Certament, durant aquest per\u00edode de l’any, les tan esperades festes nadalenques, que haurien de ser de descans i desconnexi\u00f3 de les nostres obligacions di\u00e0ries esdevenen, en moltes ocasions, en fonts d’estr\u00e8s per a moltes persones que no nom\u00e9s no es lliuren de les seves responsabilitats laborals sin\u00f3 que a m\u00e9s, de tot el que fem di\u00e0riament, se li afegeix la programaci\u00f3, anticipaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 d’uns dies de “bogeria” per a tots, nens i adults, en els quals, molt probablement, es perd de vista el sentit \u00faltim d’aquest rec\u00e9s anual . Aix\u00ed vam comprovar com tristament, per uns i per altres, aquests dies es converteixen en dates de desassossec, de nervis, de consum indiscriminat, de empatxos, d’excessos, i de moments emocionals dif\u00edcils de gestionar i de tramitar.<\/p>\n
Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s el que passa? Sense voler ser exhaustius, se m’acut que per comen\u00e7ar sortim completament de les nostres rutines, tant d’horaris, com d’activitats, d’espais, de llocs, i fins i tot de persones amb les que ens ajuntem … A m\u00e9s ens carreguem amb massa exig\u00e8ncia per fer moltes coses i fer-les b\u00e9, hem de veure i visitar a molta gent, hem de compartir estones, converses, discussions … i aix\u00f2 no sempre \u00e9s f\u00e0cil. S’imposa quedar b\u00e9 amb tots (regals, detalls, trucades, visites, invitacions …<\/em>), i que quedin b\u00e9 amb nosaltres\u00a0(em podrien haver trucat, saben que no m’agrada que …<\/em>) estar a l’al\u00e7ada\u00a0de les circumst\u00e0ncies (donar la talla, era o no era aix\u00f2 el que esperaven de mi …<\/em>), i a tot aix\u00f2 se li suma que a m\u00e9s cal fer-ho gaudint, al m\u00e0xim, aprofitant fins a l’\u00faltim moment … Quan aquest imperatiu acaba imposant-se podem esperar qualsevol cosa, excepte que passi el que ell mateix dicta: que gaudim!<\/p>\n En aquestes circumst\u00e0ncies, moltes vegades ca\u00f2tiques i de desencontres m\u00e9s que de trobades, es desencadenen moments d’angoixa i emocions molt dif\u00edcils de digerir. S\u00f3n moments cr\u00edtics que venen a treure a la llum moltes\u00a0coses que portem guardades dins nostre amb gran recel i que afloren en dies d’estr\u00e8s com per exemple al Nadal.<\/p>\n No mirem cap a un altre costat, fem quelcom davant d’aix\u00f2 que es repeteix en segons quines circumst\u00e0ncies i ens afligeix \u200b\u200bi ens fa mal com sempre que emergeix. Aprofitem aquest dolor per aprendre alguna cosa i per fer alguna cosa amb ell. Que aquests moments dolorosos pels quals passem almenys serveixin per adonar-se un mateix que hi ha altres possibilitats, altres maneres de fer, altres interpretacions dels esdeveniments, que \u00e9s possible posar-li un fre, un remei, un final. Consultem a un especialista quan el sofriment i el dolor s’apodera de nosaltres i esquitxa greument les nostres relacions amb la gent que volem.<\/p>\n