Què és la fòbia social i com tractar-la

Si estàs llegint això, és molt probable que hagis sentit parlar de la fòbia social i t’hagis preguntat què és. La fòbia social és un trastorn d’ansietat que pot afectar persones de totes les edats la qual cosa pot fer que una persona se senti incòmoda, ansiosa i de vegades fins i tot paralitzada en situacions socials.

Si estàs bregant amb la fòbia social, no estàs sol! En aquest article, parlarem sobre què és la fòbia social, els seus símptomes i algunes formes de tractar-la.

. 

Fòbia social:

Etiqueta diagnòstica amb un passat i un present polèmic on n’hi hagi, atesa la inespecificitat simptomàtica, la inexistència d’una clara etiologia així com per moltes altres variables que escaparien al tema que ens ocupa avui.

Si se t’ha passat pel cap que puguis patir aquest tipus de fòbia o trastorn segurament sigui perquè t’estan ocorrent coses que es manifesten en un context social, és a dir, té un pes important allò social, ja sigui a nivell imaginari (només amb pensar-ho, fantasiejar-ho ja em genera ansietat) o a nivell real, per exemple, quan parlo en públic.

Prenguem com a mostra, només el fet de pensar que hem de prendre la paraula i dirigir-nos a un altre, i sol·licitar alguna cosa, o dur a terme alguna gestió, aquests simples actes pot desencadenar en un, sentiments i afectes de tipus ansiós que porten a anticipar aquestes situacions com totalment aversives, hostils i amenaçadores per al subjecte, que segurament intenti evitar i estalviar-se sigui com sigui. La teràpia cognitiu conductual consistirà en exposicions grupals, en entrenaments en habilitats socials i en reestructuració cognitiva. En definitiva, s’intentarà exposar l’individu a allò que tem per entrenar i millorar habilitats, en aquest cas socials.

En canvi, la clínica d’orientació psicoanalítica dirigirà el tractament de subjectes que motivin la seva consulta per aquesta via, d’una altra manera, molt més introspectiva, reflexiva, profunda, analítica i per tant més estable i duradora en els efectes terapèutics aconseguits i en la millora conquerida, acompanyant el subjecte en les seves associacions i elaboracions sobre el que li està passant, com ha arribat a aquest punt, quina ha estat la seva història, què ha fet en el passat, què fa actualment, amb què pot relacionar allò que li passa, és a dir, en definitiva ajudar el subjecte a poder preguntar-se sobre qüestions que tenen a veure amb un mateix i amb la història que ens precedeix i que a causa del fet que parlem i som éssers de llenguatge, aquesta història ens marca i ens condiciona d’una manera determinada.

Fòbia social símptomes:

Els símptomes més comuns que s’associen a aquest tipus “d’etiquetes diagnòstiques” són per una banda, símptomes més psíquics o emocionals com a por que altres percebin que un està nerviós, por de parlar, fer o actuar i/o ser humiliat, por a ser jutjat o observat per altres, ansietat excessiva en situacions socials quotidianes, preocupació intensa prèvia a una situació social…

Símptomes físics, com una respiració ràpida i agitada, posar-se colorit, nàusees, mal d’estómac, opressió al pit o taquicàrdies, veu trencada o tremolosa, sensació de mareig o desmai conseqüència de la hiperventilació i la pròpia suggestió, sudoració…

Símptomes que moltes persones relacionen amb la conducta, és a dir, amb el que acaben fent o evitant: per exemple, beure davant de situacions socials per disminuir o controlar els nervis, necessitat de estar sempre a prop o al costat d’algú conegut, escapar-se, escapolir-se o fugir de situacions socials, fins al punt que limita i incapacita per a una vida “normal”.

Les situacions que poden provocar més estrès i que més s’associen amb aquestes dificultats són menjar o beure en públic, fer trucades de telèfon, conèixer noves persones, parlar en públic, parlar amb persones que remeten a l’autoritat , acudir a una cita, fer proves o exàmens, anar a festes o actes socials, ser el centre d’atenció, actuar davant d’altres persones, fer servir banys públics, ser o creure ser observat en fer alguna cosa, ser o creure ser criticat o jutjat …

Fòbia social tractament:

“Consells” que circulen en l’àmbit social com d’autoajuda: Desafia els pensaments negatius i canvia’ls per altres de més positius i realistes, controla la teva respiració, practicar tècniques de relaxació, encara les teves pors…

Tot això està perfecte i queda molt bé, però siguem seriosos i rigorosos quan es tracta de patiment i malestar subjectiu. Si els subjectes que consulten poguessin fer justament això que se’ls demana o se n’espera, no vindrien a les nostres consultes amb les seves dificultats i la seva angoixa per endavant, no tindria sentit.

Només amb la realització d’un treball personal, d’una psicoteràpia psicoanalítica hom podrà descobrir què li passa, per què li passa i com seguir endavant, en resum, quines solucions, invencions o sortides crear per poder operar un canvi a nivell subjectiu i poder-se lliurar d’aquesta quantitat d’angoixa que paralitza, inhibeix i al final coarta el dia a dia de moltes persones.