{"id":1076,"date":"2015-05-18T18:11:16","date_gmt":"2015-05-18T18:11:16","guid":{"rendered":"http:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/?p=1076"},"modified":"2024-05-15T16:35:58","modified_gmt":"2024-05-15T14:35:58","slug":"lamor-i-la-seva-relacio-amb-el-discurs-capitalista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/lamor-i-la-seva-relacio-amb-el-discurs-capitalista\/","title":{"rendered":"L\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista"},"content":{"rendered":"

Psic\u00f2leg parelles Barcelona<\/strong><\/p>\n

*Lacan deia que la psicoan\u00e0lisi podia oferir una sortida al capitalisme,
\nno per la via d’una revoluci\u00f3, sin\u00f3 per la d’una subversi\u00f3.
\nPodria ser l’amor, el motor de tal subversi\u00f3, malgrat els
\nintents fallits del discurs per voler controlar-lo, sotmetent-lo a
\nles lleis del mercat? En aquest article intentarem
\ntrobar les claus de tal resist\u00e8ncia, aix\u00ed com, oferir un
\nrecorregut per la concepci\u00f3 de l’amor i la seva relaci\u00f3 amb algunes de les
\nvicissituds del nostre temps.<\/p>\n

 <\/p>\n

Amor<\/strong><\/p>\n

Tant *Freud com *Lacan s’han ocupat de l’amor, per\u00f2 \u00e9s *Lacan el que d’una forma m\u00e9s exhaustiva, al llarg del seu ensenyament, recorre les diferents concepcions, que al llarg de la nostra hist\u00f2ria, han marcat la nostra manera d’estimar. Des de la influ\u00e8ncia plat\u00f2nica passant per l’amor Cort\u00e8s, *Lacan, en el seminari Fins i tot, ens portar\u00e0 fins a la concepci\u00f3 d’un “nou amor”.<\/p>\n

*Freud ens parla de l’amor per la identificaci\u00f3 i ens diu que pot portar-nos a fen\u00f2mens de masses gens recomanables, sabem el que va suposar la identificaci\u00f3 i l’amor al l\u00edder. Ell situa l’amor en el lloc de l’ideal del jo (el que per a *Lacan seria un significant estimo) i que per ser com\u00fa als diferents individus que componen el grup, permetr\u00e0 la seva identificaci\u00f3 rec\u00edproca i que constitueixin un conjunt. *Lacan repr\u00e8n aquesta tesi en la seva “Observacions sobre l’informe de Daniel *Lagache”, en els Escrits 2:<\/p>\n

“*Freud ens va mostrar com un objecte redu\u00eft a la seva realitat m\u00e9s est\u00fapida, per\u00f2 lloc per un cert nombre de subjectes en una funci\u00f3 de denominador com\u00fa , que confirma el que direm de la seva funci\u00f3 d’ins\u00edgnia, \u00e9s capa\u00e7 de precipitar la identificaci\u00f3 del Jo ideal fins a aquest poder feble de *malaventura que mostra ser el seu fons. Caldr\u00e0 recordar, per a donar a entendre l’abast de la q\u00fcesti\u00f3, la figura del *F\u00fchrer i els fen\u00f2mens col\u00b7lectius que han donat a aquest text el seu abast d’evid\u00e8ncia en el cor de la civilitzaci\u00f3? ”<\/p>\n

*Freud, estudiar\u00e0, tamb\u00e9, l’elecci\u00f3 d’objecte amor\u00f3s marcada pel narcisisme. Una concepci\u00f3 de l’amor marcada, sobretot, per l’imaginari. Un amor, basat en la idea de *incomplitud i en l’afany unificador. Cerca sempre fallida de les condicions de l’objecte perdut.\u00a0 En tres assajos per a una teoria sexual (1905), *Freud aclareix:<\/p>\n

“El fet que el primer enamorament seri\u00f3s del jove, com \u00e9s tan freq\u00fcent, es dirigeixi a una dona madura, i el de la noia a un home major, dotat d’autoritat, \u00e9s un clar ress\u00f2 d’aquesta fase del desenvolupament: poden reviure’ls, en efecte, la imatge de la mare i del pare. Potser l’elecci\u00f3 d’objecte, en general, es produeix mitjan\u00e7ant un apuntalament, m\u00e9s lliure, en aquests models. L’home persegueix, abans de res, la imatge *mn\u00e9mica de la mare, tal com governa en ell des del principi de la seva inf\u00e0ncia\u2026\u201d<\/p>\n

Per\u00f2 en *Freud no trobem \u00fanicament aquesta versi\u00f3 de l’amor. Anys m\u00e9s tard, en el c\u00e8lebre text Introducci\u00f3 al narcisisme (1915), donar\u00e0 un gir te\u00f2ric m\u00e9s, a aquesta concepci\u00f3, incorporant la divisi\u00f3 entre l’elecci\u00f3 d’objecte narcisista i anacl\u00edtica:<\/p>\n

\u201c\u2026els \u00e9ssers humans es descomponen rotundament en dos grups segons que la seva elecci\u00f3 d’objecte respongui a un dels dos tipus, el narcisista o el de l’apuntalament; m\u00e9s aviat, promovem aquesta hip\u00f2tesi: tot \u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 oberts enfront de s\u00ed tots dos camins per a l’elecci\u00f3 d’objecte, podent preferir un o l’altre. Diem que t\u00e9 dos objectes sexuals originaris: ell mateix i la dona que ho va criar, i pressuposem llavors en tot \u00e9sser hum\u00e0 el narcisisme primari que, eventualment, pot expressar-se de manera dominant en la seva elecci\u00f3 d’objecte”.<\/p>\n

*Freud, estableix una difer\u00e8ncia, quant a l’elecci\u00f3 d’objecte, per a l’home i per a la dona. Dir\u00e0 que el tipus d’elecci\u00f3 d’apuntalament \u00e9s caracter\u00edstic de l’home, mentre que atribuir\u00e0, a la dona, el tipus d’elecci\u00f3 narcisista. *Lacan no ajuda a entendre aquesta difer\u00e8ncia amb el seu esquema L:<\/p>\n

S\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 i(a)<\/p>\n

m.\u00a0\u00a0 A<\/p>\n

Aqu\u00ed la primera relaci\u00f3 narcisista es constitueix sobre la primera diagonal m—i(a), i la relaci\u00f3 anacl\u00edtica, de depend\u00e8ncia cap a l’altre, s’escriu en la diagonal S—-A. La primera consisteix en una relaci\u00f3 entre dos iguals, mentre que la segona suposa l’alteritat. Pot dir-se que el narcisisme \u00e9s l’amor com a temptativa de reduir a l’Altre a aquest. En el *anaclitismo, per contra, l’altre ha de romandre com Un altre, perqu\u00e8 el subjecte pugui romandre dependent. D’aquesta manera neix l’altre de l’amor. Un Altre al qual ha de demanar-se, perqu\u00e8 la mateixa depend\u00e8ncia demana la comanda, la significaci\u00f3 de la demanda. Quan es tracta d’un amor de depend\u00e8ncia, est\u00e0 implicada ja la problem\u00e0tica de la demanda, alguna cosa que no succeeix en l’amor al mateix, on no seria necessari demanar res, perqu\u00e8 l’altre, sent el mateix, ho sabria ja.<\/p>\n

Des de l’\u00c8dip *Freudiano, podem llavors, respondre a la pregunta com un home pot estimar a una dona? I no \u00e9s una altra que renunciant a l’objecte primordial, la mare, i al gaudi que es refereix a ella. Dit d’una altra manera, no sense una castraci\u00f3 de gaudi. Aquesta hip\u00f2tesi segons apunta *Colette Soler, en el seu llibre El que *Lacan va dir de les dones (2006), nom\u00e9s serviria per a l’home. “… Se sap que *Freud va intentar traslladar l’explicaci\u00f3 cap al costat femen\u00ed, per\u00f2 no el va aconseguir, el seu fam\u00f3s qu\u00e8 vol una dona?\u00a0 Ho confessa i podria traduir-se aix\u00ed: L’\u00c8dip fa a l’home, no fa a la dona”.<\/p>\n

