PSICÒLEG BARCELONA – Preguntes freqüents
El fet de separar-se no és “motiu suficient” com per a acudir a un professional de la psicologia, però tampoc és una cosa descartable, sobretot si queden aspectes no tractats, explicitats o parlats prou amb el vostre fill, o bé perquè són difícils d’abordar o bé perquè no es troba la manera de fer-ho. Creiem que pot ser convenient parlar amb un especialista dels esdeveniments vitals pels quals transiten els nens, sobretot, si els pares entenen que poden estar en una situació de risc. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
Per descomptat, partint de que cada situació és diferent, hi ha molts factors importants a tenir en compte tant en famílies d’adopció com a les d’acollida, i una orientació en aquests casos pot ser útil per a tota la família ja que pot desbloquejar problemes de difícil solució. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
La nostra família és reconstruïda, i crec que el meu fill ho està passant malament, he de consultar?
En el moment en què notem, percebem o tenim clar que el nostre fill no està passant per un bon moment, hem de ser francs amb nosaltres mateixos i pensar seriosament la posibilitat de sol·licitar la valoració d’un especialista. Hi ha situacions en la vida que encara que semblin banals tenen un gran impacte per a subjectes en ple desenvolupament, que a més no tenen els mateixos recursos que nosaltres, els adults, per explicar certes coses. En definitiva és preferible abordar a temps segons quines qüestions abans de passar a majors. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
El primer felicitar-te perquè ja estàs en això, el fet de moure’t, buscar alternatives i informar-te, t’ajudarà a no continuar a cegues amb una situació que sospites que ell pot estar vivint de manera angoixant. No ho dubtis, i tant si ell accepta deixar-se ajudar, com si de primeres, el teu fill no és conscient, us oferim orientació sobre quins passos donar, tant de cara a poder tractar el seu malestar com també el vostre. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
Doncs no hi ha perquè inquietar-se si el vostre fill no pateix símptomes que li causin gran malestar. El fet que els seus pares siguin o no siguin gais no és relació causa-efecte de psicopatologia en els fills, però com que no hi ha subjecte lliure de símptomes ni angoixa, sempre recomanem en qualsevol conjuntura familiar, consultar amb un especialista quan alguns símptomes apareixen o es resisteixen i ens serveixen d’alarma indicant que alguna cosa no va bé. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
Per descomptat que sí, un no ve al món, afortunadament, amb el llibre d’instruccions per a pares, per tant, si davant qualsevol tema, pregunta o qüestió un es planteja com fer-ho i com enfocar de cara al seu fill, nosaltres estem disposats a oferir un lloc on poder conversar (tant amb vostè com amb el seu fill) i poder acompanyar-vos a que el vostre fill pugui elaborar les seves pròpies respostes davant les diferents situacions personals. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
Nosaltres sempre diem el mateix, no hi ha perquè aguantar, esperar o mirar a una altra banda, això sempre complica encara més les coses i no es perd res per consultar i veure què passa. Un després sempre tria i decideix amb això, un pot decidir seguir endavant, fins on les seves forces li portin i altres en canvi, la seva decisió pot ser la de resoldre el malestar pel qual consulta i aturar-se aquí. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
Per descomptat, com és comprensible segons quins temes de la vida o quines circumstàncies en la vida dels nostres fills són complicades de parlar amb els seus propis pares. A Psicoclínica Barcelona sempre tendim cap a un clima relaxat on es puguin donar les condicions necessàries perquè els nens/es, nois/es, puguin desenvolupar un treball psicoterapèutic que ajudi a tractar amb el seu malestar o amb les preocupacions de la seva vida diària. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
És clar que sí, no és un tema fàcil ni senzill i hem d’evitar caure en prejudicis, dogmes o filosofia barata. Aquests assumptes poden fer patir molt als nois i noies, fins i tot a nens petits, sobretot si els seus pares (i tampoc ells) no estan ben orientats i tranquils en aquest sentit. Es tracta de poder acompanyar-los de la bona manera en els moments claus de la seva vida, en les seves decisions i en el seu desig respecte al camí a escollir. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
Sense cap dubte han de consultar i posteriorment ja es veurà a què respon aquesta conducta, si es tracta d’una resposta reactiva del seu fill a alguna situació en particular o es tracta més aviat d’una elecció forçosa i inconscient que marcaria de manera estructural una manera diferent i singular d’estar al món. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
No hi ha cap subjecte lliure de símptoma. No existeix la suposada normalitat i la franja que divideix patologia de “normalitat” és de vegades molt difusa. Tot i això, si teniu dubtes, esteu angoixats o simplement preocupats per algun motiu, podeu realitzat una consulta. No ens cansem de repetir que tot és molt més sa quan es pot dialogar, conversar i quan es dóna peu a obrir preguntes i qüestions sobre assumptes que potser mai haguéssim pensat que eren de major transcendència. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
