{"id":1062,"date":"2015-05-15T14:46:00","date_gmt":"2015-05-15T14:46:00","guid":{"rendered":"http:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/?p=1062"},"modified":"2025-02-03T15:37:41","modified_gmt":"2025-02-03T14:37:41","slug":"les-addiccions-una-falsa-solucio-davant-del-buit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/les-addiccions-una-falsa-solucio-davant-del-buit\/","title":{"rendered":"Les addiccions: una falsa soluci\u00f3 davant del buit"},"content":{"rendered":"

Psic\u00f2legs addiccions Barcelona<\/strong><\/p>\n

S\u00f3n temps, els que ens toca viure, en els quals l’oferta d’objectes de consum, provinents d’un capitalisme fero\u00e7, envaeix la subjectivitat humana, oferint perversament solucions m\u00e0giques al desemparament de la falta estructural del subjecte. Productes als quals un pot accedir de forma gaireb\u00e9 immediata i que no fan, sin\u00f3, que disparar la voracitat per evitar la falta a ser, amb l’angoixa conseq\u00fcent de topar amb l’impossible.<\/p>\n

La “toxicomania” com un intent desesperat per evitar l’angoixa, \u00e9s en aquest article, l’eix de les reflexions. Per a aix\u00f2 estructurar\u00e9 el text en alguns conceptes, que he considerat claus per a orientar el treball: l’objecte droga; el subjecte a-dicto; l’addicci\u00f3; i el tractament. Les lectures d’alguns autors, que de manera espec\u00edfica, s’han dedicat a l’estudi de l’addicci\u00f3, aix\u00ed com el text de *Freud “El malestar en la cultura”, com a refer\u00e8ncia te\u00f2rica, sumat a l’experi\u00e8ncia professional en aquest \u00e0mbit, han condu\u00eft el que pret\u00e9n ser una reflexi\u00f3 sobre les particularitats del que es coneix com a “addicci\u00f3”<\/a>.<\/p>\n

L’objecte droga<\/strong><\/p>\n

\u00c9s important considerar que ofereixen les drogues que les fan tan atractives i que fan que siguin gaireb\u00e9 un m\u00e8tode d’elecci\u00f3 davant el patiment. \u00c9s evident que a elles s’associa un efecte plaent i que en molts casos afavoreixen la *deshinibici\u00f3n. Plaer i benestar que no s’\u00e9s capa\u00e7 d’aconseguir per altres mitjans. Brindant al mateix temps la possibilitat d’aconseguir d’una manera o un altre cert nivell d’anest\u00e8sia d’aix\u00f2 intolerable que es troba en la realitat ps\u00edquica dels consumidors. *Freud en \u201cEl malestar en la cultura\u201d es refereix a la il\u00b7lusi\u00f3 per aconseguir una felicitat a trav\u00e9s d’experimentar intenses sensacions plaents i evitar el dolor i el *displacer.<\/p>\n

*Displacer que, dir\u00e0, “ens amena per tres costats: des del propi cos que, condemnat a la decad\u00e8ncia i a l’anihilaci\u00f3, ni tan sols pot prescindir dels signes d’alarma que representen el dolor i l’angoixa; del m\u00f3n exterior, capa\u00e7 d’aferrissar-se en nosaltres amb forces destructores omnipotents i implacables; per fi, de les relacions amb altres \u00e9ssers humans. El sofriment que emana d’aquesta \u00faltima font potser \u00e9s m\u00e9s dolor\u00f3s que qualsevol altre; tendim a considerar-ho com una addici\u00f3 m\u00e9s o menys gratu\u00efta, malgrat que b\u00e9 podria ser una destinaci\u00f3 tan ineludible com el sofriment de diferent origen\u201d.<\/p>\n

El millor aliat que l’home va trobar per a aconseguir el seu objectiu han estat les diferents subst\u00e0ncies que a trav\u00e9s de la seva acci\u00f3 de modificaci\u00f3 de la realitat ps\u00edquica li han perm\u00e8s obtenir una vict\u00f2ria moment\u00e0nia sobre el dolor d’existir.<\/p>\n

