Psicòleg infantil Barcelona: L’autoritat

A l’escola ens arriben nens, que no alumnes. Ens arriben nens dels que APOSTEM que amb el nostre treball, persistència i dedicació esdevindran alumnes.La transformació del nen en alumne, les intervencions que fan que un nen es converteixi en alumne, ens parlen d’un vincle que no és més que una producció que realitzem, que no és dóna ni per si mateix ni espontàniament, sinó que s’ha de produir. I aquesta producció és condició necessària perquè l’acte educatiu tingui lloc. Funció    vs    Rol

• Més enllà del rol que tenim cadascú de nosaltres a l’escola (rol de mestre de plàstica, de tutora, de psicòleg, de treballadora social, de director, de cap d’estudis...) està la funció.

• La funció adulta que impliquen aquests rols, a la que criden aquests rols ,

no necessàriament va de la mà, no es algo que va de suyo… Portar una bata blanca, ser mestre de VJ, o haver parit un fill, no necessàriament implica el sosteniment de la funció adulta.

• És una funció que pot no ser sostinguda per qui assumeix el rol, o ser sostinguda per distints rols (pràctica entre varis).
•  A mi em sembla que la funció adulta té a veure amb la llei, la Llei simbòlica, concepte que va desplegar Philippe Meirieu, pedagog francès que deia que en aquest món d’incertesa: hi ha una sola certesa, alguna cosa que sí és certa, i té a veure amb la Llei Simbòlica.

• Però no només ell, molts altres autors la van jutjar (a la Ll. Simbòlica) com un concepte fonamental, central.

Hanna Arendt deia que sempre tenim nouvinguts al món, sempre hi ha nens que neixen, que són nous en aquest món, i hi ha una cosa que hem de fer, i és rebre’ls!!!

• En aquest acte de rebuda dels nous per part dels vells, hi ha una llei simbòlica que està ordenant aquests llocs, és la llei simbòlica que ens diu que aquests llocs són diferents, que no es poden confondre!

• És una llei que ordena (llocs) i que ens obliga a pensar en diferenciar-nos. A les escoles tenim els nois, i també estem nosaltres, els adults, tots junts, però ocupant llocs diferents.

• Lo complicat és saber com actuar aquesta llei simbòlica, com donar-li forma, com encarnar-la! Perquè no estem parlant de lleis escrites, ni de normes. És una llei que requereix de suports (sostenes), de mediacions per materialitzar-se en lo quotidià, necessita espais, temps, trobades, necessita de gestos, de paraules…

La Llei Simbòlica és una delimitació de llocs, es una diferenciació necessària i constitutiva. És la que diu de formes diverses (amb paraules, amb actes, amb gestos) que els llocs no són intercanviables, que no és el mateix ser fill que ser pare o mare, ser alumne que docent, ser adult que nen, que les responsabilitats són diferents, que els temps que es transiten són diferents, i que llavors hi ha una asimetria necessària, asimetria en el sentit de distància, de no superposició, de diferenciació, que s’assumeix responsabilitat d’un lloc i no d’un altre. Asimetria però NO domini, NO una superioritat que s’imposa a una inferioritat. És concebre una asimetria però NO com una jerarquia. I aquí podríem entrar en una discussió que ens portaria molt lluny i que és la diferència entre Autoritat vs Autoritarisme, però només direm que la primera sempre ens l’atorga un altre, te la dóna o no te la dóna, te l’has de guanyar i per tant, la tens o no la tens. L’autoritarisme, entenc que és l’imposició d’un mateix. A la vida estem en diferents temps, en posicions diferents. Per tant, hem de poder sostenir la diferencia, no podríem demanar als nois que ens diguessin com hauria de ser l’escola, no els hi podríem demanar què és tot el que ells voldrien aprendre…. Sí que podem pregunta’ls-hi què els interessa, però no hauria de quedar en mans d’ells la decisió de com educar-se, perquè això és responsabilitat nostre, i aquí es on juga la nostra autoritat.

Psicoclínica Barcelona

Psicòleg infantil Barcelona