Presentaci\u00f3<\/b><\/p>\n
Pretenem apropar-nos al concepte freudi\u00e0 del supery\u00f3, tractant de comprendre quins elements van portar a tal formulaci\u00f3 el 1923, aix\u00ed com les paradoxes resultants de tal descobriment. De la mateixa manera, indagarem, la q\u00fcesti\u00f3 del superj\u00f2 a Lacan, tractant de mostrar la seva aportaci\u00f3 te\u00f2rica i les difer\u00e8ncies resultants respecte a Freud.<\/p>\n
El superjo a Freud. <\/strong><\/p>\n Ja en els primers casos d’hist\u00e8ria analitzats per Freud es podia entreveure clarament la pres\u00e8ncia d’una for\u00e7a aniquilant vinculada al parricidi, la culpa i el c\u00e0stig. For\u00e7a que podem recon\u00e8ixer, aleshores, sota el nom de \u201cconsci\u00e8ncia moral\u201d. Aquesta ser\u00e0 l’expressi\u00f3 m\u00e9s primitiva del superj\u00f2, al voltant de la qual es fonamenten els elements te\u00f2rics i cl\u00ednics que portaran a la seva formulaci\u00f3 el 1923.\u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Aviat Freud descobrir\u00e0 que alguns dels seus analitzants fracassen en triomfar, davant la concreci\u00f3 de l’\u00e8xit i la realitzaci\u00f3 del desig, es precipiten, per culpa, el frac\u00e0s. El seu atrinxerament en una compulsi\u00f3 de repetici\u00f3 que sempre condueix al pitjor, cosa que fa pensar, que l’\u00e9sser, s’amarra a all\u00f2 que Freud anunciava com una de les conseq\u00fc\u00e8ncies cl\u00edniques del superj\u00f2: l’aferrament no nom\u00e9s a la malaltia sin\u00f3 a l’empitjorament de la malaltia.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Seguint aquest mateix fil conductor que porta a pensar en un m\u00e9s enll\u00e0 del principi del plaer<\/i>, Freud, descobrir\u00e0 que la culpa no nom\u00e9s provoca autoaniquilaci\u00f3, tamb\u00e9 provoca el crim, mitjan\u00e7ant el qual es pret\u00e9n obtenir, paradoxalment, amb el seu c\u00e0stig, l’apaivagament que el subjecte necessita.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Un altre element important \u00e9s el concernent als somnis. Freud afirma, a La interpretaci\u00f3 dels somnis<\/i>, que \u201ctot somni \u00e9s una realitzaci\u00f3 de desitjos\u201d, per\u00f2 es topa amb un tipus especial de somnis, als que anomenar\u00e0 \u201cautopunitoris\u201d, que desmenteixen aquesta afirmaci\u00f3. Finalment, portar\u00e0 m\u00e9s de 23 anys aclarir que no hi ha desig punitori sin\u00f3 necessitat de c\u00e0stig i que, aquesta, m\u00e9s enll\u00e0 de l’inconscient, penja de la inst\u00e0ncia superioica.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Ser\u00e0 el 1914 a Introducci\u00f3 al narcisisme<\/i>, on Freud, arran de la definici\u00f3 de narcisisme primari i secundari articula el proc\u00e9s de les identificacions amb, el llavors anomenat, Ideal del jo. Aquesta confusa formulaci\u00f3, generar\u00e0 conflictes te\u00f2rics i cl\u00ednics en els propers anys, pel fet que aquest concepte al\u00b7ludeix a dues inst\u00e0ncies. Tot i aix\u00f2, i a partir d’aqu\u00ed, l’horitz\u00f3 superioic rebr\u00e0 un excel\u00b7lent tra\u00e7at basat en les identificacions, la libido i el narcisisme.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n L’Ideal del jo t\u00e9 la funci\u00f3 de \u201cvetllar per la satisfacci\u00f3 narcisista del jo\u201d, protegint aix\u00ed els perills que puguin danyar la seva integritat. No obstant aix\u00f2, aquesta funci\u00f3 ben\u00e8vola coexisteix, paradoxalment, amb una altra, la moci\u00f3 maligna,<\/i> que converteix la inst\u00e0ncia en un enemic de la seguretat ioica. Passar\u00e0, doncs, de cuidar els aspectes narcisistes del jo, a dividir el subjecte contra si mateix.