Aqu\u00ed \u00e9s important estar advertit de les derives, que les aportacions freudianes han pogut tenir sobre la nostra manera d’entendre la sexualitat femenina. *Lacan, critica fortament la divisi\u00f3 que *Freud va fer entre l’orgasme *cl\u00edtoridiano i el vaginal. Perqu\u00e8 pret\u00e9n suplir el gaudi suplementari a un terreny de localitzaci\u00f3 anat\u00f2mica, d’acord amb la l\u00f2gica f\u00e0l\u00b7lica. La pres\u00e8ncia d’un gaudi, tal com el planteja *Lacan, deslocalitzat, que es pot sentir en tot el cos i que no passa ni es redueix al gaudi f\u00e0l\u00b7lic. Si b\u00e9 les dones participen d’aquest gaudi f\u00e0l\u00b7lic, a m\u00e9s experimenten un gaudi suplementari que compromet a tot el seu cos.<\/p>\n

*Ademas, no \u00e9s solament perqu\u00e8 una dona necessita protecci\u00f3 que aspira al matrimoni, com postularia *Freud, sin\u00f3 a conseq\u00fc\u00e8ncia del no-tot. Aquest genera l’anomenat a l’amor d’un home “… la cerca d’un dir que, nomenant el seu ser de s\u00edmptoma, del s\u00edmptoma que ella \u00e9s per a l’altre, la saca de la seva *solead de gaudi i nua el no identificable, l’altre que ella \u00e9s per a si mateixa, l’anomenat a l’U d’elecci\u00f3”. \u00c9s per aix\u00f2 que la p\u00e8rdua d’amor, t\u00e9 un efecte depressiu en la dona, que creu perdre una part de si mateixa. Des d’aquesta mirada, *Colette Soler ens mostra com el gaudi altre, \u00e9s un gaudi\u00a0 que no identifica, a difer\u00e8ncia amb l’home, per al qual el gaudi f\u00e0l\u00b7lic, posseeix un valor que identifica. Per a aclarir aquest punt val amb posar com a exemple el cas d’aquests homes\u00a0 que fan gala de les seves gestes, sempre f\u00e0l\u00b7liques, i es reconeixen tant m\u00e9s homes com m\u00e9s gaudi f\u00e0l\u00b7lic acumulen. No \u00e9s el mateix per a una dona. Aquesta no es fa recon\u00e8ixer com a dona pel n\u00famero dels seus orgasmes, per exemple, que lluny d’exhibir-los, els amaga. \u00c9s d’aqu\u00ed d’on sorgeix la necessitat d’un altre recurs i els esfor\u00e7os per a identificar-se per l’amor. En altres termes, mancant poder ser La dona, queda la possibilitat de ser “una” dona, triada per un home (C.Soler, 2006).<\/p>\n

*Lacan en el seminari Encara diu que quan es Mestressa no \u00e9s assumpte de sexe. “El gaudi de l’Altre, del cos de l’Altre que el simbolitza no \u00e9s el signe de l’amor\u201d. Ens diu que l’amor \u00e9s un signe que es transmet a l’estimat, que \u00e9s rec\u00edproc, que demana amor, que ho demana\u2026 Encara. I \u00e9s que quan Alg\u00fa s’enamora, semblen suspendre’s les difer\u00e8ncies que per moments vivim com a insalvables entre homes i dones. La relaci\u00f3 sexual \u00e9s impossible d’escriure. No hi ha manera de poder harmonitzar un gaudi amb l’altre. \u00c9s aquesta impossibilitat que de l’una o l’altra forma, l’amor tracta de suplir. Referit a *Lacan, l’amor \u00e9s un intent de suplir aquesta impossibilitat del gaudi mascul\u00ed amb el femen\u00ed<\/a>. Per aix\u00f2 les diferents formes que fins ara l’amor s’ha expressat, el talls, el plat\u00f2nic… tenen aquesta funci\u00f3 de supl\u00e8ncia. Per aix\u00f2 *Lacan arriba a dir que l’amor \u00e9s impossible. Una espurna que en un moment supleix aquesta impossibilitat i que despr\u00e9s en alguns casos passa a l’ordre del necessari. L’experi\u00e8ncia d’una an\u00e0lisi, sembla rebaixar molt els poders de l’amor. Fins i tot sembla que a vegades ho revela il\u00b7lusori, mentider, engany\u00f3s. Il\u00b7lusori ja que no compleix amb les seves promeses d’uni\u00f3; mentider perqu\u00e8 \u00e9s narcisista, dissimulant l’amor cap a si mateix sota la m\u00e0scara de l’amor cap a l’altre; engany\u00f3s, en fi, perqu\u00e8 vol el propi ben encobert amb el b\u00e9 de l’altre.<\/p>\n

*Colette Soler, en Els afectes lacanians, assenyala que l’an\u00e0lisi no pot anunciar la fi de la punt mort sexual. No promet ni la relaci\u00f3 (impossible) ni la trobada (contingent) a la merc\u00e8 de la bona sort i ens recorda que *Lacan ho deixo clar en dirigir-se al psicoanalista per a parlar d’aquesta ficci\u00f3 institu\u00efda “que es diu matrimoni”, en la seva classe del 8 de desembre de 1971:<\/p>\n

“Seria bona la regla que el psicoanalista es digui, sobre aquest punt, que ells se les arreglin com puguin. Aquesta \u00e9s la regla que segueix en la pr\u00e0ctica. No ho diu, ni tan sols li ho diu per una sort de falsa vergonya, perqu\u00e8 es cre\u00ef en deure de pal\u00b7liar tots els drames. \u00c9s una her\u00e8ncia de pura superstici\u00f3. Fa de metge. Mai el metge s’havia ficat a assegurar la felicitat conjugal i, com el psicoanalista, encara no s’ha adonat, que no hi ha relaci\u00f3 sexual, naturalment, l’assetja el rol de provisi\u00f3 de les parelles. Tot aix\u00f2: la falsa vergonya, la superstici\u00f3 i la incapacitat de formular una regla precisa sobre aquest punt, la que acte d’enunciar, “que se les arreglin”, prov\u00e9 del desconeixement\u00a0 d’aix\u00f2 que la seva experi\u00e8ncia li repeteix, per\u00f2 fins i tot podria dir, li pica, que ” no hi ha relaci\u00f3 sexual”.<\/p>\n

Per\u00f2 que ens port\u00e9s a triar i a trobar-nos els uns amb els altres en els diferents moments de la vida? Podr\u00e0 sorgir un amor diferent basat en la singularitat del subjecte? Diferent al que s’encalla en la repetici\u00f3? Diferent al que s’aliena a les empremtes familiars? Diferent al que tendeix al tot sense la uni\u00f3 sense falla?. \u00c9s en aquest sentit que *Lacan, en Encara, parla de “un nou amor”, secundant-se en la idea d’un amor que seria producte d’un recorregut anal\u00edtic. Ja havia utilitzat nocions com la de l’amor sense l\u00edmits, en el seminari dels Quatre conceptes fonamentals del *psicoanalisis. Es tracta de l’amor pensat m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits del registre freudi\u00e0 de l’\u00c8dip. L’expressi\u00f3 un nou amor, la presa d’un poema de *Rimbaud que es titula A uneix *raison (A una Ra\u00f3). En aquesta direcci\u00f3, Miller, prenent com a refer\u00e8ncia l’amor, al final de l’an\u00e0lisi, afirma que es tracta de “No m\u00e9s odi sin\u00f3 lluita” i “No m\u00e9s amor que sigui repetici\u00f3 o passi\u00f3, sin\u00f3 un amor que sigui una voluntat”. I es pregunta com es transforma l’amor, una vegada que la seva condici\u00f3 \u00e9s coneguda? Al llarg d’una an\u00e0lisi, el subjecte coneix la seva condici\u00f3 d’amor, les pot situar en refer\u00e8ncia a la seva fam\u00edlia i al seu fantasma. Per\u00f2 aquest saber, que efectes t\u00e9 en l’amor per al subjecte? El fet de saber la condici\u00f3 d’amor, destrueix la possibilitat d’amor? Pot haver-hi amor sense estar ja mai m\u00e9s enganyat? El subjecte pot consentir a ampliar la condici\u00f3 d’amor, una condici\u00f3 que \u00e9s molt estreta. Crec que quan *Lacan parla d’invenci\u00f3, s’ent\u00e9n la difer\u00e8ncia entre un subjecte sotm\u00e8s a la seva condici\u00f3 d’amor i un subjecte que suposadament ja no est\u00e0 sotm\u00e8s a ella, de tal manera que t\u00e9 una possibilitat d’invenci\u00f3, en aquest camp, que no tenia abans. \u00c9s a dir, passa de la necessitat a la conting\u00e8ncia. Per a dir-ho sense emprar la paraula desitjo, per\u00f2 apuntant a un desig decidit, he utilitzat la paraula voluntat. Una voluntat d’amor (Miller, J., 1992).<\/p>\n

