Psicólogo infantil Barcelona: Els límits a l’escola

Psicólogo infantil Barcelona: Els límits a l’escola

Obrir espais, crear llaços sense dominació, però si l’adult no té un lloc difícilment podrà donar un altre. Límits no com murs, si no com fronteres que obren espais a uns altres espais, i per habilitar aquests espais, es requereix d’adults que puguin habilitar-se ells mateixos, adults emancipats, és a dir, adults que han pogut sortir d’un lloc de minoritat, i estar en un lloc de fer-se càrrec de les coses d’un mateix.

La Llei Simbòlica (veure anteriors articles sobre la Llei Simbòlica) en el mateix moment que prohibeix aquesta confusió de llocs (entre adults, nens i joves), obre a l’autonomia i a la llibertat de pensament, de creació, obre a la igualtat com a éssers parlants.

Creiem que els nens/joves tenen molt a dir, poden opinar i fins i tot, contribuir a canviar les coses! És important que els nens es sentin implicats, concernits, partícips, PROTAGONISTES del seu entorn, del que els envolta.

Com deia un mestre de primària: Els nens són els adults del futur, però també els habitants del present, per tant, és important la seva participació i que puguin expressar el que pensen.

Philippe Meirieu, pedagog francès, es pregunta si l’educació pot ser pensada com a creació entre iguals, o només és pensada com fabricació d’éssers que volen donar-nos el gust i donat el moment, prendre’ns el puesto en un cicle infernal de domini.

Amb el tema de l’autoritat pedagògica passa el mateix, no hem d’oblidar mai que parlem de l’autoritat centrada en qüestions pedagògiques, no només per a contenir actes violents, o escriure reglaments disciplinaris, o normatius, etc.

Penso que hi ha un cert risc en concebre lo pedagògic per un costat i la convivència escolar per un altre. Si la convivència es juga en el cor mateix de l’escola és perquè té a veure amb l’ensenyar i l’aprendre.

Més informació en la secció de psicòleg infantil Barcelona

Mila Herrera

Psicólogo Barcelona