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n D’aquesta manera, l’Ideal del jo, en les dues versions, penja de la consci\u00e8ncia moral, per\u00f2, al seu torn, aquesta penja de la consci\u00e8ncia moral dels pares. Freud, a Introducci\u00f3 al narcisisme<\/i>, dir\u00e0: \u201cva partir en efecte de la influ\u00e8ncia cr\u00edtica dels pares, ara agenciada per les veus, i a la qual en el curs del temps es van sumar els educadors, els mestres i, com a eixam indeterminat i inacabable, totes les altres persones del medi (els altres, l’opini\u00f3 p\u00fablica)\u201d. <\/i>Parlem, per tant, de la influ\u00e8ncia cr\u00edtica de les veus de la Consci\u00e8ncia Moral dels pares.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Anys m\u00e9s tard, quan la inst\u00e0ncia cr\u00edtica, ara ubicada a l’ideal del jo, passi a denominar-se com a superj\u00f2 (1923), Freud es redimir\u00e0 de l’afirmaci\u00f3 anteriorment citada en qu\u00e8 al\u00b7ludeix a les identificacions secund\u00e0ries com a origin\u00e0ries, tamb\u00e9, de la inst\u00e0ncia superioica. En el Jo i l’Aix\u00f2, correlacionar\u00e0 el superj\u00f2 amb el pulsional i amb la identificaci\u00f3 prim\u00e0ria, amb el pare. Aquestes idees podrien relacionar-se amb les plantejades un any abans a T\u00f2tem i Tab\u00fa<\/i>, on l’objecte incorporat (menjat) \u00e9s el Pare (identificaci\u00f3 prim\u00e0ria per incorporaci\u00f3 intrusiva) fent, d’aquesta manera, que porti la marca de origen per sempre. Aix\u00ed, els retrets destinats al pare per la seva maldat i aband\u00f3 (mitjan\u00e7ant l’assassinat i l’enyoran\u00e7a resultant) tornen sobre el subjecte com a queixa i culpa. En aquest text, Freud, dir\u00e0 que: \u201cLa psicoan\u00e0lisi ens ha revelat que l’animal tot\u00e8mic \u00e9s, en realitat, una substituci\u00f3 del pare, fet amb qu\u00e8 s’harmonitza la contradicci\u00f3 que estant prohibida la seva mort en \u00e8poca normal celebri com una festa el seu sacrifici i que despr\u00e9s de matar-lo es lamenti i plori la seva mort. L’actitud afectiva ambivalent, que encara avui dia caracteritza el complex patern en els nostres infants i perdura moltes vegades a la vida adulta, s’estendria, doncs, tamb\u00e9 a l’animal tot\u00e8mic considerat com a substituci\u00f3 del pare\u201d. <\/i>D’aquesta manera, T\u00f2tem i tab\u00fa<\/i> ens brinda l’oportunitat de con\u00e8ixer la relaci\u00f3 existent entre l’origen de la prohibici\u00f3 de l’incest com a llei, encarnada en el pare, tant en all\u00f2 individual com en all\u00f2 col\u00b7lectiu.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Marta Gerez, a Les veus del superj\u00f2<\/i> (2007) fa refer\u00e8ncia a la q\u00fcesti\u00f3 del superj\u00f3 com a mera identificaci\u00f3 paterna, i diu: \u201c\u2026 i \u00e9s que en la identificaci\u00f3 prim\u00e0ria, amb el pare, no se n’assimilen els atributs ja que \u00e9s anterior a tota c\u00e0rrega d’objecte. Per tant el pare s’hi incorpora, no s’assimila, i deixa sempre un residu, pura resta que es fa sentir en ress\u00f2 cr\u00edtic.\u201d <\/i>I continuar\u00e0 dient: \u201c\u2026 per tant, \u00e9s m\u00e9s que evident que del pare es tracta, per\u00f2 no \u00e9s del pare mera identificaci\u00f3.