Les condicions d’amor<\/strong><\/p>\n

Les condicions per les quals un tria a la seva *partenaire s\u00f3n d’un saber inconscient.\u00a0 Recordem com Jacques *Lacan, en el seu seminari Fins i tot, fa refer\u00e8ncia expl\u00edcita a aquesta q\u00fcesti\u00f3 “Tot amor troba el seu suport en una certa relaci\u00f3 entre dos sabers inconscients”. Aquestes marques singulars no s\u00f3n les identificacions familiars, ni les determinacions, sin\u00f3 el m\u00e9s propi d’un mateix. El que va inventar un per fora de tot aix\u00f2. En l’an\u00e0lisi el subjecte ve amb tot aquest pes i el va despullant fins a trobar-se, diguem, amb el m\u00e9s propi, que ja no pot atribuir a cap identificaci\u00f3, que \u00e9s una manera singular de gaudir. \u00c9s una marca que est\u00e0 connectada amb aquesta impossibilitat. Sabem que aix\u00f2 dona peu a un amor que permet d’una dignitat major i que consisteix a saber d’aquesta impossibilitat, per tant a sostenir-se amb el m\u00e9s singular d’un. \u00c9s entenent l’amor com un s\u00edmptoma que podem entendre alguna cosa del seu car\u00e0cter de repetici\u00f3 i compulsi\u00f3. \u00c9s el s\u00edmptoma que aconsegueix nuar el gaudi d’un (el que no fa lla\u00e7 social, que \u00e9s llavors autista) amb un lla\u00e7 al semblant sexuat. \u00c9s en aquest sentit que *Lacan proposa que una dona \u00e9s el s\u00edmptoma per a un home. “El teu ets… el meu s\u00edmptoma”, sens dubte \u00e9s el m\u00e9s s\u00f2lid que pot dir-se al final d’una an\u00e0lisi (Soler, C., 2011).<\/p>\n

*Freud mostra com aquests altres de l’amor s\u00f3n tots semblants. Assenyala, per exemple, com en els homes existeix la condici\u00f3 particular de degradaci\u00f3 de la dona. El tret de puta, que en realitat amaga el tret de “no-tota”, que la dona no sigui tota d’ell. D’altra banda, la idealitzaci\u00f3, suposa una condici\u00f3 d’amor que permet reduir l’altre a l’U. Posant l’ideal (I) en el lloc de l’objecte (a) es redueix a l’Altre al significant i aix\u00ed es desconeix el seu gaudi, la seva difer\u00e8ncia, all\u00f2 que ho fa Un altre. Podr\u00edem dir, llavors que *Freud assenyala com a divergents, a les condicions d’amor, de les condicions de desig. La primera s’expressa en l’elevaci\u00f3 de la dona, el respecte cap a ella, mentre que la segona en el contrari: el menyspreu o l’odi.<\/p>\n

La condici\u00f3 estructural de l’amor \u00e9s per a tots, la castraci\u00f3. En cada subjecte, les condicions singulars estan determinades pel fantasma, i s’ordenen segons els tres registres (I,S i R). Per la qual cosa, l’elecci\u00f3 de l’objecte d’amor aquesta determinada per les condicions de gaudi. Aix\u00ed \u00e9s que quan l’altre de l’amor desapareix, el que resta \u00e9s la pulsi\u00f3. Miller assenyala, respecte a aquest punt, que\u00a0 llavors ja no es tracta de la pres\u00e8ncia de l’Altre, com en l’amor, sin\u00f3 de la pres\u00e8ncia del gaudi en el lloc de l’Altre. Per aix\u00f2 pot preguntar-se: Quan tu gaudeixes, em vols o no?<\/p>\n

D’aquesta articulaci\u00f3 podem veure la seq\u00fc\u00e8ncia desitjo-amor-gaudeixi i com l’amor t\u00e9 una funci\u00f3 de mediaci\u00f3 entre el desig i el gaudi. “Nom\u00e9s l’amor pot fer condescendir del gaudi al desig ” Assenyala *Lacan en el\u00a0 seminari X, Encara. Per tant, l’amor seria un lla\u00e7 que permetria anar de l’U a l’Altre, aix\u00f2 \u00e9s, del gaudi de l’U, a la cerca d’un objecte de desig (camp de l’Altre). Perqu\u00e8 el subjecte tracta, per la via de l’amor, d’inscriure el seu gaudi propi en una relaci\u00f3 amb l’altre. Aix\u00ed, el lla\u00e7 de l’amor, que sempre cerca a un altre, \u00e9s l’intermediari que far\u00e0 condescendir al gaudi en el camp del desig.<\/p>\n

Des de sempre l’amor havia estat pensat com una conting\u00e8ncia, dependent d’una trobada a l’atzar, com el que Arist\u00f2til crida *Tyche, \u00e9s a dir una trobada produ\u00efda de manera imprevisible. La psicoan\u00e0lisi, en canvi, a trav\u00e9s de la transfer\u00e8ncia, ha demostrat una cosa diferent, a mostrat com hi ha alguna cosa que es repeteix com un patr\u00f3. Parlem del que Arist\u00f2til va cridar *automaton i que en l’amor no \u00e9s una altra cosa que aquestes condicions d’amor i de desig particulars de cada subjecte. Val l’anterior exemple d’aquests homes que no poden desitjar a una dona si no \u00e9s la dona d’un altre. Per tant, podr\u00edem pensar que en l’elecci\u00f3 de l’objecte amor\u00f3s, per a ser idealitzat, ha de ser equivalent a un objecte fonamental. Trets imaginaris o simb\u00f2lics que el subjecte troba en el seu objecte amor\u00f3s i que li recorden a la seva mare, pare, germ\u00e0… De tal manera, que l’amor en la psicoan\u00e0lisi, apareix, en primer lloc, meton\u00edmic. I en segon lloc, dir\u00edem, l’amor apareix repetitiu.<\/p>\n

L’amor dissim\u00e8tric<\/strong><\/p>\n

El paper fonamental de la castraci\u00f3 en l’amor, ens permet pensar la relaci\u00f3 amorosa com a dissim\u00e8trica. *Lacan, en el seminari de La transfer\u00e8ncia\u00a0 distingeix entre el que mestressa i el que \u00e9s estimat, trencant la idea de simetria i ens condueix a pensar que al qual mestressa li falta alguna cosa i, en canvi, que l’estimat t\u00e9, no li falta. D’aquesta manera, es pensa l’amor en termes de tenir o no tenir i no tant en termes de ser o no ser. Aix\u00ed, podria pensar-se que l’estimat t\u00e9 poder sobre l’amant, la qual cosa donaria peu a relacions de submissi\u00f3. Arribats a aquest punt cal preguntar-se \u00e9s a l’home a qui conv\u00e9 la posici\u00f3 d’estimat, mentre que la posici\u00f3 d’amant \u00e9s per excel\u00b7l\u00e8ncia de la dona? Sabem que aix\u00f2 no \u00e9s sempre d’aquesta manera, per\u00f2 s\u00ed que estem en disposici\u00f3 d’afirmar que un mestressa en tant que l’altre t\u00e9. \u00c9s per aix\u00f2, que estar enamorat \u00e9s acceptar no tenir, o dit d’una altra manera, estimar feminitza.<\/p>\n