Sí. Hi ha situacions que no es desbloquegen fins que un no fa el pas, i pel simple ( i no tan simple) fet d’acudir a un especialista i consultar suposa en molts casos la possibilitat de veure altres vies, altres opcions que en un primer moment ens havien passat totalment desapercebudes. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
Evidentment un nen/a o un noi/a no es pot pensar sense els seus pares i sense el seu entorn més directe. Per descomptat que ens asseurem amb vosaltres, però sense perdre de vista que el pes i la conducció del seu propi procés terapèutic, recau en el propi subjecte, en aquest cas, el vostre fill. En relació a l’escola, alguns casos ens demanen màxima coordinació i en altres, en canvi, màxima discreció. L’escola i Psicoclínica Barcelona són àmbits totalment diferents i separats i cal mantenir les seves particularitats preservades. De qualsevol manera tot això es valora cas per cas. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
Voleu i teniu dret a una segona opinió i a tantes com vulgueu. Ens sembla que la medicació és l’últim recurs al qual acudir en el tractament infantil. Dit això, sabem que tot i així hi ha casos i situacions en què la medicació ajuda, desbloqueja i desactiva conjuntures que d’altra manera hagués estat inabordable. En aquests casos oferim valoració, assessorament i tractament psiquiàtric per part de reconeguts experts de la psiquiatria infantil pública i privada de la xarxa de Salut mental de Catalunya. Per a més informació, consulteu Psicòleg infantil Barcelona
D’acord. Has de tenir clar que el que tu expliquis aquí és absolutament confidencial, però sempre hem d’establir unes bases de mutu acord. Haurem de pensar què fer i com fer-ho.
Aquestes coses que et dius a tu mateix no sabem si t’ajuden massa. Tots patim per alguna cosa, i la paraula ens condiciona, sinó vols que aquest patiment sigui insuportable podem donar-te un cop de mà.
Ni nosaltres tampoc, per això aquí no els trobaràs!
Faltaria més que no poguessis decidir qui t’acompanya i qui no. Sabem que venir acompanyat pot fer-te sentir més segur, per és important que siguis tu, qui pugui decidir si vols venir acompanyat o no.
Doncs depèn, i depèn de molts factors, nosaltres posem tota la carn a la graella, però ets tu, en última instància, que igual que decideixes venir també decideixes si ajudar-te i com ajudar-te. El que sí et podem dir ja des d’aquest moment, és que el fet de venir, de consultar, de parlar i de reflexionar, pot canviar les coses.
Respectem el ritme, els temps i la particularitat de cadascú. Tu marques el pas, nosaltres t’anirem acompanyant i oferint les condicions necessàries perquè es pugui donar un treball psicoterapèutic que et permeti tractar el teu malestar.
Evidentment que sí. Les classificacions (i diagnòstics clínics) son eines per tal de que els professionals poguem entendre’ns entre nosaltres, però no ens diuen res del que li passa subjectivament a una persona, això només ho pot saber un mateix.
L’espera es pot eternitzar i sempre trobarem excuses per no afrontar la veritat cara a cara. En aquests casos, els problemes només poden que agreujar-se. La ingènua idea de que deixant passar el temps es resoldran les coses, només ens porta a camins sense sortida. No hi ha per què aguantar, un pot estar en aquesta vida de moltes maneres possibles i es pot aspirar a ser més lliure en les eleccions que fa cadascú.
Òbviament Sí. Tenim una clara posició ètica al respecte. És un principi fonamental de la nostra pràctica clínica.
Et compromets tu amb tu mateix, amb la teva paraula i amb la teva veritat. La teva vida és responsabilitat teva, així com les eleccions i decisions que en ella prenguis. Et podem ajudar a triar amb més llibertat i no dependre tant dels altres, ni dels teus propis símptomes.
Els ideals moltes vegades ens ajuden com a motor per aconseguir i per aspirar a moltes coses a la vida. Però altres vegades ens asfixien, ens aixafen i no ens deixen progressar d’una manera sana i conforme a la nostra realitat. Pretendre impossibles és font i causa de profund malestar i de contínues frustracions.
Depèn del que per a tu sigui ser feliç. Si bé no hi ha un estat de plenitud i de benestar total, un pot sentir-se millor amb si mateix i amb els altres, així com portar una vida més autèntica i orientada per un desig propi.
Ens regim pel principi del No tot. Mai ningú té tot el que vol i sobretot. Obrirem una pregunta: vols realment tot el que desitges? Avisem ja, que no és de fàcil resposta.
Cadascú, a través del seu recorregut, pot trobar el sentit de la seva trajectòria particular, amb les seves anades i vingudes. Respondre a les seves pròpies preguntes i pot discernir al final d’un procés terapèutic, allò que fa referència al seu propi desig. Es tracta de conèixer més sobre un mateix i així poder triar els camins de la vida, d’una manera més lliure i no tan condicionada pels propis símptomes.