\u201cEl m\u00e9s cru, per\u00f2 tamb\u00e9 el m\u00e9s efectiu dels m\u00e8todes destinats a produir tal modificaci\u00f3, \u00e9s el qu\u00edmic: la intoxicaci\u00f3. No crec que ning\u00fa hagi compr\u00e8s el seu mecanisme, per\u00f2 \u00e9s evident que existeixen unes certes subst\u00e0ncies estranyes a l’organisme la pres\u00e8ncia del qual en la sang o en els teixits, ens proporcionen directament sensacions plaents, modificant a m\u00e9s, les condicions de la nostra sensibilitat, de manera tal que ens impedeixen percebre est\u00edmuls desagradables. Tots dos efectes no s\u00f3n nom\u00e9s simultanis, sin\u00f3 que tamb\u00e9 semblen estar \u00edntimament vinculats\u201d. (\u2026) “S’atribueix tal car\u00e0cter ben\u00e8fic a l’acci\u00f3 dels estupefaents en la lluita per la felicitat i en la prevenci\u00f3 de la mis\u00e8ria, que tant els individus com els pobles els han reservat un lloc permanent en la seva economia *libidinal. No sols se’ls deu el plaer immediat, sin\u00f3 tamb\u00e9 una molt anhelada mesura d’independ\u00e8ncia enfront del m\u00f3n exterior. Els homes saben que amb aquest \u201c*quitapenas\u201d sempre podran escapar al pes de la realitat, refugiant-se en un m\u00f3n propi que ofereixi millors condicions a la seva sensibilitat\u201d.<\/p>\n

En *Lacan no trobem refer\u00e8ncies espec\u00edfiques a l’objecte droga, m\u00e9s que algunes anotacions sobre el seu \u00fas: “Utilitzar una subst\u00e0ncia prohibida pot ser la manera que trobi en l’ocasi\u00f3 un subjecte hist\u00e8ric per a denunciar els semblants de l’amo modern, encarnat en una certa figura d’autoritat; tamb\u00e9 podr\u00e0 ser la manera que instrumenti un subjecte pervers per a intentar fer gaudir a l’Altre, encara pagant el preu d’una *golpiza gaireb\u00e9 mortal; o b\u00e9 la manera triada per un subjecte psic\u00f2tic per a incloure’s en el lla\u00e7 social que institueix el discurs de l’amo, per a ser nomenat des d’all\u00ed i temperar d’aquesta manera la seva *desanudamiento” (*Lacan, J. seminari el *Sinthome).<\/p>\n

Mar\u00eda Juliana *Bottaini, en l’article que escriu en *Pharmakon (2011), pensa al t\u00f2xic com un semblant “Si el subjecte toxic\u00f2man trenca amb el gaudi f\u00e0l\u00b7lic, en la cerca d’aquest gaudi il\u00b7limitat a partir del t\u00f2xic mateix com a semblant, \u00e9s llavors all\u00ed que podem entendre per qu\u00e8 s’enganya creient prescindir dels semblants… Per\u00f2 s’enganya , ja que el t\u00f2xic en tant semblant, vela l’horror davant la castraci\u00f3 i la mort real. El subjecte presa a l’objecte droga no com a subst\u00e0ncia sin\u00f3 com a semblant i s’amb-fundi amb ell. Fondre’s en ell, ser toxic\u00f2man, ser un altre quan consumeix… Procura fer-se d’un semblant a partir del t\u00f2xic o la pr\u00e0ctica toxic\u00f2mana”.<\/p>\n

L’anomenada “addicci\u00f3”<\/strong><\/p>\n

L’addicci\u00f3 es troba *entramada amb un espectre de quadres psicopatol\u00f2gics que va des de les neurosis fins a les psicosis. Sent tan sols les modificacions de la posici\u00f3 del subjecte el que possibilita la seva caiguda de l’estructura en tant p\u00e8rdua de la funcionalitat. \u00d3scar Guti\u00e9rrez, en el seu llibre, Les addiccions, dir\u00e0 que “…un addicte es troba refugiat en un pur \u201cplaer d’\u00f2rgan\u201d, masturbaci\u00f3 acte er\u00f2tica de la qual queda excl\u00f2s el m\u00f3n *fantasm\u00e1tico de la neurosi, amb la seva refer\u00e8ncia inevitable a una funci\u00f3 F\u00e0l\u00b7lica vinculada al desig. El Nom del Pare es troba en una posici\u00f3 de defalliment que provoca efectes sobre l’acc\u00e9s al gaudi f\u00e0l\u00b7lic. En posici\u00f3 d’objecte de la demanda de l’altre matern eludeix el reconeixement insuportable de la castraci\u00f3 en la mare”.<\/p>\n