*Lacan acudeix a l’antiga Gr\u00e8cia i presa El banquet de Plat\u00f3 per a situar l’amor de transfer\u00e8ncia, la qual cosa ocorre en la relaci\u00f3 anal\u00edtica entre analista i *analizante. El banquet es refereix a l’amor, tracta de la reuni\u00f3 de diversos personatges, amb motiu de la celebraci\u00f3 d’un menjar, i en la qual es demana a cadascun dels comensals que faci un elogi sobre l’amor. L’amor grec era l’amor als joves bells, l’amor homosexual, on cadascun dels membres de la parella era nomenat de manera diferent indicant la seva posici\u00f3 en la parella. *Er\u00f3menos: \u00e9s la paraula que designava al jove estimat, era el m\u00e9s jove dels dos que havia consumat el seu desenvolupament per\u00f2 que encara era imberbe. Era l’objecte d’amor. *Erast\u00e9s: designava al major dels integrants de la parella, era l’amant, aquell que mancant d’alguna cosa pot desitjar. *Lacan ho diu d’una manera molt precisa: el *erast\u00e9s \u00e9s el que no t\u00e9; el subjecte que pot desitjar perqu\u00e8 no t\u00e9. Al contrari, el *er\u00f3menos, l’objecte estimat, \u00e9s el que t\u00e9. I el *erast\u00e9s desitja el que l’altre t\u00e9. Com sorgeix l’amor entre el *erast\u00e9s i el *er\u00f3menos, com articular el que li falta a l’amant amb el que t\u00e9 l’estimat? Ja que, com he assenyalat al principi, no hi ha coincid\u00e8ncia entre el que a un li falta i el que l’altre posseeix, i \u00e9s aquesta no coincid\u00e8ncia la que possibilita l’amor.<\/p>\n

*Lacan, va dedicar \u00edntegre el seminari de La Transfer\u00e8ncia, al Banquet de Plat\u00f3. Va usar la parella d’Aquil\u00b7les i P\u00e0trocle per a mostrar el tipus d’intercanvi que es dona en l’amor: com d’objecte es pot passar a ser subjecte i viceversa. Aquil\u00b7les era l’objecte de P\u00e0trocle. Quan P\u00e0trocle mor, Aquil\u00b7les plora sobre la seva tomba. En aquest punt P\u00e0trocle passa a ser l’objecte i Aquil\u00b7les el subjecte. La situaci\u00f3 s’inverteix i *Lacan crida a aquest moviment: la met\u00e0fora de l’amor. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 *metaforiza a l’amor a conseq\u00fc\u00e8ncia de la falta de l’objecte. El que m\u00e9s s’estima \u00e9s l’absent en l’objecte. L’art s’ha fet eco constant d’aquesta articulaci\u00f3. Es nodreix d’ella. Recordem, per exemple, com Isabel *Coixet, en la seva pel\u00b7l\u00edcula, “Les coses que mai et vaig dir” escenifica a una dona, que decideix gravar-se en v\u00eddeo per a enviar-li un missatge al seu *partenaire despr\u00e9s que aquest la crid\u00e9s per a dir-li que mai m\u00e9s tornaria a casa, perqu\u00e8 havia conegut a una altra dona. *Lily Taylor, l’actriu protagonista, en el v\u00eddeo, li diu el seg\u00fcent:<\/p>\n

“Que dif\u00edcil. Per\u00f2 em sembla que encara \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil quedar-m’ho per a mi sola. Suposo que per aix\u00f2 ho faig. Tu sempre em preguntaves en quin moment havia comen\u00e7at a voler-te. Vaig comen\u00e7ar a voler-te exactament quan em vas cridar per a dir que em deixaves. De fet va ser en aquest prec\u00eds moment quan vaig oblidar l’amor que sentia abans, em vaig oblidar de la tendresa i del sexe, de la teva llengua, em vaig adonar que el que havia sentit abans no era m\u00e9s que el simple reflex del que era l’amor. Vaig descobrir que no t’havia volgut mai. De sobte vaig pensar en aquella tortura que practicaven a Fran\u00e7a. Saps qu\u00e8 feien? Lligaven les extremitats d’una persona a quatre cavalls i els atiaven en direccions diferents. Perqu\u00e8 aix\u00ed \u00e9s com em vaig sentir. Aix\u00ed \u00e9s com em sento. Ara ja s\u00e9 el que \u00e9s estimar. T’estimo amb aquesta classe d’amor que havia resat per sentir quan era una adolescent i que ara res per no tornar a sentir mai m\u00e9s”.<\/p>\n

*Lacan diu que l’amor \u00e9s una met\u00e0fora, \u00e9s a dir, la substituci\u00f3 d’un significant per un altre, que produeix una significaci\u00f3 nova, l’Amor. La funci\u00f3 de l’amant (*erast\u00e9s) substitueix a la funci\u00f3 de l’estimat (*er\u00f3menos) i sorgeix l’amor com a significaci\u00f3 nova. En aquest seminari exemplifica la met\u00e0fora de l’amor amb una bella imatge:<\/p>\n

“\u00c9s aquest desig per l’objecte estimat que jo el compararia amb la m\u00e0 que s’est\u00e9n per a ventar el tronc i que en el moment d’aconseguir-lo s’inflama, i en la flama apareix una altra m\u00e0 que es tendeix a la trobada de la primera el que es produeix llavors \u00e9s l’amor!”.<\/p>\n

Veiem que no es tracta de simetria, de cap similitud en mans oposades, el moviment d’una no \u00e9s r\u00e8plica de l’altra. \u00c9s un moviment de b\u00e0scula, de *er\u00f3menos a *erast\u00e9s. El *er\u00f3menos que apareixia complet sorgeix al seu torn com *deseante.<\/p>\n

*Lacan es detindr\u00e0 sobretot en el dialogo entre *Alcib\u00edades i S\u00f2crates per a situar la posici\u00f3 de l’analista en la relaci\u00f3 *transferencial. *Alcib\u00edades dirigeix a S\u00f2crates la seva demanda d’amor. \u00c9s el *erast\u00e9s, desitja el *agalma, objecte preci\u00f3s que cre\u00ef en possessi\u00f3 de S\u00f2crates. Per\u00f2 S\u00f2crates no es reconeix com *er\u00f3menos de *Alcib\u00edades, diu no tenir res desitjable, gens digne de ser estimat. Sap que aix\u00f2 tan valu\u00f3s que en ell veu *Alcib\u00edades en realitat \u00e9s res. I aix\u00ed, no responent a la demanda d’amor de *Alcib\u00edades, negant-se a ser el seu *er\u00f3menos, impedeix que es realitzi la met\u00e0fora de l’amor. Al mateix temps, en el moment en qu\u00e8 reconeix no tenir res, gens digne de ser estimat, S\u00f2crates sorgeix com *deseante, com *erast\u00e9s, i \u00e9s aquest lloc de falta, lloc de desitjo, la qual cosa li permet interpretar a *Alcib\u00edades, dient-li: Tot aquest amor que el teu dirigeixes cap al meu en realitat \u00e9s a *Agat\u00f3n a qui es refereix (*Agat\u00f3n \u00e9s un altre dels assistents al banquet).<\/p>\n

Pensar-ho des de la l\u00f2gica d’estimat, veurem la necessitat d’aquest que l’altre de l’amor estigui en falta. Voler ser estimat \u00e9s voler que l’altre experimenti la seva pr\u00f2pia falta, fer sorgir la falta en l’altre, suposa castrar-ho. \u00c9s per aquest motiu que l’odi \u00e9s tan pr\u00f2xim a l’amor. Miller assenyala respecte a aquest punt que estimar \u00e9s odiar alguna cosa en l’altre, odiar en l’altre all\u00f2 que ho fa suficient, la seva autosufici\u00e8ncia. “(…) Hi ha un odi *varonil cap a les dones en tant que volen fer sorgir la falta en l’home. I un odi femen\u00ed cap als homes, en tant que no deixen sorgir la falta en ells. Hi ha, feli\u00e7ment, dones que volen als homes, que volen ser desitjades, per\u00f2 sovint els estimen com a nens. I, si b\u00e9 s’ha desenvolupat molt en la teoria anal\u00edtica el paper de la dona f\u00e0l\u00b7lica, falta el cap\u00edtol de l’home nen, que el complementa. Els homes que volen a les dones s\u00f3n els que no temen posar-se en falta, que no tenen temor de presentar-se a una dona com faltant d’ella, i s\u00f3n tant m\u00e9s *varoniles com m\u00e9s poden presentar-se com a amants, com en falta, la qual cosa suposa assumir la castraci\u00f3 i no preocupar-se per ser estimat, en aquest punt hauria d’organitzar-se un mecanisme que disting\u00eds amor i desig, aix\u00ed com tenir i ser”.<\/p>\n

