Síndrome d’Asperger

La Síndrome d’Asperger va ser descrita per primera vegada el 1944 pel pediatre austríac Hans Asperger i, ja a la dècada dels 80, per la psiquiatre britànica Lorna Wing, que va revisar el treball d’H. Asperger.

Segons l’OMS, es tracta d’un trastorn sever del desenvolupament infantil, estretament relacionat amb l’autisme. Juntament amb el trastorn autista, la Síndrome de Rett i la Síndrome desintegrativa de la infància, forma part de l’entitat diagnòstica recollida al DSM-IV com a Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD). Alguns autors consideren més adequat situar-lo a la franja superior de l’espectre autista (autisme d’alt funcionament).

Hi ha diferents graus de severitat i molta variabilitat quant a l’expressió simptomàtica i conductual, aspecte que en dificulta el diagnòstic (en aquest sentit afecten moltes variables: edat cronològica, etapa del desenvolupament, CI, personalitat, educació rebuda…). Sovint el diagnòstic es fa de forma tardana i són freqüents els errors diagnòstics per l’encavalcament amb altres trastorns clínics (superdotació, TDA i/o trastorn hipercinètic, trastorn de la personalitat esquizoide, trastorn semàntico-pragmàtic del llenguatge, trastorn de l’aprenentatge no verbal o de l’hemisferi cerebral dret.

Trastorn de la Tourette, trastorn depressiu i d’ansietat social, TOC, esquizofrènia). El fet que en la majoria dels casos la seva intel·ligència sigui normal o superior fa que, malgrat les seves rareses, puguin passar desapercebuts i fins i tot ser considerats nens massa llestos. Entre les seves capacitats d’estaquen l’interès i el coneixement per alguns temes, la facilitat per als aprenentatges i la fluïdesa del seu llenguatge.

En aquest punt, els nens amb Síndrome d’Asperger i els superdotats tenen una sèrie de semblances: gran fluïdesa verbal des d’edats primerenques, molt interès pels números, gran memòria, interès per un tema concret, en fan moltes preguntes, molt sensibles a estímuls sensorials i extraordinària habilitat en àrees específiques. De la mateixa manera, els nens superdotats es diferencien dels que tenen síndrome d’Asperger en què el llenguatge del primer és ric però normal, s’adapten als canvis, entenen les ironies i tenen respostes emocionals, mentre que el del segon pot resultar pedant, tenen baixa tolerància als canvis, es prenen les ironies en sentit literal i semblen sense emocions.

Hi ha una prevalença de + -36 per 10.000. La proporció d’homes-dones sembla que oscil·la entre 2-4 nens per una nena (quan es defineixin més les característiques que presenten les dones, potser canviarà aquesta proporció).

Algunes de les dificultats que pateixen les persones amb una Síndrome d’Asperger són les següents:

Dèficit en la comunicació no verbal: Escàs contacte visual; Poc respecte de l’espai interpersonal; Dificultat per al reconeixement de cares i en el reconeixement de les expressions facials relacionades amb emocions complexes. Dèficit en la formació d’amistats i dèficit socioemocional. Alteracions de les conductes de compartir i trastorn de la reciprocitat social o emocional.

Rigidesa en el compliment de normes explícites (ex. Semàfor vermell, o bé delatar un company encara que socialment no sigui correcte) i dificultats per comprendre i utilitzar normes socials implícites (ex. Que no es pot interrompre quan algú parla); Manca d’empatia (dificultats per interpretar l’estat d’ànim o les intencions de les persones que l’envolten no diferencien una empenta provocada per la ràbia d’un fet sense voler); Té sentiments i pot ser afectuós, però la forma amb què els expressa o interpreta són diferents (sent i expressa emocions bàsiques -Alegria si les seves necessitats i desitjos són satisfets, anirà si són frustrats, per si sent amenaçada, però presenta greus dificultats de comprensió davant les emocions socials complexes (enveja, culpa, vergonya); Dificultats per mentir i/o comprendre un engany (aprèn a dir mentides no és correcte, però no pot entendre una “mentida pietosa”); Presència de rebequeries (com a resposta a ansietat, rigidesa o incomprensió de la situació); Tendència a monopolitzar converses (li costa establir diàleg, escoltar i entendre que pot avorrir el seu interlocutor); Desitjo tenir amics, però incapacitat per modificar sense ajuda les característiques i actituds que li impedeixen aconseguir-ho.