El subjecte oscil\u00b7lar\u00e0 llavors, entre el radicalment perdut i la cerca d’un retrobament impossible. Aquest primer objecte de satisfacci\u00f3, primer objecte hostil i \u00fanica for\u00e7a auxiliar \u00e9s l’objecte perdut que el subjecte aspira a retrobar en la realitat. Aspiraci\u00f3 que mai aconsegueix el seu objectiu ja que els substituts sempre s\u00f3n una mala c\u00f2pia de l’original, redoblant aix\u00ed la p\u00e8rdua. Accedir a la cultura humana implica d’una banda dominar i coartar l’imperi del camp *pulsional amb el conseg\u00fcent grau d’insatisfacci\u00f3, derivat que les satisfaccions substitutives sempre s\u00f3n un desvalgut reflex de l’original. Per l’altre, l’adveniment subjectiu implica perdre el gaudi de l’objecte i assumir la castraci\u00f3. Lliure de carn que s’ha de pagar inevitablement per a poder accedir a l’ordre hum\u00e0 del significant. A canvi s’obt\u00e9 l’acc\u00e9s al Desig, que produ\u00eft per l’objecte a, nom\u00e9s se sost\u00e9 com a insatisfet. “S’estableix, llavors, una difer\u00e8ncia entre l’anhelat i l’obtingut. All\u00f2 que faci el semblant de *obturarla es convertir\u00e0 en una esp\u00e8cie d’ideal que sost\u00e9 la il\u00b7lusi\u00f3 d’una felicitat que ho aculli de les inclements conting\u00e8ncies de la vida. Que s\u00f3n les que posen en evid\u00e8ncia que ser subjecte de la paraula implica suportar un ordre de malestar indefugible” (Guti\u00e9rrez, O. 2007).<\/p>\n

L’addicci\u00f3 pot presentar-se acompanyant diferents estructures cl\u00edniques, en un espectre que abasta de la psicosi a la neurosi, amb una particular incid\u00e8ncia en aquelles que presenten un marcat d\u00e8ficit en el registre del simb\u00f2lic. \u00c9s per aix\u00f2 que podem assegurar que l’addicci\u00f3 es dona en una major proporci\u00f3 en les psicosis i en les denominades estructures de vora. Tamb\u00e9 sabem el particular efecte de compensaci\u00f3 que aconsegueixen els malalts psic\u00f2tics a trav\u00e9s del consum de subst\u00e0ncies. Sent tan sols a partir d’un cert moment, que pot ser el de la suspensi\u00f3 del consum que es fa present l’estructura psic\u00f2tica de base.<\/p>\n

Considerant la manera d’articulaci\u00f3 del mateix en les diferents estructures, que fan de la drogodepend\u00e8ncia un tret particular, que si b\u00e9 no constitueix una entitat psicopatol\u00f2gica \u201cper se\u201d, condiciona les estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques i proporciona als qui pateixen dels seus efectes un curi\u00f3s conjunt d’ideologia, resposta i evoluci\u00f3 que fa que siguin reconeguts particularment dins del vincle social.<\/p>\n

Avui dia, s’utilitza el terme patologia dual, per a referir-se a la comorbiditat entre l’addicci\u00f3 i una malaltia mental, en general de l’ordre de la psicosi. Aix\u00f2 suposa que l’addicci\u00f3 pot ser entesa com a malaltia aut\u00f2noma, la qual cosa en la cl\u00ednica no \u00e9s possible comprovar en la mesura en qu\u00e8 no podem determinar estructuralment elements distintius d’aquesta suposada malaltia. Aquesta manera de definir el problema tamb\u00e9 determina la manera d’abordatge, que ser\u00e0 essencialment des del fenomen i la necessitat de fer-lo cessar, per al que es troba indicada una terap\u00e8utica basada en la *psicofarmacolog\u00eda, d’una banda i per la \u201cdesintoxicaci\u00f3\u201d o l’abstin\u00e8ncia per l’altre.<\/p>\n