<\/i><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Quan sembla que la concepci\u00f3 maligna de l’Ideal del jo est\u00e0 ja separada d’aquella que s’encarrega de la preservaci\u00f3 del narcisisme, Freud, m\u00e9s endavant, reincideix en la seva vacil\u00b7laci\u00f3, torna a acoblar sota el mateix nom, a la inst\u00e0ncia cr\u00edtica i a la Ideal del jo pr\u00f2piament dita. Encara que s\u00ed que establir\u00e0, aqu\u00ed, difer\u00e8ncies quant a les funcions i l’arrel de cadascuna. No ser\u00e0 fins al Jo i aix\u00f2<\/i> (1923), quan les dues inst\u00e0ncies es bifurcaran. Jacques-Alain Miller, a Cl\u00ednica del Supery\u00f3 (1981), dir\u00e0: \u201cHem de mesurar l’impacte de la novetat que introdueix Freud amb el superj\u00f3. Al principi gaireb\u00e9 ho confon amb l’Ideal del jo, encara a El jo i aix\u00f2 ambd\u00f3s termes figuren com dues expressions equivalents. Aquest problema va arribar a ser un problema tradicional dins la teoria anal\u00edtica. Es va delimitar aix\u00ed una mena d’articulaci\u00f3 tradicional, que Lacan no recusa completament, segons la qual la difer\u00e8ncia entre superj\u00f2 i ideal del jo \u00e9s que aquest \u00faltim sost\u00e9 una funci\u00f3 d’idealitzaci\u00f3 mentre que el primer sost\u00e9 una funci\u00f3 de prohibici\u00f3.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Ser\u00e0 al Jo i aix\u00f2<\/i>quan el superj\u00f3 sigui definit com a tal i estructurat com a inst\u00e0ncia ps\u00edquica. Aqu\u00ed tamb\u00e9 ens trobem amb la seva formulaci\u00f3 ambigua: el superj\u00f3 \u00e9s hereu de l’Aix\u00f2 i \u00e9s, tamb\u00e9, hereu del complex d’\u00c8dip. Veurem com Freud no retrocedir\u00e0 davant aquesta paradoxa. En aquest text, dir\u00e0 que si el jo \u00e9s una \u201csedimentaci\u00f3 de les investidures d’objecte resignades\u201d, resultar\u00e0 de la identificaci\u00f3 secund\u00e0ria i ed\u00edpica. Al superj\u00f3, dir\u00e0, en canvi, \u201cs’amaga la identificaci\u00f3 primera, i de m\u00e9s val\u00e8ncia, de l’individu: la identificaci\u00f3 amb el pare de la prehist\u00f2ria personal. A primer cop d’ull, no sembla el resultat ni el desenlla\u00e7 d’una investidura d’objecte: \u00e9s una identificaci\u00f3 directa i immediata (no intervinguda), i m\u00e9s primerenca que qualsevol investidura d’objecte\u201d. <\/i><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n \u00c9s hereu de l’\u00c8dip en el que cap a la supl\u00e8ncia del pare davant la falla de la llei. El nen renuncia a la satisfacci\u00f3 dels seus desitjos ed\u00edpics, marcat per la prohibici\u00f3 del pare. D’aquesta manera, el nen instaura la llei i gr\u00e0cies a aquesta entra en contacte amb el desig, lligat a la castraci\u00f3 resultant. D’aquest proc\u00e9s, se n’engendra la identificaci\u00f3 amb el pare i es d\u00f3na l’entrada a la cultura.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n \u201cEl superj\u00f3 \u00e9s l’hereu del complex d’\u00c8dip<\/i>\u201d \u00e9s una afirmaci\u00f3 de Freud presa pels postfreudians gaireb\u00e9 com una f\u00f3rmula inq\u00fcestionable. No obstant aix\u00f2, com relacionar-la amb la teoria de Melanie Klein de la precocitat del superj\u00f2? Precisament perqu\u00e8 el superj\u00f3 n’\u00e9s, tamb\u00e9, l’hereu, ja que est\u00e0 lligat al pare que instiga des de la marca pulsional origin\u00e0ria. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, Ernest Jones, afirmava que si hi ha un superj\u00f2 pre-ed\u00edpic, \u00e9s degut als components agressius interns pregenitals que estan incorporats al superj\u00f3 definitiu.