En la hist\u00e8ria i, sobretot, en la neurosi obsessiva, podem observar, des de la cl\u00ednica, la qual cosa *Lacan va venir a cridar, amb un neologisme, el “*odioenamoramiento” (*hainamoration): amor i odi en una mateixa paraula i que, ja des de la psicoan\u00e0lisi, ja es coneixia amb el nom d’ambival\u00e8ncia.<\/p>\n

*Lacan tamb\u00e9 recorre a l’Amor Cort\u00e8s com a model de la diverg\u00e8ncia entre el qual mestressa i el que \u00e9s estimat. Aqu\u00ed, la satisfacci\u00f3 *pulsional es veu sublimada a trav\u00e9s de la figura idealitzada de la dama. Amb ella l’home ha de posar en joc la paci\u00e8ncia, la mesura i la moderaci\u00f3, fins a convertir-se en el seu servidor. “L’objecte femen\u00ed es transforma en una funci\u00f3 simb\u00f2lica on la satisfacci\u00f3 substitutiva \u00e9s una supl\u00e8ncia de la relaci\u00f3 sexual\u201d (J. *Lacan, Seminari VII). D’aquesta manera, l’home, satisf\u00e0 amb l’amor, la qual cosa ha estat privat a nivell sexual, sostenint el plaer de desitjar, d’experimentar un cert *displacer i donant prioritat al plaer dels preliminars, en clara oposici\u00f3 al principi del plaer freudi\u00e0. Quant a la figura de la Dama, *Clotilde Pascual en el seu article La posici\u00f3 de la Dama en l’amor cort\u00e8s, ens diu que passa d’un primer temps on hi ha un gaudi tancat en si mateix, sense l\u00edmit i sense fer vincle amb un home (gaudi suplementari sense gaudi f\u00e0l\u00b7lic), a un segon temps on es produeix un gaudi de la posici\u00f3 femenina desdoblegat i on per la mediaci\u00f3 de sentir-se estimada per un home, com a dona singular, no com a Dama despersonalitzada, pot passar al desig. No hi ha amor sense acte ni acte sense amor. \u00c9s quan la dona estima l’estil del b\u00e9 dir i del b\u00e9 fer. Mestressa la manera com l’home diu i fa. L’estil que en el Seminari Encara s’introdueix com: La dona estima en l’home la forma en qu\u00e8 ell estima (Pascual, C.,2001).<\/p>\n

Capitalisme<\/strong><\/p>\n

“En transformar els diners en mercaderia que serveixen com a mat\u00e8ries formadores d’un nou producte o com a factors del proc\u00e9s laboral, en incorporar for\u00e7a viva de treball a l’objectivitat morta d’aquests, el capitalista transforma valor, treball pret\u00e8rit, objectivat, mort, en capital, en valor que es valora a si mateix, en un monstre animat que comen\u00e7a a “treballar” com si tingu\u00e9s dins del cos l’amor”
\nGoethe, “Faust” (part I, “Taverna de *Auerbach”).<\/p>\n

El capitalisme neix a partir de dues condicions fonamentals, d’una banda, la ci\u00e8ncia, que ha perm\u00e8s formes de producci\u00f3 diferents de les artesanals, i per l’altre, la revoluci\u00f3 francesa, que va desfer l’ordre de l’Antic R\u00e8gim.<\/p>\n

El capitalisme t\u00e9 una mica m\u00e9s de dos segles de vida, per\u00f2 la noci\u00f3 de discurs capitalista t\u00e9 data precisa, \u00e9s una producci\u00f3 de *Lacan de l’any 1970. Una Invenci\u00f3 que es dona en el context del maig del 68 franc\u00e8s i que finalment quedar\u00e0 com a discurs afegit als quatre que ha constru\u00eft en el seminari El revers de la psicoan\u00e0lisi i reescrit en *Radiofonia i Televisi\u00f3.<\/p>\n

Els discursos s\u00f3n modalitats de lla\u00e7 social. M\u00e9s concretament, Els discursos suposen la regulaci\u00f3 necess\u00e0ria dels gaudis perqu\u00e8 un lla\u00e7 social sigui possible. Des d’aquest punt de vista, caurem en el compte de la paradoxa que suposa el discurs capitalista, si tenim \u00e9s compte que aquest es caracteritza precisament per la fragmentaci\u00f3 (terme utilitzat per *Lacan en els anys 70) dels lla\u00e7os socials. Desfer els vincles socials suposa, evidentment, desfer tamb\u00e9 les classes socials.<\/p>\n

*Lacan desenvolupo el concepte de discurs principalment en el Seminari 17, El Revers de la Psicoan\u00e0lisi.<\/p>\n

“Al cap i a l’\u00faltim no hi ha m\u00e9s que aix\u00f2, el vincle social. Ho designo amb el terme de discurs perqu\u00e8 no hi ha una altra manera de designar-lo des del moment en qu\u00e8 un s’adona que el vincle social no s’instaura sin\u00f3 ancorant-se en la forma com el llenguatge se situa i s’imprimeix, se situa en el que *bulle, a saber, en l’\u00e9sser que parla\u201d.<\/p>\n

El discurs capitalista<\/strong><\/p>\n

El discurs capitalista est\u00e0 organitzat a partir de llocs i termes que estableixen la relaci\u00f3 del subjecte ($) amb els significants (S1 \u2013 S2) i amb l’objecte a, \u00e9s a dir, la relaci\u00f3 del subjecte amb el gaudi i que en aquesta ocasi\u00f3 designa la plusv\u00e0lua, l’objecte com a plusv\u00e0lua.<\/p>\n

El que importa en l’escriptura del discurs capitalista, \u00e9s que *Lacan dibuixa una fletxa continua, sense ruptura entre els quatre termes: $, S1, S2, a. En canvi en els altres quatre discursos hi ha una ruptura, una discontinu\u00eftat entre la producci\u00f3 de gaudi i la veritat del gaudi. En el discurs capitalista no hi ha aquest impossible i *Lacan marca la difer\u00e8ncia amb les fletxes que constitueixen un cercle continu, tancat sobre s\u00ed mateix. Podem dir, llavors, que hi ha un subjecte (a dalt a l’esquerra), que comanda un saber (a dalt a la dreta) per a produir un plus de gaudir (a baix a la dreta). Per\u00f2 tamb\u00e9 veiem com aquest objecte produ\u00eft (a), comanda al subjecte. Podem afirmar, llavors, que en el discurs capitalista tant el subjecte com els productes s\u00f3n els que comanden, ja que cada subjecte es veu, tamb\u00e9, explotat pels productes. \u00c9s el terme que *Lacan usa en Radiofonia: no s\u00f3n explotats per l’amo sin\u00f3 pels productes.<\/p>\n

*Lacan es referir\u00e0 en poques oportunitats, una d’elles \u00e9s una confer\u00e8ncia que donar\u00e0 a Mil\u00e0 en 1972 i on deia:<\/p>\n