A tenir en compte: Es pot convertir en una víctima fàcil d’enganys, bromes i burles dels altres companys (cal estar atents i, si escau, d’acord amb ell i amb els seus pares, parlar-ho amb companys, ja que la seva col·laboració pot ser útil, també ajudar el noi a comunicar possibles incidències). A més, si el diagnòstic és clar, cal ensenyar al jove a prendre consciència de les seves diferències respecte a altres joves de la seva edat i del rebuig social que hi pot haver per part del seu grup social (alguns desenvolupen estats depressius i d’ansietat crònica, i aquests poden millorar després de conèixer el diagnòstic). Cal ensenyar-li les normes bàsiques de relació (explicar-lo i exercitar, per exemple, a partir de jocs de canvi de rol, etc.). Si es parla de pel·lícules o històries, introduir sensacions i sentiments. Cal anticipar i advertir sobre canvis (ex. D’ubicació de materials). Davant disruptives i rebequeries, cal intentar analitzar la situació i saber-ne la causa abans d’esbroncar-lo (podria ser la resposta a una situació que no comprèn); en aquest sentit, convé analitzar conjuntament les causes i oferir estratègies (ex. demanar ajuda). Cal donar-li informació explícita sobre comportaments adequats i incorrectes en relació amb el context (ús de llistes de regles i convencions socials, per escrit, i seguiment per avaluar-ne el compliment).

 

Psicòleg Asperger Barcelona

A Psicoclínica Barcelona portem més de 10 anys de treball de recerca en diferents camps de la psicologia i la psicoteràpia amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de milers de persones. I és que el nostre compromís i dedicació amb les persones que pateixen aquest tipus de trastorns és total, fent-los arribar tota la informació sobre com tractar la Síndrome d’Asperger. Per això, comptem amb els millors psicòlegs a Barcelona treballant amb nosaltres, i que al llarg de tot aquest temps han aconseguit desenvolupar i implementar tota mena de tractaments amb alt percentatge d’èxit.

Afortunadament, actualment podem dir que existeix tractament psicològic per a la síndrome d’Asperger. No obstant això, és fonamental realitzar una anàlisi prèvia de la situació en què es troba el pacient, de cara a aportar una teràpia correcta per a la Síndrome d’Asperger. És per això que, a Psicoclínica Barcelona, us donarem una atenció totalment individualitzada, ja que això és un punt clau de cara a triar el camí a prosseguir en el futur amb el pacient.

En el cas que voleu obtenir més informació sobre la Síndrome d’Asperger, no dubteu a contactar amb nosaltres. Dipositeu la vostra confiança en les mans expertes de la millor clínica de  psicoteràpia a Barcelona.

 

Característiques del llenguatge:

• Alteracions de les habilitats pragmàtiques i la comunicació social.
• Absència és un retard general del llenguatge durant els tres primers anys de vida.
• Ràpida evolució del llenguatge i del vocabulari ja des de petits (comprenen bé les paraules però els pot costar comprendre algunes frases); Són aclaparadors en els temes del seu interès (no tenen mesura); Llenguatge sofisticat, per sobre de l’edat i una mica pedant; a més utilitza un to inadequat (de molt alt a molt baix) i una melodia inadequada, uniforme, sense inflexions de veu -a menys que imiti altres persones-; Tendeixen a la interpretació literal (no entenen metàfores, bromes, expressions – “estic mort”, “torno en 5 minuts”); Els costa escoltar i respectar els torns de paraula i acció; Poden tendir l’ecolàlia en moments d’estrès, en espais de temps no estructurats o sobrecarregats d’estímuls (llums, sorolls); Tenen una interpretació escassa i utilització del llenguatge no verbal (cara o cos inexpressius, dificultat per interpretar gestos i expressions dels altres i atorgar-los el sentit o l’estat d’ànim que representen) i això pot dificultar la comprensió global d’una conversa; poden utilitzar neologismes (paraules inventades) o incorporar al seu discurs la verbalització del que estan pensant.

 

Trastorn de la flexibilitat comportamental i mental:

• Preocupació absorbent per un focus d’interès o nombre restringit d’activitats: Interès per acumular dades informatives sobre temes específics; Imposició dels seus interessos als altres a través de la interacció social. S’han donat casos de conductes delectives (ex. Voler llegir un llibre d’història valuós que és a la vitrina d’un museu, robar un mòbil per afegir-lo a la seva col·lecció…).
• Adhesió inflexible a rutines i rituals.
• Estereotípies motores repetitives. Poc freqüents. Es poden donar en situacions de nerviosisme o estrès (moviments d’ulls o mans, ganyotes, salts).
• Preocupació per parts dels objectes. Menys freqüent.
• Baixa tolerància a la frustració (accepten mal fracassos i crítiques).
• Resistència als canvis (ex. d’una activitat que els agrada a una altra que haurien d’estar fent); acceptaran millor un canvi explicat i raonat que no pas imposat.