El subjecte \u201ca-dicto\u201d<\/strong><\/p>\n

Hem de tenir en compte que ens trobem en una societat de consum que rebutja al subjecte i privilegia a l’objecte. Convertint-ho en moneda d’intercanvi i reconeixement. Per alguna cosa els addictes parlen de \u201cconsum\u201d, \u201cestar consumit\u201d. La droga no \u00e9s un altre dels objectes amb els quals es tracta d’imposar el silenci al subjecte. Se’n diu \u201ca-*dictos\u201d ja que mostren la impossibilitat d’un dir que promou l’embranzida del no dit fins a la droga com a mitj\u00e0 de tancament il\u00b7lusori de la falta.<\/p>\n

La perspectiva freudiana sobre les fonts de malestar i sofriment, com dels dispositius que el subjecte posa en joc per a evitar el *displacer o el dolor intentant la seva cancel\u00b7laci\u00f3, s’ajusta a la lletra amb el que, en el dia a dia, observem com la ra\u00f3 dels qui recorren al consum de subst\u00e0ncies com a \u201csistema\u201d de defensa contra el dolor.<\/p>\n

Dolor que no resulta produ\u00eft per cap afecci\u00f3 org\u00e0nica. \u00c9s una experi\u00e8ncia m\u00e8dica coneguda que en els casos en els quals es fa necess\u00e0ria l’aplicaci\u00f3 de morfina com a manera de combatre el dolor produ\u00eft per una malaltia org\u00e0nica, una vegada que cessa la necessitat de l’analg\u00e8sic i encara durant la seva utilitzaci\u00f3, no es produeix cap fenomen que indica el desenvolupament d’una addicci\u00f3. D’altra banda aquells que es troben afligits d’una depend\u00e8ncia a aquestes drogues no presenten q\u00fcestions org\u00e0niques que justifiquin la seva utilitzaci\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00f2 ens porta a plantejar-nos que el dolor al qual fem refer\u00e8ncia i al qual es refereixen els pacients es troba dins d’aquest particular sofriment que *Freud atribueix a l’originat en les relacions amb altres \u00e9ssers humans. Dolor que adquireix diferents formes o expressions en el discurs del malalt, per\u00f2 tenint sempre en com\u00fa una sensaci\u00f3 gaireb\u00e9 f\u00edsica de buit que reclama el t\u00f2xic com all\u00f2 capa\u00e7 de *obturarlo.<\/p>\n

D’una banda atribueixen els malestars i les impossibilitats a una variada col\u00b7lecci\u00f3 d’agents externs. Per una altra s’aferren al fet que el consum de drogues els permet aconseguir intenses sensacions plaents, que no s\u00f3n possibles d’una altra manera que el de trobar-se sota els efectes de les diferents subst\u00e0ncies. Encobrint una de les<\/a> funcions m\u00e9s importants del consum de drogues que \u00e9s el d’anestesiar les \u201cpreocupacions\u201d inherents al subjecte. Entenent \u201cpreocupacions\u201d en el sentit de les quals emanen de les emocions, els afectes i els desitjos.<\/p>\n

D’altra banda, aquest dolor, es constitueix a partir d’aquest buit que es presenta com realment l’efecte dolor\u00f3s de l’abs\u00e8ncia de la paraula, de la incapacitat de produir accions, de la despietada demanda que l’amarra a la posici\u00f3 d’objecte de gaudi, de la fragilitat que implica el no tenir un allotjament s\u00f2lid en el reconeixement en l’altre que l’habiliti com a subjecte separat d’ell. Aquest buit interior exerceix un reclam imperi\u00f3s de ser satisfet, al fet que en cas contrari es transforma en una angoixa *avasallante i sense objecte, davant la qual el subjecte sofreix la desaparici\u00f3 i que nom\u00e9s pot ser cancel\u00b7lada per la intoxicaci\u00f3 que cancel\u00b7li aquest dolor existencial. “El buit al qual es refereixen els nostres pacients pot considerar-se com alguna cosa de l’ordre del no inscrit, una cosa homologable al concepte de \u201cTrauma\u201d, en tant no hi ha cadena significant que de compte d’aix\u00f2 i la seva pres\u00e8ncia imposa la necessitat d’operar d’alguna manera sobre ell\u201d (Guti\u00e9rrez, O. 2007).<\/p>\n

