Els temps han canviat, l’estigma social que representava el divorci ja \u00e9s hist\u00f2ria. Som individus aparentment m\u00e9s lliures i en l’actualitat nom\u00e9s estem en disposici\u00f3 de mantenir una relaci\u00f3 si ens sentim realment enamorats. Per\u00f2 qu\u00e8 vol dir estar enamorat? Qu\u00e8 amor \u00e9s el que anhelem? s\u00f3n algunes de les preguntes que nom\u00e9s poden trobar resposta en el marc del desig inconscient que ens habita, un desig que \u00e9s el m\u00e9s singular d’un mateix. Preguntes que no es poden deslligar de la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria com a subjectes, dels nostres vincles primordials, de la nostra novel\u00b7la familiar, dels nostres s\u00edmptomes, els nostres traumes, els nostres ideals, els nostres pares … Estem marcats per la nostra hist\u00f2ria i per la representaci\u00f3 ps\u00edquica que hem fet d’ella, un saber que es guarda en l’inconscient i que determinar\u00e0 la nostra manera d’estimar.<\/p>\n
L’amor no pot pensar-se per fora de la cultura i del llenguatge. Cada cultura, cada \u00e8poca hist\u00f2rica t\u00e9 les seves representacions lligades a la idea de l’amor. Els homes i les dones d’avui somien amb un amor que compleixi les expectatives creades per la societat de la insatisfacci\u00f3, la qual no deixa de recordar-nos que la felicitat no nom\u00e9s \u00e9s possible sin\u00f3 que \u00e9s obligat\u00f2ria. Hi ha una mitjana taronja all\u00e0 fora esperant-te!. En aquest context no \u00e9s estrany que l’angoixa i la culpabilitat envaeixi a les persones que experimenten una realitat molt diferent en les seves vides.<\/p>\n
Com pot sobreviure la parella en el discurs de la individualitat? La realitat \u00e9s que els nostres amors no superen l’escull de la insatisfacci\u00f3 perqu\u00e8 s\u00f3n tan evanescents com la frag\u00e0ncia dels perfums barats. Aix\u00f2 no vol dir que no estiguem necessitats d’amor, ni que siguem immunes a l’efecte de l’amor, m\u00e9s aviat tot el contrari. “Si ella \/ ell no em satisf\u00e0 \u00e9s perqu\u00e8 no \u00e9s la persona que mereixo, llavors la meva mitja taronja segueix all\u00e0 fora esperant-me …”. Aquest amor idealitzat \u00e9s un mite del nostre temps que res t\u00e9 a veure amb aquell vell ideal de l’amor cort\u00e8s, en el qual el cavaller estava enamorat de l’amor i encimbellava la dama fent-la inaccessible per a ell, d\u2019aquesta manera trobava la clau per mantenir viu el seu desig. Els nostres cavallers d’avui no volen saber res del desig perqu\u00e8 desitjar comporta el desplaer propi de la falta. Colmar la falta \u00e9s l’ideal del discurs capitalista, que sempre aspira a l’abund\u00e0ncia i a satisfer la necessitat abans que aparegui el desig.<\/p>\n
Molts dels nostres pacients es queixen perqu\u00e8 les seves relacions sentimentals no van b\u00e9 i \u00e9s per aix\u00f2 que decideixen a iniciar una Ter\u00e0pia de parella. Poder estimar o deixar-se estimar no est\u00e0 a l’abast de qualsevol, ja hem vist que es necessita d’unes condicions perqu\u00e8 aix\u00f2 es pugui donar. En Ter\u00e0pia de parella hi ha una m\u00e0xima: “voler no \u00e9s poder”, voler \u00e9s necessari per\u00f2 no \u00e9s suficient.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els temps han canviat, l’estigma social que representava el divorci ja \u00e9s hist\u00f2ria. Som individus aparentment m\u00e9s lliures i en l’actualitat nom\u00e9s estem en disposici\u00f3 de mantenir una relaci\u00f3 si ens sentim realment enamorats. Per\u00f2 qu\u00e8 vol dir estar enamorat? Qu\u00e8 amor \u00e9s el que anhelem? s\u00f3n algunes de les preguntes que nom\u00e9s poden trobar…<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":2290,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"post_series":[],"class_list":["post-2283","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-psicolegs-barcelona","entry","has-media"],"yoast_head":"\n