“La crisi no \u00e9s del discurs de l’amo, perqu\u00e8 el discurs capitalista la substitueix i est\u00e0 oberta… No els dic en absolut que el discurs capitalista sigui feble, al contrari, \u00e9s una cosa bojament astuta. Molt astut per\u00f2 destinat a rebentar. En fi, \u00e9s el discurs m\u00e9s astut que mai s’hagi tingut, per\u00f2 est\u00e0 destinat a rebentar perqu\u00e8 \u00e9s insostenible. Vegin. Una petita inversi\u00f3 simplement entre el S1 i el $ \u00e9s suficient perqu\u00e8 tot marxi sobre rodes. Aix\u00f2 no podria anar millor. Per\u00f2 justament aix\u00f2 marxa aix\u00ed, velo\u00e7ment a la seva consumaci\u00f3”.<\/p>\n

Per a poder entendre l’origen de tal fragmentaci\u00f3, *Lacan recorre a la lectura de Marx i el seu concepte de plusv\u00e0lua. En el capitalisme, una part del treball que realitza el proletari no \u00e9s pagada. Antigament es pagava nom\u00e9s el necessari perqu\u00e8 el treballador pogu\u00e9s renovar cada dia la seva for\u00e7a de treball. Un treball que produeix un valor i una part d’aquest valor que no \u00e9s pagada, produint una plusv\u00e0lua. El capitalista s’apropia d’ella i \u00e9s reinvertida en el capital, \u00e9s a dir, no \u00e9s usada per al gaudi del capitalista sin\u00f3 perqu\u00e8 el sistema capitalista continu\u00ef funcionant. La idea de Marx \u00e9s que la plusv\u00e0lua \u00e9s l’objecte al qual apunta el desig del capitalista, de la qual el capitalista s’apropia i que roba al proletari La plusv\u00e0lua com a causa del desig del capitalista? *Lacan en Radiofonia i Televisi\u00f3, dir\u00e0 que es tracta de la causa del desig tamb\u00e9 del proletari, per al qual la plusv\u00e0lua es converteix en un objecte perdut (robat), per tant, a recuperar. Sense entendre aquest desig compartit del capitalisme i el proletariat, per la plusv\u00e0lua, no es pot entendre l’escriptura del discurs capitalista, ja que no es tracta, llavors, de dos subjectes (proletari i capitalista), sin\u00f3 d’un nom\u00e9s.<\/p>\n

Pot portar a confusi\u00f3 pensar al subjecte actual com a addicte al gaudi. Aquesta seria una idea contr\u00e0ria a l’ensenyament de *Lacan, que precisament indica el contrari, que els addictes als plus de gaudi *gadgets, s\u00f3n addictes a la falta de gaudi, la qual cosa ajuda a entendre la queixa actual dels subjectes. L’actual abund\u00e0ncia \u00e9s equivalent a una falta que es forada cada vegada m\u00e9s profund en els subjectes del nostre temps. *Lacan, en *Radiofonia, \u00e9s clar assenyalant que la producci\u00f3 insaciable dels plus de gaudi \u00e9s producci\u00f3 insaciable de la falta de gaudi “La producci\u00f3 extensiva, per tant insaciable, de la falta de gaudir”.<\/p>\n

Per\u00f2 llavors com resoldre la paradoxa seg\u00fcent: un discurs que *forcluye la castraci\u00f3 per\u00f2 al mateix temps produeix una falta de gaudi. *Lacan resol la paradoxa quan aclareix, en Subversi\u00f3 del subjecte i en el seminari sobre L’Angoixa, que la castraci\u00f3 no \u00e9s nom\u00e9s la limitaci\u00f3 de gaudi sin\u00f3 la falta de la posada en funci\u00f3 de la castraci\u00f3. Es tractaria, doncs, de dues dimensions quan ens referim a la castraci\u00f3: d’una banda parlem d’una limitaci\u00f3 del gaudi i, per l’altre, parlem de l’\u00fas de la castraci\u00f3, de la seva funci\u00f3, de la seva posada en joc. *Colette Soler, en el seu articulo El discurs capitalista (2006), ens diu: La tesi de *Lacan \u00e9s que en la relaci\u00f3 de parella es tracta de la posada en joc de la castraci\u00f3, la qual cosa diu amb una f\u00f3rmula sobre la qual moltes vegades ens interroguem, quan diu “donar la seva castraci\u00f3”, donar la seva castraci\u00f3 no \u00e9s senzillament tirar-se enrere, \u00e9s fer-la servir en la relaci\u00f3 de parella, o quan diu “l’amor \u00e9s donar el que no es t\u00e9”, \u00e9s a dir donar la seva castraci\u00f3 en el sentit de falta, per\u00f2 donar-la \u00e9s la posada en joc i crec que en el discurs capitalista, en el lla\u00e7 del subjecte amb els seus plus de gaudi no hi ha nus de la castraci\u00f3, hi ha una repetici\u00f3 incessant de la falta, no \u00e9s l’\u00fas en la relaci\u00f3 amb l’altre. A saber si aix\u00f2 \u00e9s una condemna de l’amor en el futur; el que podem dir\u00a0 amb la ideologia actual \u00e9s que l’espiraci\u00f3 a l’amor est\u00e0 intacta, \u00e9s major fins i tot, l’amor en qu\u00e8 se somia, per\u00f2 alguna cosa a canviat.<\/p>\n

La tesi de *Lacan sobre el discurs capitalista ens diu,\u00a0 d’una banda, que *forcluye la castraci\u00f3, i per l’altre, que no s’ocupa de les coses de l’amor. Precisament perqu\u00e8 *forcluye la castraci\u00f3 no dona lloc a l’amor.<\/p>\n

“El que distingeix al discurs capitalista \u00e9s aix\u00f2: la *Verwerfung, el rebuig, el rebuig fora de tots els camps del simb\u00f2lic amb el que he dit que aix\u00f2 t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia. El rebuig de qu\u00e8? De la castraci\u00f3. Tot ordre, tot discurs que es *empariente amb el capitalisme deixa de costat el que anomenarem simplement les coses d’amor, amics meus… \u00c9s per aix\u00f2 que dos segles despr\u00e9s d’aquest lliscament, anomenem-li calvinista, per qu\u00e8 no, – la castraci\u00f3 ha fet a la fi la seva entrada irruptiva sota la forma del discurs anal\u00edtic”.<\/p>\n

*Jaques *Lacan, Seminari in\u00e8dit “El saber del psicoanalista, lli\u00e7\u00f3 del 6 de gener de 1972<\/p>\n

Rebutjar la castraci\u00f3 en el Simb\u00f2lic \u00e9s rebutjar la falta i quan aquesta falta, sabem, sorgeix l’angoixa. Un altre efecte del rebuig de la castraci\u00f3 \u00e9s l’eliminaci\u00f3 de la difer\u00e8ncia dels sexes. La competitivitat a la qual incita el discurs capitalista s’alimenta de les carreres del gaudi f\u00e0l\u00b7lic, propiciant l’unisex igualitarista entre homes i dones. En el 58, en els escrits 1, *Lacan deia que la fam\u00edlia era l’\u00faltim residu de la fragmentaci\u00f3 dels lla\u00e7os socials. En l’actualitat seria impossible sostenir tal afirmaci\u00f3 i haur\u00edem de rec\u00f3rrer a l’individu com l’\u00faltim residu de la fragmentaci\u00f3. En 1970, *Lacan es va adonar que el discurs capitalista desfeia el vincle social, desfeia la solidaritat i deixava a cadascun enfrontat amb l’objecte plusv\u00e0lua. \u00c9s per aix\u00f2 que el discurs capitalista no escriu cap lla\u00e7 social entre els *partenaires humans. A difer\u00e8ncia de tots els altres discursos, com ens indica *Colette Soler en El discurs capitalista, que s\u00ed que escriuen un cert vincle entre els subjectes: el discurs de l’amo, entre l’amo i l’esclau (o altres versions de l’amo i de l’esclau); el discurs de la hist\u00e8ria escriu el lla\u00e7 entre la pregunta del subjecte hist\u00e8ric i tots els que venen a encarnar el significant estimo; el discurs universitari escriu el lla\u00e7 entre els quals posseeixen el saber i els que s\u00f3n el seu objecte, \u00e9s a dir, aquells als quals el saber forma; el discurs de l’analista escriu un lla\u00e7 entre dos *partenaires: un analista i el *analizante.<\/p>\n