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Dir\u00e0 Freud: \u201cMitjant la seva instituci\u00f3 (la de l’ideal del jo), el jo s’apodera del complex d’\u00c8dip i simult\u00e0niament se sotmet, ell mateix, a aix\u00f2. Mentre que el jo \u00e9s essencialment representant del m\u00f3n exterior, de la realitat, el superj\u00f3 se li enfronta com a advocat del m\u00f3n interior. Advocat paor\u00f3s, sens dubte, ja que es tracta del monument recordatori de la feblesa i depend\u00e8ncia en qu\u00e8 el jo es va trobar en el passat, i mant\u00e9 el seu imperi fins i tot sobre el jo madur<\/i>\u201d. Aix\u00ed com el nen estava compel\u00b7lit a obeir els seus progenitors, de la mateixa manera, el jo se sotmet a l’imperatiu categ\u00f2ric del seu superj\u00f2.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Estem veient com el superj\u00f2 a Freud, \u00e9s un concepte ple d’ambig\u00fcitats i paradoxes. Veiem com Freud mateix sembla que fa i desf\u00e0, que clarifica i enterboleix, amb l’afany d’anar inserint la nova formulaci\u00f3 en el marc de la teoria i la cl\u00ednica psicoanal\u00edtica. Marta Gerez, al seu llibre, les veus del superj\u00f3 (2007), <\/i>s’encarrega de puntuar algunes d’aquestes paradoxes: \u201chereu\u201d, \u201cproducte catab\u00f2lic-pulsi\u00f3 de mort\u201d, \u201c masoquisme primordial\u201d, <\/i>en contrast a \u201chereu del complex d’\u00c8dip\u201d, \u201cidentificaci\u00f3 al pare\u201d, \u201cjudici cr\u00edtic de la consci\u00e8ncia moral\u201d.<\/i> Pel que fa al narcisisme: \u201c Ideal del jo\u201d, \u201ccr\u00edtica que preserva el narcisisme\u201d; <\/i>i el seu revers: el superj\u00f2 o cr\u00edtica aniquilant del narcisisme\u201d. <\/i>Quant al pare: \u201cfunci\u00f3 salvadora i protectora del pare\u201d, \u201cintrojecci\u00f3 del pare\u201d; <\/i>i el seu contrari: \u201cPare terrible<\/i>, \u201cincorporaci\u00f3 canibal\u00edstica\u201d, \u201cpossessi\u00f3 demon\u00edaca\u201d<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Els Postfreudians, al contrari, preocupats per aconseguir una mena de coher\u00e8ncia te\u00f2rica, van procurar limitar al m\u00e0xim algunes de les paradoxes que Freud s’havia encarregat de generar, anul\u00b7lant aix\u00ed gran part de la seva riquesa.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n El va superar a Lacan<\/b><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Miller, sost\u00e9 que el superj\u00f3 va ser el primer concepte freudi\u00e0 que Lacan va retenir, el concepte que l’enganxo a la teoria freudiana. I ens remet a la tesi de psiquiatria de Lacan del 1932, afirmant que \u00e9s un treball que contribueix a la cl\u00ednica del superj\u00f2. Es tracta del cas Aim\u00e9e, que conclou amb una curaci\u00f3 total que Lacan no s’atribueix i dir\u00e0 que el que cura la pacient \u00e9s l’atac que aquesta fa a aquest altre perseguidor, a la imatge ideal que tamb\u00e9 \u00e9s odiada. Lacan, assenyala que no \u00e9s tant haver atacat el que determina la curaci\u00f3, sin\u00f3 la conseq\u00fc\u00e8ncia del seu acte, \u00e9s a dir, que se la va castigar per ell. El c\u00e0stig \u00e9s la causa del deliri. Aquesta ser\u00e0 la forma, a trav\u00e9s de la qual, Lacan entra en contacte amb el superj\u00f3 com a fonament dels mecanismes autopunitius. Crea, amb el cas Aim\u00e9e, la classificaci\u00f3 cl\u00ednica de paranoia d’autopunici\u00f3, que no deixa de ser una paranoia superioica. Aix\u00ed, podr\u00edem associar aquests crims del superj\u00f2 <\/i>que intenten aniquilar un enemic interior als del tipus de car\u00e0cter \u201cels que delinqueixen per culpa\u201d i \u201cels que fracassen en triomfar\u201d establerts per Freud el 1916.