L’Organització Mundial de la Salut diu que el TOC estaria entre els 20 trastorns que més angoixa comporta a qui el pateix, ja que els seus símptomes poden arribar a condicionar gairebé tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.

La forta ansietat que es presenta i la invasió de pensaments irracionals, fan que el subjecte amb TOC recorri als rituals en un intent de defensar-se d’aquestes manifestacions. Els rituals disminueixen l’angoixa però limiten la llibertat del subjecte.

Les obsessions són pensaments invasius que es presenten sense cap control per part del pacient i que l’empenyen a les compulsions. Aquests pensaments poden prendre forma d’imatges o de simples pensaments pertorbadors, que d’entrada diríem que no responen a cap lògica i que estan per fora del sentit. Això sabem que no sempre és així, ja que el treball psicoterapèutic aconsegueix donar una certa lògica a aquests pensaments, sobretot quan es treballen aspectes importants de la història del pacient.

Les compulsions són la resposta que la persona amb un TOC ha après per aturar l’angoixa que provoquen aquests pensaments, d’aquí el seu caràcter de repetició. Si la persona amb un TOC aconsegueix a través de la seva psicoteràpia disminuir l’excés de pensament, o bé l’angoixa que deriva dels mateixos, és d’entendre que podrà regular les conseqüents compulsions.

En primer lloc és important establir un bon diagnòstic diferencial, ja que hi ha altres trastorns o patologies que podrien causar el pensament obsessiu, les compulsions o l’ansietat. Aquests símptomes poden estar presents en major o menor mesura en casos en què no estaria justificat el diagnòstic de TOC.

La psicoteràpia pot combinar-se, o no, amb tractament farmacològic. Hi ha pacients que es veuen desbordats per l’angoixa i necessiten estabilitzar-se farmacològicament perquè la intervenció psicològica o psicoanalítica tingui més efectes.

La psicoteràpia pot ser molt efectiva per a les persones amb TOC perquè els permet descobrir l’origen dels pensaments obsessius i la relació que mantenen amb les compulsions i amb els aspectes inconscients que els causen. D’altra banda, el tractament millora les conseqüències emocionals dels símptomes.

La persona amb TOC es pot veure sotmesa a una gran autoexigència i a una gran necessitat de control, així com a una forta ira que es dirigirà cap a l’altre o cap a un mateix. La psicoteràpia ajudarà a aclarir la relació que mantenen aquests símptomes amb la pròpia història personal i permetrà que pugui regular perquè no prenguin tanta presència en la vida del pacient.