L’amor, avui<\/strong><\/p>\n

Els subjectes ara diuen voler construir alguna cosa, es parla de construir una parella, una fam\u00edlia, un treball. Antigament el problema dels subjectes no era construir un lla\u00e7 social, sin\u00f3 m\u00e9s aviat sortir del lla\u00e7 social dels quals eren presoners. *Colette Soler \u00e9s expl\u00edcita sobre aquest tema quan diu L’amor ha canviat d’estatus. “Els amors d’avui, ja no s\u00f3n els amors d’abans. Ja no comptem amb el model de l’amor ideal, per\u00f2 encara tenim amors”. (…) Va haver-hi \u00e8poques en qu\u00e8 l’altre era prou consistent com per a recobrir amb els seus mites la *hiancia de la no relaci\u00f3<\/a> sexual, nuant aix\u00ed de manera t\u00edpica el gaudi solitari a una relaci\u00f3 entre dos \u00e9ssers subjectes al sexe. A partir d’ara, l’altre ja no sustenta aquests nusos de l’amor: ni l’amor homosexual a l’antiga, ni l’amor cort\u00e8s a l’Edat mitjana amb la seva variant preciosa, ni l’amor glori\u00f3s dels cl\u00e0ssics, ni tampoc l’amor div\u00ed. No obstant aix\u00f2, una vegada perdudes aquestes figures t\u00edpiques del passat queden els nostres amors… Sense model, que em semblen propis del nostre segle. L’amor contemporani \u00e9s orfe dels seus mites i aquesta redu\u00eft a la conting\u00e8ncia de les trobades. Avui dia l’atzar apareix com a l’\u00fanica cosa capa\u00e7 de tramar-los all\u00ed on l’altre, quan existia, oferia el patr\u00f3 unificador. I no obstant aix\u00f2 s’estima l’amor m\u00e9s que mai i potser m\u00e9s desesperadament que antany, en aquest temps en qu\u00e8 quan s’estima es diu prosaicament que un t\u00e9 una “relaci\u00f3”, un “embolic”, o un “*affaire”, sens dubte perqu\u00e8 sabem que all\u00ed aquesta el punt feble.<\/p>\n

La fragmentaci\u00f3 dels vincles socials resulta de la manera que el discurs capitalista promou el lla\u00e7 directe de l’objecte al subjecte, sense passar pel Simb\u00f2lic. D’aquesta manera, enganya amb la seva idea de satisfacci\u00f3 plena, a trav\u00e9s dels plus-de-gaudi del mercat, generant el que podr\u00edem dir un \u201csupermercat\u201d de l’amor. Aix\u00ed, un subjecte es faria objecte de satisfacci\u00f3 per a un altre subjecte. En aquesta expectativa, l’amor, com a mediador entre dos, seria innecessari. Sorprenentment aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Mai m\u00e9s que avui els subjectes clamen per l’amor, el busquen desesperadament i es lamenten de com la precarietat dels vincles els retorna solitud i angoixa. Llavors, si el discurs capitalista deixa al subjecte redu\u00eft a un cos, aquest nom\u00e9s podria aspirar a un gaudi *autoer\u00f3tico, sense tenir en compte a l’altre, per\u00f2 si no es conforma, que \u00e9s el m\u00e9s freq\u00fcent, pot apel\u00b7lar a l’amor. Ja que nom\u00e9s l’amor transcendeix la l\u00f2gica de costos-beneficis, posant un l\u00edmit a l’exig\u00e8ncia de gaudi. Podr\u00edem afirmar, llavors, que l’amor \u00e9s el gran dissident del discurs capitalista? Carmen *Gallano, en el seu article L’amor en la fallida dels vincles socials, assenyala sobre aquest tema “L’amor, en qualsevol \u00e8poca de la hist\u00f2ria, en els diversos discursos que l’han codificat en el simb\u00f2lic, en usos i costums de la vida amorosa, variables segons les formes de societat, \u00e9s aquesta \u201cpassi\u00f3 del ser\u201d que no s’acomoda a l’\u00e0nsia del \u201ctenir\u201d ni al culte del \u201cparer\u201d en la societat de l’espectacle”.<\/p>\n

El capitalisme promou l’embranzida a la realitzaci\u00f3 del fantasma com a possessi\u00f3 de l’objecte del desig. En els amors d’avui, podem veure com els homes queden atrapats en la fantasia de posseir a una dona com el seu objecte, negant la difer\u00e8ncia i anul\u00b7lant-la com a subjecte. I com algunes dones,\u00a0 *fantasmaticamente queden fixades a l’aspiraci\u00f3 de poder satisfer a l’home, a tot home. D’aqu\u00ed ve que creix el maltractament a la parella en aquesta societat que empeny a la realitzaci\u00f3 del fantasma. Sabem que \u00e9s als pa\u00efsos de l’anomenada “societat del benestar” on moren m\u00e9s dones a les mans de les seves parelles. \u00c9s el cas de Noruega, que ocupa el primer lloc en tots els r\u00e0nquings internacionals relatius a la igualtat entre homes i dones, i en canvi, t\u00e9 un \u00edndex de dones assassinades per les seves parelles o ex parelles que gaireb\u00e9 triplica l’existent a Espanya. Aquests fen\u00f2mens de viol\u00e8ncia en forma de passatge a l’acte, irrompen en el moment en qu\u00e8 el subjecte es desborda per la frustraci\u00f3 de no posseir l’objecte del seu fantasma. El subjecte, en la seva voluntat de gaudi, desmenteix el pas per l’altre i la castraci\u00f3.<\/p>\n

Denis de *Rougemont , en Amor i Occident, ens acosta a la idea que l’amor, per a ser viscut, ha de ser identificat com a tal, en un discurs de l’amor. Alguna cosa que *Zygmunt *Bauman pot captar quan parla dels amors l\u00edquids, \u201cl’individualisme en xarxa \u00e9s en el *tardocapitalismo la via de socialitzaci\u00f3 dels subjectes\u201d. Un individualisme que troba confort en internet i les seves xarxes socials \u201csuplint amb connexions globals i virtuals les desconnexions reals i locals en el territori que s’habita”.\u00a0 en efecte, el m\u00f3n actual, es mou per el \u201cl\u00edquid\u201d , \u201cliquiditat\u201d dels mercats financers. Carmen *Gallano, en l’article abans citat, apunta que els \u201camors l\u00edquids\u201d tamb\u00e9 poden dissipar-se com a \u201cgasosos\u201d, en ser ef\u00edmers, inestables, sense comprom\u00eds, que busquen moment\u00e0nia satisfacci\u00f3 i si aquesta no perdura, la \u201crelaci\u00f3\u201d desapareix. En ser volubles, amenacen amb ser vol\u00e0tils. Aquesta \u201cliquiditat\u201d, que \u00e9s \u201cliquidaci\u00f3\u201d de l’amor com a tal, es torna rendible en els nous mercats de la cerca de l’amor, inventats per diverses empreses. S’arriba fins i tot a considerar factible el temps de la seva durada, per a aix\u00ed poder-lo incloure sense pudor en el mercat. D’aquesta manera hem pogut veure com una diputada alemanya\u00a0 ha proposat que el contracte matrimonial sigui de set anys. Avui, quan una parella<\/a> se separa, sobretot les dones, es diuen “tornar al mercat” “estar en el mercat. Per a elles, quan es pronuncia aix\u00f2, el propi subjecte s’atorga un lloc.<\/p>\n

