Psicólogo infantil Barcelona: Nota per a un docent

Un altre que no ho sap tot. Un altre que no s’erigeix omnipotent. Poder mostrar-nos ignorants no perquè no sàpiguem res, sinó perquè no ho sabem tot. Això és poder dir d’alguna manera, o amb totes les lletres: Vosaltres em podeu ensenyar a mi també! Reconeixent que hi ha coses d’ells que no sabem, que hi ha moltes coses que porten els nanos que no sabem, que desconeixem. Tenen moltes coses per contar, per explicar, i mai les sabrem si no els hi donem l’oportunitat d’expressar-les. El camí que heu recorregut els professionals de la docència per a  ser mestres o professors, no és per detentar o  posseir un saber, sinó per fer-vos responsables de que els vostres alumnes aprenguin.

Dit d’una altra manera, És poder UBICAR-SE EN UN BUIT DE SABER:

Quan l’adult es presenta sabent-lo tot, és una mena de mur contra la que el subjecte xoca i no té on ingressar, on allotjar-se.

En paraules d’un mestre: “Muchos profesionales siguen alimentando la figura del docente como el ente que todo lo sabe. Eso crea un escalón con los chavales, una barrera.” El respeto hay que ganarselo! Lo mismo que la autoridad, por eso desconfio de los intentos de llevar autoridad a les aulas con normas/leyes que protejan sólo la figura del profesor: No puedes obligar por ley a enamorarse. Con el respeto pasa lo mismo.”

Com diu Larrosa: “En el lleno del saber no puede brotar nada.

Psicoclínica Barcelona

Psicólogos Barcelona