Des de Psicoclínica Barcelona volem expressar el nostre rebuig a qualsevol expressió de violència i…
La diferència entre ser un home o ser una dona no està en els genitals, sinó que és una posició subjectiva que cada un adopta entorn del seu desig i la seva identitat. La psicoanàlisi sosté que la identitat sexual no ve determinada per la naturalesa biològica i afegeix que ser home o ser dona té a veure amb la posició que el subjecte manté en relació a un determinat significant que marcarà el desig i el gaudi del subjecte. Dit d’una altra manera, no podem abordar la qüestió de la identitat sexual si no és per la via dels efectes del llenguatge en el cos.
El concepte de gènere, que s’impulsa des de les ciències socials ve a assenyalar la influència de la cultura en la identificació als rols home / dona, allunyant-se de les categories mascle / femella del sexe.
El terme trans ve a donar cabuda a aquelles persones que no s’identifiquen amb el seu sexe biològic i que no poden considerar-ser transsexuals perquè no s’han sotmès a intervenció mèdica o simplement perquè no volen estar sotmesos a la classificació binària sota la lògica biològica.
Les persones trans no s’identifiquen el sexe amb el qual van néixer. Es tracta d’una certesa que els portarà a orientar la seva vida fins a aconseguir que l’Altre (escola, administració, família …) els reconegui tenint en compte la seva identitat i no la seva genitalitat. Recolzats en la certesa del seu ésser, poden fer que la seva reivindicació es converteixi en el centre de les seves vides.
En els últims anys, estem veient l’aparició de nous conceptes que donen compte de les diverses formes d’identitat sexual, moltes d’elles sota el paraigua del fenomen queer, que fan impossible deduir el gènere de la persona.
Aquests nous significants estan calant en la societat i circulen ja entre els programes de TV, les pàgines de contactes … i especialment entre els més joves, ja que és durant la infància i l’adolescència que s’estableix la identitat sexual. Cada vegada hi ha més casos de nens que manifesten, a edats molt primerenques, sentir un rebuig cap al seu sexe biològic i una necessitat imperiosa per ser reconeguts per l’Altre a través la seva veritable identitat. Els pares, les escoles, els serveis mèdics i jurídics estan atenent aquestes demandes del nen i actuant en conseqüència a través d’actes que seran definitius. Un exemple d’això són les intervencions mèdiques dirigides a modificar el curs natural de l’organisme del nen per fer convergir el desenvolupament biològic amb la identitat sexual i així evitar el patiment del menor i de la seva família.
Certament cal celebrar la bona acollida que estan tenint aquests casos des de les institucions, que cada vegada es mostren més tolerants davant d’aquests temes tan delicats. No obstant això, no volem deixar de dir que cal ser prudent quan un nen o una nena manifesta alguna cosa d’aquest ordre, ja que la identitat i la sexualitat són assumptes veritablement complexos i necessiten d’uns temps lògics de veure, comprendre i concloure. Tres temps que es reparteixen al llarg de dues etapes: la infància i l’adolescència i que per tant convé no precipitar-se amb solucions definitives sense abans haver deixat espai per a l’elaboració subjectiva necessària.
Consulta amb un psicòleg a Barcelona