 <\/p>\n

*LACAN, J. (1972-73) Seminari XX. Encara. *Bs. As.: Barcelona: *Paid\u00f3s.
\n*LACAN, J. (1964) Seminari XI, Els quatre conceptes fonamentals de la psicoan\u00e0lisi. *Bs. As.: *Paid\u00f3s
\n*LACAN, J. (1960-1961) Seminari VIII. La transfer\u00e8ncia. *Bs. As.: *Paid\u00f3s
\n*LACAN, J. (1959-60) Seminari VII. L’\u00e8tica del *psicoanalisis. *Bs. As.: *Paid\u00f3s
\n*LACAN, J. (1960) Escrits II. *Observacion sobre l’informe de Daniel *Lagache. *Mexico: Ed. Segle XXI
\n*LACAN, J. *Radiofonia i Televisi\u00f3. Barcelona: Anagrama, 1977
\n*LACAN, J. El Revers de la Psicoan\u00e0lisi. Barcelona: *Paid\u00f3s, 1992
\n*LACAN, J. *Du *Discours *Psychanalityque, *Conf\u00e9rences *\u00e0 Milan, 12 de maig de 1972, *Pas-*tout *Lacan, *\u00c9cole *Lacanienne de *Psychanalyse.
\n*LACAN, J. Seminari in\u00e8dit, El saber del psicoanalista, lli\u00e7\u00f3 del 6 de gener de 1972.
\n*FREUD, S. (1905) En tres assajos per a una teoria sexual. VII. *Bs. As.: *Amorrortu
\n*FREUD, S. (1914) Introducci\u00f3 al narcisisme. XII. *Bs. As.: *Amorrortu.
\nSOLER, C. El que *Lacan va dir de les dones. *Bs. As.: *Paid\u00f3s, 2006
\nSOLER, C. Els afectes lacanians. *Bs. As.: Lletra Viva, 2011
\nSOLER, C. Incid\u00e8ncies pol\u00edtiques de la psicoan\u00e0lisi. S&P, 2011
\n(Miller, J., 1992)
\nSOLER, C. (2006) El discurs capitalista. Publicat en Els discursos de *Lacan. Col\u00b7legi de psicoan\u00e0lisi de Madrid.
\nPASCUAL, C. La posici\u00f3 de la Dama en l’amor cort\u00e8s. Primeres Jornades conjuntes de les Formacions Cl\u00edniques del Camp Lacani\u00e0. Sant Sebasti\u00e0, 2001
\n*GALLANO, C. L’amor en la fallida dels vincles socials. Article publicat en el F\u00f2rum psicoanal\u00edtic de Madrid, 2011
\n*ROUGEMONT, D. Amor i Occident. Editorial *Kairos, 1978
\n*BAUMAN, Z. Amor l\u00edquid. Editorial Fons de cultura econ\u00f2mica, 2005<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Psic\u00f2leg parelles Barcelona *Lacan deia que la psicoan\u00e0lisi podia oferir una sortida al capitalisme, no per la via d’una revoluci\u00f3, sin\u00f3 per la d’una subversi\u00f3. Podria ser l’amor, el motor de tal subversi\u00f3, malgrat els intents fallits del discurs per voler controlar-lo, sotmetent-lo a les lleis del mercat? En aquest article intentarem trobar les claus…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1078,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,1],"tags":[],"post_series":[],"class_list":["post-1076","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articulos","category-psicologos-barcelona","entry","has-media"],"yoast_head":"\nL\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"El amor y el discurso capitalista\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"L\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El amor y el discurso capitalista\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Psicocl\u00ednica Barcelona\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/PsicoclinicaBarcelona\/\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2015-05-18T18:11:16+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-05-15T14:35:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/articulo_amor.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Mila Herrera\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mila Herrera\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"33 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/\"},\"author\":{\"name\":\"Mila Herrera\",\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#\/schema\/person\/155479011396a56b42230044d3de42bb\"},\"headline\":\"L\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista\",\"datePublished\":\"2015-05-18T18:11:16+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-15T14:35:58+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/\"},\"wordCount\":7988,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/articulo_amor.jpg\",\"articleSection\":[\"Art\u00edculos\",\"Psicologos Barcelona\"],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/\",\"url\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/\",\"name\":\"L\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/articulo_amor.jpg\",\"datePublished\":\"2015-05-18T18:11:16+00:00\",\"dateModified\":\"2024-05-15T14:35:58+00:00\",\"description\":\"El amor y el discurso capitalista\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/articulo_amor.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/articulo_amor.jpg\",\"width\":1000,\"height\":400,\"caption\":\"psic\u00f2leg parelles\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"L\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#website\",\"url\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/\",\"name\":\"Psicocl\u00ednica Barcelona\",\"description\":\"Posiblemente el mejor psic\u00f3logo en Barcelona o la mejor psic\u00f3loga de Barcelona. Ll\u00e1manos sin compromiso al 935 414 478\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#organization\"},\"alternateName\":\"Psicocl\u00ednica Barcelona\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#organization\",\"name\":\"Psicocl\u00ednica Barcelona\",\"alternateName\":\"Psicocl\u00ednica Barcelona\",\"url\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/psicologos-barcelona.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/psicologos-barcelona.png\",\"width\":178,\"height\":62,\"caption\":\"Psicocl\u00ednica Barcelona\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/PsicoclinicaBarcelona\/\",\"https:\/\/x.com\/psicoclinicabcn\",\"https:\/\/www.linkedin.com\/company\/psicocl\u00ednica-barcelona\/\",\"https:\/\/www.instagram.com\/psicoclinicabarcelona\/\",\"https:\/\/www.youtube.com\/channel\/UCcc-5_wC56giASuT0XDr87Q\"]},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#\/schema\/person\/155479011396a56b42230044d3de42bb\",\"name\":\"Mila Herrera\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"L\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista","description":"El amor y el discurso capitalista","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"L\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista","og_description":"El amor y el discurso capitalista","og_url":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/","og_site_name":"Psicocl\u00ednica Barcelona","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/PsicoclinicaBarcelona\/","article_published_time":"2015-05-18T18:11:16+00:00","article_modified_time":"2024-05-15T14:35:58+00:00","og_image":[{"width":1000,"height":400,"url":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/articulo_amor.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Mila Herrera","twitter_misc":{"Escrit per":"Mila Herrera","Temps estimat de lectura":"33 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/"},"author":{"name":"Mila Herrera","@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#\/schema\/person\/155479011396a56b42230044d3de42bb"},"headline":"L\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista","datePublished":"2015-05-18T18:11:16+00:00","dateModified":"2024-05-15T14:35:58+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/"},"wordCount":7988,"publisher":{"@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/articulo_amor.jpg","articleSection":["Art\u00edculos","Psicologos Barcelona"],"inLanguage":"ca"},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/","url":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/","name":"L\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista","isPartOf":{"@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/articulo_amor.jpg","datePublished":"2015-05-18T18:11:16+00:00","dateModified":"2024-05-15T14:35:58+00:00","description":"El amor y el discurso capitalista","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#primaryimage","url":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/articulo_amor.jpg","contentUrl":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2014\/12\/articulo_amor.jpg","width":1000,"height":400,"caption":"psic\u00f2leg parelles"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/el-amor-y-su-relacion-con-el-discurso-capitalista\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"L\u2019amor i la seva relaci\u00f3 amb el discurs capitalista"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#website","url":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/","name":"Psicocl\u00ednica Barcelona","description":"Posiblemente el mejor psic\u00f3logo en Barcelona o la mejor psic\u00f3loga de Barcelona. Ll\u00e1manos sin compromiso al 935 414 478","publisher":{"@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#organization"},"alternateName":"Psicocl\u00ednica Barcelona","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#organization","name":"Psicocl\u00ednica Barcelona","alternateName":"Psicocl\u00ednica Barcelona","url":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/psicologos-barcelona.png","contentUrl":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/wp-content\/uploads\/2015\/04\/psicologos-barcelona.png","width":178,"height":62,"caption":"Psicocl\u00ednica Barcelona"},"image":{"@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/PsicoclinicaBarcelona\/","https:\/\/x.com\/psicoclinicabcn","https:\/\/www.linkedin.com\/company\/psicocl\u00ednica-barcelona\/","https:\/\/www.instagram.com\/psicoclinicabarcelona\/","https:\/\/www.youtube.com\/channel\/UCcc-5_wC56giASuT0XDr87Q"]},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/#\/schema\/person\/155479011396a56b42230044d3de42bb","name":"Mila Herrera"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1076"}],"collection":[{"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1076"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1076\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7392,"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1076\/revisions\/7392"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1078"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1076"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1076"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1076"},{"taxonomy":"post_series","embeddable":true,"href":"https:\/\/psicoclinicabarcelona.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/post_series?post=1076"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}