Abandonar maneres de satisfacci\u00f3 no \u00e9s tasca senzilla. Diguem que un, a trav\u00e9s de la seva hist\u00f2ria i de la trobada amb el llenguatge, estableix formes de satisfacci\u00f3 que queden fixades en el cos per la trobada amb la paraula. L’empenta a la repetici\u00f3 d’aquesta satisfacci\u00f3 pot portar al subjecte a un aut\u00e8ntic calvari, en veure com aix\u00f2 que li crida a repetir el pot portar a la ruptura del lla\u00e7 social i per tant caure en una solitud autoer\u00f2tica. Els cants de sirena de la satisfacci\u00f3 cridaran al subjecte per emp\u00e8nyer-lo a repetir una vegada m\u00e9s, ni que sigui un cop m\u00e9s …<\/p>\n
I \u00e9s que no \u00e9s el plaer el que persegueix tal satisfacci\u00f3. M\u00e9s aviat sabem que moltes vegades el que amaga \u00e9s una manera de protegir-se de l’angoixa que sorgeix de la realitat de l’\u00e9sser. La paradoxa \u00e9s que si b\u00e9 certes maneres de satisfacci\u00f3 permeten al subjecte taponar moment\u00e0niament el forat font del seu malestar, despr\u00e9s no fan m\u00e9s que engrandir-lo podent provocar veritables crisis d’angoixa.<\/p>\n
Freud deia que aquesta empenta a la repetici\u00f3 tenia a veure amb l’ideal d’atrapar una satisfacci\u00f3 absoluta, m\u00edtica. La marca d’una satisfacci\u00f3 origin\u00e0ria que ja mai m\u00e9s tornar\u00e0 a estar a l’abast del subjecte, per tant es tracta d’una p\u00e8rdua irreversible. Lacan situa en aquest punt la p\u00e8rdua de gaudi que comporta per al subjecte la seva entrada en el llenguatge. Sens dubte Lacan \u00e9s qui millor teoritza sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, articulant i separant el desig i el gaudi.<\/p>\n
Sabem b\u00e9 que no es tracta de deixar de gaudir, entre altres coses perqu\u00e8 \u00e9s impossible, per\u00f2 s\u00ed de fer-ho en certes quotes de llibertat. L’amor, el sexe, el menjar, les drogues, el joc, la feina … s\u00f3n clars representants del plaer, per\u00f2 en canvi tots amaguen el risc per al subjecte d’una p\u00e8rdua de regulaci\u00f3. En aquest sentit el desig del subjecte s’erigeix \u200b\u200bcom a veritable ant\u00eddot davant la depend\u00e8ncia.<\/p>\n