni saber res d’ella. No posseeixen recursos simbòlics per afrontar-la, ja que no poden pensar-ni abordar mitjançant la paraula en el marc d’una relació amb els altres.

És característic de molts d’aquests nois una dificultat per instaurar i mantenir vincles amb els altres. La seva falta de confiança en que pot haver algú que els escolti fa que per a ells no tingui sentit parlar.

Una altra constant en les seves vides és la tendència a les actuacions. Com el malestar no pot ser tramitat pel pensament i la paraula, només pot ser rebutjat mitjançant la conducta agressiva i desafiant que sovint es desenvolupa a l’escola o en altres escenaris (Família, comunitat). L’actuació, la impulsió i la vagareig es converteix en mica en mica per a ells en una forma de transitar per la vida i això els porta a poc a poc a instal·lar-se en una posició inflexible, resultat de l’articulació entre la seva forma d’experimentar la vida i els seus processos de pensament.

Per sintetitzar molt breument, especificarem tres dimensions en què es manifesta en la seva posició inflexible:

– Rigidesa en les idees i pensaments sobre si mateix i sobre la vida.

– Rigidesa en les formes de relacionar-se i li conversar amb els altres.

– Rigidesa en les formes de processar la informació i apropiar-se del coneixement.

Si vol pot trobar més informació a psicòleg adolescents Barcelona