Psicòleg infantil Barcelona: Missatge a l’escola

Davant d’un alumne “díficil” la importància d’advertir un nen en estat de necessitat. Malgrat el rebuig inicial d’alguns alumnes és fonamental la nostra persistència en oferir-nos, encara que el rebuig continuï, persistir amb la nostra oferta i donar temps a que

una confiança s’instal·li.

“El nen apren confiant en l’adult” Wittgenstein (filòsof austríac). Poder ser dòcils, no en el sentit de sotmetiment als capricis d’un alumne, sinó que parlem d’una docilitat que acompanya als nens, atents a la particularitat dels subjectes. L’escola pot oferir aquesta docilitat i NO posar per davant la norma i la estructura, sinó que la norma i la estructura es flexibilitzen al servei d’acompanyar, de no fer obstacle al aprenentatge que el nen va fent.

L’altre dia llegiem un article sobre una escola bressol al diari i m’agradava molt el que deien :“En edades tan tempranas, nos planteamos la llegada de un niño al Jardín de Infancia no tanto en terminos de adaptación a la institución, sino en términos de incorporación a un espacio nuevo”.

És a dir, l’adaptació queda del nostre costat. És la institució la que ha de trobar la estructuració necessària per poder flexibilitzar-se davant les particularitats de cada nen. I d’alguna manera, això que sembla tant complicat per moments, perquè tenim molts nois, i sembla molt difícil fer lloc a la particularitat de cadascú, de

fet, després veiem que això reverteix en favor de la nostra tasca, perquè aconseguim que l’alumne consenteixi, que doni el seu Sí. Generalment, la impostura (la màscara, la cuirassa) de niño malo cau i apareix el NEN.