 

Perfil cognitiu:

• C.I. normal o superior, en pocs casos inferior (generalment el verbal és superior al manipulatiu); Dificultats a la percepció global a favor de la percepció de detalls; Memòria mecànica i fotogràfica molt desenvolupada (poden tendir a la repetició literal de fragments de pel·lícules, frases d’adults, aprendre pàgines senceres de llibres…, però els costa donar sentit al memoritzat); Pensament visual (en forma d’imatges); Dificultats per sintetitzar continguts (els costa explicar un contingut amb altres paraules o descobrir els aspectes nuclears o la globalitat de la història, i es poden quedar en detalls o aspectes secundaris); Dificultats per comprendre aspectes senzills i quotidians; Dificultats per generalitzar normes i aprenentatges en altres situacions, encara que amb la pràctica milloren; Funcions executives disminuïdes (dificultats per planificar, organitzar, representar-se mentalment tasques i objectius, ser flexible, autorregular-se, inhibir-se); Dificultats per a l’abstracció; també per a l’aritmètica (reconeixen bé els números i aprenen operacions senzilles amb suport visual, però tenen dificultats quan intervenen conceptes abstractes); Dificultats amb els aspectes espacials i perceptius, també de construcció; Diferents capacitats per a la lectura, encara que és comú que aquesta es converteixi en una obsessió; Manca de motivació i d’atenció, excepte per a temes del vostre interès (atenció selectiva); un soroll o un canvi de rutina o la incomprensió del que està passant els pot generar ansietat i distracció; Tendència a l’autosuficiència (no pregunten, encara que no entenguin, ni demanen ajuda en cas de necessitat).
• A tenir en compte: És possible una aparent manca d’atenció per no mirar el mestre però en canvi sí estar escoltant l’explicació (és recomanable dirigir-lo de tant en tant alguna pregunta directa per comprovar si escolta ). Cal assegurar-se que heu comprès les instruccions o les tasques de la classe que us han estat encomanades. Cal ajudar-lo a interpretar allò que ha memoritzat. Si presenteu dèficit d’atenció, convé donar-vos les tasques fraccionades i no totes alhora, animar-vos, no imposar-vos temps de treball massa llargs, situeu-lo a prop del mestre.
• Necessitareu ajuda per organitzar-se i planificar-se (acumula coses que ha de fer però no sap establir prioritats, ni ordenar adequadament); és convenient donar-li el màxim nombre de recordatoris o instruccions escrites i verbals. Podeu passar d’un tema a un altre i els pensaments també estan desordenats; pot ser útil lús de llapis i paper per ajudar a reubicar i posar ordre en el seu relat. Cal ajudar-lo a organitzar el seu temps lliure i activitats. Es necessiten estratègies per ajudar-vos a recordar (si heu de fer deures, portar un material, tornar un llibre) com l’ús d’anotacions a l’agenda escolar i treballar l’hàbit de mirar-la, aprofitant la seva rigidesa – si agafa la rutina quedarà totalment instaurada- . Altres estratègies són incrementar el grau destructura de lambient extern i establir rutines constructives. En situacions d’estrès es pot recórrer a fer servir una activitat que els agrada per calmar-los; també com a estímul davant de situacions o activitats que els costen. En cas que la lectura es converteixi en una obsessió, no és recomanable animar-lo a llegir tot el que veu, i sí anar introduint sentit al que llegeix; en moments d’ansietat, la passió per la lectura es pot utilitzar com a element tranquil·litzador; també ho pot ajudar a omplir el buit per no tenir amics. Si us costa la lectura, es poden utilitzar lectures relacionades amb els vostres interessos (per incrementar-ne la motivació). En aquest sentit, cal conèixer situacions i actituds que puguin afavorir-ne la motivació. Quan sigui necessari, convé desglossar un concepte global en petites seqüències per afavorir-ne la comprensió. Li és de suport el fet de materialitzar amb suport visual els conceptes abstractes. Quan s’hagin de fer correccions, cal explicitar el perquè per evitar l’ansietat.

