Psicòleg Pares Barcelona
Ser uns pares “prou bons”, que estableixin amb els seus fills una mútua relació gratificant. Poder desenvolupar un sentiment de seguretat en la funció de pares. Constatem en la nostra pràctica clínica, les conseqüències de voler “construir” l’infant com un producte de les nostres expectatives. I certament qui no les té? Però es tractaria de poder ajudar-lo perquè arribi a ser el que ell vulgui i pugui ser.
Pensem que la tasca de ser pares, és una experiència apassionant i creativa, tot un art al qual podem aspirar, que no necessita de regles ni pautes complicades, sinó que exigeix dels pares flexibilitat, seny i algunes dosis de paciència, que no és poc.
Ser pares
- L’angoixa de ser pares. Ho estic fent bé?
- La importància dels límits. Sóc massa permissiu? Sóc massa exigent?
- El risc d’unes expectatives massa altes. Vull que arribi a…?
- La necessitat d’amor i reconeixement. Per què no em fa cas?
- Comunicació per què discutim tant? Per què no m’escolta?
Separació i fills
- La separació dels pares. Els hi produiré un trauma si em separo?
- La presa de decisions. Hauria d’aguantar per ells?
- Quan el fill està enmig del conflicte. Com protegir-lo?
- Explicar als nens les coses. Han de saber-ho tot?
- Tenir-los en compte. Hi ha alguna cosa que ells puguin decidir?
Consultar un especialista
- Consultar a un psicòleg infantil: fer-ho a temps pot evitar problemes.
- Una segona opinió professional: tens dret a consultar a un altre especialista.
- Els avantatges d’una major freqüència en les visites. Les que cada nen necessiti.
- La importància d’una atenció individualitzada: no hi ha dos nens iguals.
- Sense llistes d’espera: hi ha situacions que no poden esperar!