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Amb Freud, l’imperatiu categ\u00f2ric vinculat a la consci\u00e8ncia moral, donava ordres de l’estil: fes aix\u00f2 perqu\u00e8 et conv\u00e9 o deixa de fer all\u00f2 perqu\u00e8 \u00e9s dolent. Lacan far\u00e0 un tomb a aquesta concepci\u00f3 i al seminari XX, Encara<\/i>, formular\u00e0 l’imperatiu com: \u201cGoza!\u201d.<\/i> Permet, aix\u00ed, aclarir la paradoxa creada per Freud a El malestar a la cultura<\/i>, quan afirma que \u201ccada renuncia a la satisfacci\u00f3 pulsional refor\u00e7a la severitat del superj\u00f2\u201d<\/i>. De fet, esperar\u00edem que el superj\u00f2 afluix\u00e9s la seva severitat despr\u00e9s de renunciar al gaudi. Per\u00f2, per contra, el superj\u00f2 no nom\u00e9s no cedeix en el seu afany de gaudir, sin\u00f3 que incrementa la seva voracitat. El superj\u00f2 \u00e9s del costat del plaer. Exigeix gaudi. D\u00e8iem que Lacan elimina la paradoxa, de l’afirmaci\u00f3 de Freud, en atribuir l’exig\u00e8ncia de gaudi al superj\u00f2.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que el subjecte no es cura del superj\u00f2, m\u00e9s aviat els recursos als quals es pot apel\u00b7lar a la cl\u00ednica s\u00f3n per negociar davant del seu setge. Freud deia respecte d’aix\u00f2 que nom\u00e9s s’aconseguia a trav\u00e9s de l’humor (\u00fanica aresta amorosa) que allibera del setge mort\u00edfer a qu\u00e8 convoca el superj\u00f2 per l’apel\u00b7laci\u00f3 a all\u00f2 c\u00f2mic. Les veus descarrilades que torturen els psic\u00f2tics, la fidelitat amb qu\u00e8 el pervers acata les ordres que l’humilien, el ress\u00f2 dels pensaments que oprimeixen els neur\u00f2tics. El superj\u00f2 \u00e9s una inst\u00e0ncia de l’aparell ps\u00edquic i, en tant que estructural al subjecte, incideix en totes les estructures cl\u00edniques, tant en nens com en adults. Utilitzant el significant del nom-del-pare com a refer\u00e8ncia, \u00e9s possible abordar el superj\u00f3 a la cl\u00ednica diferencial de la neurosi, la perversi\u00f3 i la psicosi. Permet, aix\u00ed, diferenciar els imperatius de gaudi en cadascuna de les estructures cl\u00edniques. Marta Gerez, al seu llibre Imperatius del Supery\u00f3 <\/i>dir\u00e0 que \u201cel neur\u00f2tic t\u00e9 estructuralment recursos per negociar amb els imperatius de gaudi superioic a trav\u00e9s de l’apel\u00b7laci\u00f3 a la demanda a l’Altre encara que, quan aquest recurs fracassa, fa eclosi\u00f3 el gaudi del s\u00edmptoma, el passatge a l’acte i la desobjetivaci\u00f3: riscos del desenmarcament del fantasma i eclosi\u00f3 de la f\u00faria superioica. El psic\u00f2tic per la seva passivitat davant del gaudi de l’Altre, no t\u00e9 aquells recursos per a la negociaci\u00f3, i \u00e9s all\u00e0 on el gaudi superioic fa estralls; els seus avatars m\u00e9s escandalosos es revelen en els fen\u00f2mens elementals, el crim o el su\u00efcidi. Tot i aix\u00f2, un recurs per al tractament possible de la psicosi ser\u00e0 l’apel\u00b7laci\u00f3 a la feina pels senders del deliri\u201d. <\/i>Pel que fa al superj\u00e0 a la cl\u00ednica diferencial neurosi-perversi\u00f3 i en relaci\u00f3 a la posici\u00f3 del subjecte davant la castraci\u00f3, podem sostenir que: s\u00f3n les vicissituds de la