QUÈ ÉS NORMAL I QUÈ NO HO ÉS
Hi ha res que es pugui considerar normal o anormal a les adquisicions d’un nen petit?
Quants pares ens demanen que els diguem amb detall quines són les adquisicions que ha de fer el seu fill el primer any de vida. Alguns fins i tot apunten minuciosament en una llibreta, com si es tractés d’un informe de psicologia, quan li va sortir el primer incisiu, quan va fer això o allò…
Nosaltres sempre diem que cal anar amb compte amb les observacions i els judicis constants que fem, perquè la criatura es converteix més en una cosa a mesurar que en una persona.
Volem dir amb això que un nadó, des del seu naixement (i fins i tot abans), és un ésser sensible al que percep de l’inconscient d’aquells que hi viuen o estan a prop. És a dir, l’ésser humà és un ésser de llenguatge, de comunicació, un ésser sensible a tot allò que percep dels altres: el seu humor, la seva olor, els seus ritmes motors, la seva veu… És sensible a si els altres experimenten amor o indiferència per ell, és sensible al lloc que li donen, al respecte que tenen per la vida i pel que ell expressa. Si se’l tracta com un objecte, com un tub digestiu al qual cal omplir i no com un ésser humà que estima i el que se l’estima, el nen es converteix, a mesura que va creixent, en un autòmat que funciona quan el seu amo els ho ordena. El nounat ja és un subjecte humà que té desitjos i no només necessitats. No és un “bebè”, sinó que té un cognom que el lliga a una família, un nom de pila que han triat per a ell, que és el seu i al voltant del qual gira tota la seva vida de relació amb els pares i els afins, partícips o no de les alegries i de les penes. I el nen té la intuïció (si encara no té la intel·ligència conscient) del veritable sentit de la relació dels altres amb ell, sobretot pel que fa a la mare, al pare, als seus cuidadors, dels quals depèn la seva vida. Tot això es grava en el seu ésser i ho marca amb el llenguatge.
el displacer. Per descomptat tot això és inconscient i es realitza en resposta al que satisfà, disgusta o deixa indiferents els qui el crien i els qui el nen està lligat.
Per llegir més podeu consultar els següents articles: