Miller, sost\u00e9 que el superj\u00f2 va ser el primer concepte freudi\u00e0 que Lacan va retenir, el concepte que el va enganxar a la teoria freudiana. I ens remet a la tesi de psiquiatria de Lacan de 1932, afirmant que \u00e9s un treball que contribueix a la cl\u00ednica del superj\u00f2. Es tracta del cas Aim\u00e9e, el qual, conclou amb una curaci\u00f3 total que Lacan no s’atribueix i dir\u00e0 que el que cura a la pacient \u00e9s l’atac que aquesta fa a aquest altre perseguidor, a la imatge ideal que tamb\u00e9 \u00e9s odiada. Lacan, assenyala que no \u00e9s tant l’haver atacat el que determina la curaci\u00f3, sin\u00f3 la conseq\u00fc\u00e8ncia del seu acte, \u00e9s a dir, que se la va castigar per ell. El c\u00e0stig \u00e9s la causa del seu deliri. Aquesta ser\u00e0 la forma, a trav\u00e9s de la qual, Lacan entra en contacte amb el superj\u00f2 com a fonament dels mecanismes autopunitivos. Crea, amb el cas Aim\u00e9e, la classificaci\u00f3 cl\u00ednica de paranoia d’auto-punici\u00f3, que no deixa de ser una paranoia superyoica. Aix\u00ed, podr\u00edem associar aquests crims del superj\u00f2 que intenten aniquilar un enemic interior als del tipus de car\u00e0cter “els que delinqueixen per culpa” i “els que fracassen en triomfar” establerts per Freud en 1916.<\/p>\n
Amb Freud, l’imperatiu categ\u00f2ric vinculat a la consci\u00e8ncia moral, donava ordres de l’estil: “fes aix\u00f2 perqu\u00e8 et conv\u00e9” o “deixa de fer all\u00f2 perqu\u00e8 \u00e9s dolent”. Lacan donar\u00e0 un tomb a aquesta concepci\u00f3 i en el seminari XX, Encara, formular\u00e0 l’imperatiu com: “Gaudeix!”. Permet, aix\u00ed, aclarir la paradoxa creada per Freud a El malestar en la cultura, quan afirma que “cada ren\u00fancia a la satisfacci\u00f3 pulsional refor\u00e7a la severitat del superj\u00f2”. De fet, esperar\u00edem que el superj\u00f2 afluix\u00e9s la seva severitat despr\u00e9s de renunciar al gaudi. Per\u00f2, pel contrari, el superj\u00f2 no nom\u00e9s no cedeix en la seva obstinaci\u00f3 de gaudir, sin\u00f3 que incrementa la seva voracitat. El superj\u00f2 est\u00e0 del costat del gaudi. Exigeix \u200b\u200bgaudi. D\u00e8iem que Lacan elimina la paradoxa, de l’afirmaci\u00f3 de Freud, en atribuir l’exig\u00e8ncia de gaudi al superj\u00f2.<\/p>\n
\u00c9s per aix\u00f2 que el subjecte no es cura del superj\u00f2, m\u00e9s aviat els recursos als quals es pot apel\u00b7lar a la cl\u00ednica s\u00f3n per negociar davant el seu setge. Freud deia respecte a aix\u00f2 que nom\u00e9s s’aconseguia a trav\u00e9s de l’humor (\u00fanica aresta amorosa) que allibera del setge mort\u00edfer al qual convoca el superj\u00f2 per l’apel\u00b7laci\u00f3 a la comicitat. Les veus descarrilades que torturen els psic\u00f2tics, la fidelitat amb qu\u00e8 el pervers acata les ordres que el humilien, el ress\u00f2 dels pensaments que oprimeixen als neur\u00f2tics. El superj\u00f2 \u00e9s una inst\u00e0ncia de l’aparell ps\u00edquic i, en tant estructural al subjecte, incideix en totes les estructures cl\u00edniques, tant en nens com en adults. Utilitzant el significant del nom-del-pare com a refer\u00e8ncia, \u00e9s possible abordar al superj\u00f2 a la cl\u00ednica diferencial de la neurosi, la perversi\u00f3 i la psicosi. Permet, d’aquesta manera, diferenciar els imperatius de gaudi en cadascuna de les estructures cl\u00edniques. Marta Gerez, en el seu llibre Imperatius del superj\u00f2<\/em> dir\u00e0 que “el neur\u00f2tic t\u00e9 estructuralment recursos per negociar amb els imperatius de gaudi superyoico a trav\u00e9s de l’apel\u00b7laci\u00f3 a la demanda a l’Altre tot i que, quan tal recurs fracassa, fa eclosi\u00f3 el gaudi del s\u00edmptoma, el passatge a l’acte i la desobjectivaci\u00f3: \u00a0eclosi\u00f3 de la f\u00faria superyoica. El psic\u00f2tic per la seva passivitat davant el gaudi de l’Altre, no t\u00e9 aquells recursos per a la negociaci\u00f3, i \u00e9s all\u00e0 on el gaudi superyoic fa estralls; els moments\u00a0m\u00e9s escandalosos es revelen en els fen\u00f2mens elementals, el crim o el su\u00efcidi. No obstant aix\u00f2, un recurs per al tractament possible de la psicosi ser\u00e0 l’apel\u00b7laci\u00f3 al treball pels senders del deliri “. Pel que fa al superj\u00f2 a la cl\u00ednica diferencial neurosi-perversi\u00f3 i en relaci\u00f3 a la posici\u00f3 del subjecte davant la castraci\u00f3, podem sostenir que: s\u00f3n les vicissituds de la demanda a l’Altre (neurosi) i la voluntat de gaudi (perversi\u00f3) les que donen compte d’una posici\u00f3 diferent.<\/p>\n Podem afirmar llavors que el superj\u00f2 \u00e9s antag\u00f2nic al desig, podr\u00edem dir, fins i tot, que \u00e9s el seu revers. Miller, dir\u00e0, respecte a aix\u00f2, que si el superj\u00f2 li interessa a Lacan \u00e9s precisament perqu\u00e8 \u00e9s una funci\u00f3 que fa contrapunt a la del Nom-del-Pare. El nom-del-Pare \u00e9s una funci\u00f3 coordinada al desig, el superj\u00f2 \u00e9s una funci\u00f3 coordinada al gaudi. Aquesta crida a la no castraci\u00f3, d\u00f3na peu a la proposici\u00f3 lacaniana del superj\u00f2 “com a correlat de la no castraci\u00f3”. Diu, d’aquesta manera que no tot en la llei del pare \u00e9s normativizant. En la seva falla: el gaudi. L’home procura sempre aquest objecte, Das Ding, aquesta realitat muda que empeny al gaudi. \u00c9s nom\u00e9s la llei paterna la que regula la dist\u00e0ncia entre el subjecte i Das Ding, i si aquesta dist\u00e0ncia s’esborra, el superj\u00f2 emergeix, com a pulsi\u00f3 de mort. La divisi\u00f3 del subjecte contra si mateix, operaci\u00f3 comandada des de Das Ding, que vocifera i demana m\u00e9s i m\u00e9s. Al seminari L’\u00e8tica de la psicoan\u00e0lisi, Lacan, definir\u00e0 al superj\u00f2, com “el que fa pessigolles a Das Ding des de l’interior”.<\/p>\n Lacan, en formular, d’aquesta manera, el concepte de superj\u00f2, com a imperatiu de gaudi, el situa en el registre del real com una de les formes de l’objecte a (veu i mirada), que d\u00f3na prevalen\u00e7a al registre del real sobre simb\u00f2lic i imaginari. No obstant aix\u00f2, no \u00e9s possible fer la lectura del concepte en Lacan, sense tenir en compte els tres registres. D’alguna manera, Lacan, va abordar sempre al superj\u00f2 des de el real, el simb\u00f2lic i l’imaginari. Marta Gerez, en la seva obra les veus del superj\u00f2<\/em>, dir\u00e0 que el fet de que li hagi donat preemin\u00e8ncia al real, no implica que es pugui desatendre a la llei simb\u00f2lica i a les ferotges figures imagin\u00e0ries que aquest buit convoca. L’autora, distribueix, tamb\u00e9, el concepte de Lacan, al llarg de la seva obra, de la seg\u00fcent manera: De 1932, i aproximadament fins a 1955, es destaca una primacia imagin\u00e0ria: el superj\u00f2 \u00e9s un personatge i Lacan repetir\u00e0 sovint “la figura obscena i ferotge del superj\u00f2 “i ho definir\u00e0 com” la fenedura oberta a l’imaginari per tot rebuig dels manaments de la paraula “. De 1955 a 1961, es destaca una primacia simb\u00f2lica: \u00e9s un imperatiu, una veu i, en tant llei, \u00e9s coherent amb el llenguatge i per tant amb el simb\u00f2lic. Finalment, de 1959 a 1977, s’accentua la primacia de la realitat: la veu com una de les formes de l’objecte a. Aquesta primacia del real en el superj\u00f2 \u00e9s el veritable troballa que transcendeix la teoria freudiana i que es complementa amb la formulaci\u00f3 del superj\u00f2 en relaci\u00f3 a la no castraci\u00f3 que impel\u00b7leix al gaudi. Veiem aix\u00ed, l’itinerari lacani\u00e0 des del registre imaginari i simb\u00f2lic al real com objecte causa de desig i gaudi.<\/p>\n Podr\u00edem afirmar que Lacan no aconsegueix consolidar una teoria sobre el superj\u00f2, fins i tot, va arribar a afirmar que “L’\u00fanica cosa de la qual mai vaig tractar \u00e9s del superj\u00f2”. Resulta enigm\u00e0tica, aquesta afirmaci\u00f3, si tenim en compte que aix\u00f2 del que mai va tractar, estar\u00e0 present al llarg de tota la seva obra.<\/p>\nPsic\u00f2leg Barcelona<\/strong><\/h3>\n