demanda a l’Altre (neurosi) i la voluntat de gaudi (perversi\u00f3) les que donen compte d’una posici\u00f3 diferent<\/i><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Podem afirmar llavors que el superj\u00f2 \u00e9s antag\u00f2nic al desig, podr\u00edem dir, fins i tot, que n’\u00e9s el revers. Miller, dir\u00e0, respecte a aix\u00f2, que si el superj\u00f3 interessa a Lacan \u00e9s precisament perqu\u00e8 \u00e9s una funci\u00f3 que fa contrapunt a la del Nom-del-Pare. El nom-del-Pare \u00e9s una funci\u00f3 coordinada al desig, el supery\u00f3 \u00e9s una funci\u00f3 coordinada al gaudi. Aquesta crida a la no castraci\u00f3, d\u00f3na peu a la proposici\u00f3 lacaniana del superj\u00f2 \u201ccom a correlat de la no castraci\u00f3\u201d. Diu, d’aquesta manera que no tot a la llei del pare \u00e9s normativitzant. A la seva falla, al revers: el gaudi. L’home procura, aix\u00ed, sempre aquest objecte, das Ding, aquesta realitat muda que empeny el plaer. \u00c9s nom\u00e9s la llei paterna la que regula la dist\u00e0ncia entre el subjecte i das Ding, i si aquesta dist\u00e0ncia s’esborra, el superj\u00f2 emergeix, com a pulsi\u00f3 de mort. La divisi\u00f3 del subjecte contra si mateix, operaci\u00f3 comandada des de das Ding, que vocifera i demana m\u00e9s i m\u00e9s. Al seminari L’\u00e8tica de la psicoan\u00e0lisi<\/i>, Lacan, definir\u00e0 el superj\u00f3, com \u201cel que pessigolla das Ding des de l’interior\u201d.<\/i><\/p>\n \u00a0<\/strong><\/strong><\/p>\n Lacan, en formular, d’aquesta manera, el concepte de superj\u00f2, com a imperatiu de gaudi, l’ubica en el registre del que \u00e9s real com una de les formes de l’objecte a <\/i>(veu i mirada), que d\u00f3na prevalen\u00e7a al registre del que \u00e9s real sobre simb\u00f2lic i imaginari. No obstant aix\u00f2, no \u00e9s possible fer la lectura del concepte a Lacan, sense tenir en compte els tres registres. D’alguna manera, Lacan, va abordar sempre el superj\u00f2 des del real, el simb\u00f2lic i l’imaginari. Marta Gerez, a la seva obra les veus del superj\u00f3,<\/i> dir\u00e0 que li hagi donat preemin\u00e8ncia a all\u00f2 real no implica que es pugui desatendre en aquesta delimitaci\u00f3, d’una banda, all\u00f2 incompr\u00e8s (buit en real) de la llei simb\u00f2lica i, de l’altra, a les ferotges figures imagin\u00e0ries que aquest buit convoca. <\/i>L’autora, distribueix, tamb\u00e9, el concepte de Lacan, al llarg de la seva obra, de la manera seg\u00fcent: Del 1932, i aproximadament fins al 1955, es destaca una primacia imagin\u00e0ria: el superj\u00f3 \u00e9s un personatge i Lacan repetir\u00e0 sovint \u201cla figura obscena i ferotge del superj\u00f2\u201d <\/i>i ho definir\u00e0 com \u201cla fian\u00e7a oberta en l’imaginari per tot rebuig dels manaments de la paraula\u201d. <\/i>De 1955 a 1961, es destaca una primacia simb\u00f2lica: \u00e9s un imperatiu, una veu i, en tant que llei, \u00e9s coherent amb el llenguatge i per tant amb all\u00f2 simb\u00f2lic. Finalment, del 1959 al 1977, s’accentua la primacia del que \u00e9s real: la veu com una de les formes de l’objecte a. Aquesta primacia del real en el superj\u00f3 \u00e9s la veritable troballa que transcendeix la teoria freudiana i que es complementa amb la formulaci\u00f3 del superj\u00f3 en relaci\u00f3 amb la no castraci\u00f3 que impel\u00b7leix al gaudi. Veiem aix\u00ed, l’itinerari lacani\u00e0 des del registre imaginari i simb\u00f2lic al real com a objecte causa de desig i gaudi.<\/p>\n