 

Característiques físiques i desenvolupament motor:

• Aparença física normal; Generalment retard a les adquisicions motrius i de la marxa autònoma; Motriument pesat (despesa en l’execució de moviments -patós en córrer i saltar-se, dificultats de coordinació); Poden tenir dificultats dequilibri i de propicepció; La manipulació fina també pot estar afectada i poden tenir poca força a les mans; Poden tenir problemes d’escriptura (implica habilitats lingüístiques, perceptives i motores); Resistència a participar en jocs que impliquen activitat física; Persistència dels problemes psicomotors a l’adolescència; En alguns casos es fatigabilitat.
• A tenir en compte: No solen tenir gaires estereotípies i, si n’hi ha, no sempre és efectiu ni recomanable intentar suprimir-les (cal veure causes – us pot ajudar a calmar l’ansietat, pot ser una resposta a situacions estimulants i divertides o bé a l’avorriment; Si el perjudiquen social i acadèmica, introduir-hi un element de distracció atractiu, intentar espaiar-les o eliminar-les; De vegades hi ha alguna substitució de moviments repetitius. Si el problema d’escriptura és sever i es resisteix a la intervenció tradicional, es recomana utilitzar ordinadors personals.
• La fatigabilitat pot ser deguda a l’exposició a estímuls desproporcionats per ells o al fet d’estar immersos durant massa temps en situacions de relació social. En aquests casos, si s’observa massa ansietat o cansament, hauria de respectar uns moments d’aïllament o estar sols amb el professor per evitar que aquest malestar intern desemboqui en conductes disruptives.
• Les dificultats motores i el possible rebuig al contacte físic poden convertir la gimnàstica i l’esport en situacions estressants i caldria valorar el nivell d’exigència en aquestes classes o intentar que les facin en petits grups (quan sigui el moment, aconsellar-los esports individuals).

 

Característiques del joc:

• Prefereixen el joc concret, solitari i repetitiu; Els costa acceptar el joc imposat, però tenen capacitat per jugar si ells imposen el tipus de joc i les regles; Tenen dificultats per participar en jocs d’equip (els costa entendre les normes no escrites i els objectius del joc -futbol-, ia més els costa “llegir” les intencions dels altres, observar el llenguatge corporal; els costa respectar torns, negociar; Tenen dificultats per al joc simbòlic a causa de la incapacitat per atribuir sentiments, desitjos i intencions als altres; Poden ser hàbils en jocs informàtics; Els costa molt organitzar-se en espais de temps no estructurats (esbarjo, temps lliure).

 

Característiques sensorials:

• Hipersensibilitat i agudesa auditiva (poca tolerància a sorolls inesperats o sostinguts o múltiples, ja que són font d’ansietat que poden portar-lo a desconnectar distraient amb una altra cosa o bé a un canvi d’humor o una rebequeria); Sensibilitat tàctil (pot mostrar rebuig a tocar o que li toquin certes parts del cos, a fer o que li facin petons o abraçades, a acceptar textures); Sensibilitat olfactiva, també gustativa; Poden tenir poca resposta al dolor i excessiva sensibilitat a determinats nivells de llum o color.
• A tenir en compte: En situacions especials (celebracions, festes…) cal anticipar-vos que hi haurà soroll, desordre…, i pot ser útil mostrar-vos fotos o vídeos i donar-vos l’opció a retirar-vos si la situació us resulta insuportable. Si reacciona amb ansietat en alguns materials, cal intentar que es familiaritzi gradualment, encara que potser algun haurà de suprimir. Compte amb cops o caigudes, ja que podria no queixar-se i tenir alguna lesió. Solen ser molt selectius amb el menjar (gustos, textures, colors). Si el repertori és massa reduït, això es pot limitar a la seva vida social.

 

Adolescència:

• Desig creixent per incrementar la seva independència i autonomia. Caldria treballar regles de comportament adaptades a l’edat, habilitats d’autonomia i estratègies de recerca o demanda d’ajuda.
• Interès per les relacions íntimes i sexuals. Necessitat introduir l’educació sexoafectiva.
• Establiment de l’autoconcepte o desenvolupament de la identitat. En funció del grau de consciència de la seva diferència i de les seves dificultats, cal abordar el tema d’una manera o d’una altra (acompanyament referent al diagnòstic ia les implicacions derivades, diferenciació fantasia-realitat, IVA…)

 

Tractament farmacològic:

No és específic per a la SA, sí per als símptomes associats (depressió, ansietat generalitzada, TOC, alteracions greus de conducta)