\u201cSer addicte\u201d \u00e9s una manera d’inscripci\u00f3 i reconeixement dins del que denominem el discurs social, prova d’aix\u00f2 \u00e9s que \u201cels addictes\u201d o \u201cles addiccions\u201d s\u00f3n capaces de posar en funcionament la maquin\u00e0ria social i de l’Estat per a la seva atenci\u00f3 i prevenci\u00f3. D’altra banda \u00e9s necessari tenir molt en compte el fet que en la qualificaci\u00f3 de \u201cser addicte\u201d, hi ha un pes particular en la q\u00fcesti\u00f3 del \u201c\u00e9sser\u201d. “Que no \u00e9s aliena a la de qualsevol subjecte que tracta de quedar resguardat de la inconsist\u00e8ncia de la falta a ser que fongui al subjecte de la paraula” (Guti\u00e9rrez, O. 2007). Mentre l’addicci\u00f3 funciona, tamb\u00e9 funciona el ser addicte, una cosa a la qual els resulta molt dif\u00edcil renunciar. Alguna cosa que hauria de ser tingut en compte davant els retrets que reben en les recaigudes. T\u00e9 la seva import\u00e0ncia, ja que la ren\u00fancia a l’objecte, enfronta al subjecte amb la situaci\u00f3 d’haver de comen\u00e7ar a nominar-se des de la falta, la qual cosa comporta un profund q\u00fcestionament del narcisisme, amb la seva intoler\u00e0ncia a la frustraci\u00f3, labilitat afectiva, passatge a l’acte, etc.<\/p>\n

\u201cSoc drogoaddicte\u201d, constitueix una manera de presentaci\u00f3 bastant freq\u00fcent dels qui a vegades arriben al *psicoanalisis, generalment acompanyats per familiars o amics. A partir d’aquest moment ja existeix una dada per considerar: un subjecte que defineix la seva exist\u00e8ncia des d’una condici\u00f3 de satisfacci\u00f3. En aquesta identificaci\u00f3 de la seva posici\u00f3 amb l’objecte droga, aquest subjecte s’inscriu en un universal (els drogoaddictes) a partir del qual es dona nom. Aquest \u00e9s tamb\u00e9 el risc en el qual s’incorre des dels centres assistencials, perqu\u00e8 en el mateix acte de cridar-los se’ls nomena, identificant-los (ara des de la instituci\u00f3) amb la seva condici\u00f3 de satisfacci\u00f3. Satisfacci\u00f3 que, precisament, es tractaria de posar en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

Ernesto *Sinatra, fa refer\u00e8ncia a aquesta q\u00fcesti\u00f3, en el seu llibre Tot sobre les drogues? (2010), dir\u00e0:”Ser interpretat com a addicte (ni tampoc des de cap altra categoria que ofereixi un ser-aqu\u00ed), ja que de fer-ho nom\u00e9s es refor\u00e7aria la identificaci\u00f3 de l’individu al fals ser que s’ha donat amb l’objecte droga. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s a l’inrev\u00e9s, com desfer la identificaci\u00f3 al \u201csoc toxic\u00f2man\u201d per mitj\u00e0 del gaudi de la paraula que ofereix el dispositiu anal\u00edtic. Per\u00f2 llavors ser\u00e0 necessari, per a cada subjecte en an\u00e0lisi, que la relaci\u00f3 que mant\u00e9 amb la droga de la seva elecci\u00f3 es transformi en s\u00edmptoma. \u00c9s a dir, que no sigui tan sols el transport d’un gaudi esdevingut possible sin\u00f3 que actualitzi, aix\u00ed mateix, el *displacer de la impossibilitat del gaudi”<\/p>\n

Sobre un tractament possible<\/strong><\/p>\n

No hi ha un tractament \u201cest\u00e0ndard\u201d, de la mateixa manera que no hi ha un malalt \u201cest\u00e0ndard\u201d, cada abordatge ha de ser pensat, planejat i executat des de la particularitat de la subjectivitat del malalt. Es pot dir, que un abordatge cl\u00ednic de l’addicci\u00f3 t\u00e9 com a objectiu produir una reflexi\u00f3 sobre les causes subjectives que incideixen en el seu desenvolupament, una sort d’estrat\u00e8gia que anotaci\u00f3 a cancel\u00b7lar el dolor d’existir. Durant el seu transcurs \u00e9s important que es pugui produir un espai de reflexi\u00f3 i reacomodament del projecte vital, amb un balan\u00e7 dels recursos subjectius alternatius a l’addicci\u00f3 com a manera de tramitaci\u00f3 de les dificultats quotidianes. En un primer moment tractem que el pacient pugui sumir el \u201cvull\u201d deixar l’objecte en profit propi, traient el \u201cno puc\u201d o el \u201cno dec\u201d, com a sentit d’ofrena del \u201cdeixo perqu\u00e8 no continu\u00efn sofrint\u201d (fam\u00edlia, mare, esposa\u2026).<\/p>\n

Llavors qui est\u00e0 en condicions de formular una demanda de tractament \u00e9s aquell subjecte per a qui el consum de drogues \u00e9s ja insuficient per a anestesiar d’una manera efectiva el patiment, al mateix temps que sumat als problemes que comporten el propi consum, fan que desapareguin els efectes plaents inicials.<\/p>\n

Quan intentem l’aproximaci\u00f3 a les addiccions des del camp de la paraula, en la mesura en qu\u00e8 ser\u00e0 l’instrument privilegiat d’abordatge de la patologia, ens trobem que no \u00e9s possible determinar una entitat psicopatol\u00f2gica estructural que pugui qualificar-se d’addicci\u00f3. “\u00c9s indubtable que existeix una associaci\u00f3 entre diferents estructures psicopatol\u00f2giques, amb el que al nostre criteri \u00e9s un sistema estructurat en funci\u00f3 d’actuar com a supl\u00e8ncia, que permeten al subjecte malalt transitar en la quotidianitat, sostenint un semblant socialment m\u00e9s acceptat o almenys no tan estigmatitzat com la bogeria\u201d (…) \u201c\u00c9s per aix\u00f2 que per a aconseguir produir un abordatge del fenomen addictiu que faci mossa en el subjecte que el suporta \u00e9s absolutament imprescindible que aquell al qual es dirigeix la pregunta sobre el gaudi tingui la capacitat de no donar resposta a aquesta demanda tractant en tot moment d’aconseguir algun ordre de suspensi\u00f3 del sentit que possibiliti l’emerg\u00e8ncia del que denominem la \u201cmis\u00e8ria neur\u00f2tica\u201d. Tasca per altra dificultosa quan ens trobem davant subjectes que en la mesura en qu\u00e8 interrompen el consum comencen a desenvolupar una demanda de sentit realment enorme que posa de manifest l’intent malestar que sempre s’ha intentat ocultar\u201d (Guti\u00e9rrez, O. 2007).<\/p>\n

D’altra banda, medicalitzar la *problematica, alimenta la il\u00b7lusi\u00f3 que ens trobem davant una cosa sobre la qual la responsabilitat queda en mans d’uns altres i que tamb\u00e9 seran uns altres els qui s’encarregaran de resoldre la situaci\u00f3. Determinades concepcions de la cura, no fan sin\u00f3 refor\u00e7ar el que sost\u00e9 la ideologia *toxicomana. Aquesta ideologia s’estructura al voltant d’una posici\u00f3 en la qual el que es troba absent \u00e9s la responsabilitat subjectiva en el malestar que suporta qui pateix una addicci\u00f3. Si el problema prov\u00e9 de fora, el subjecte ser\u00e0 un objecte, la qual cosa es troba en sintonia amb la seva posici\u00f3 de base.<\/p>\n