Psicòleg addiccions Barcelona: Deixar les drogues és impossible si saps com

Psicòleg addiccions Barcelona: Deixar les drogues és impossible si saps com

No són temps per a la subjectivitat. A la clínica de les toxicomanies, veiem com el subjecte addicte ja no es dirigeix al metge o al psicòleg amb una pregunta sobre el seu patiment. Una pregunta que atorga un lloc específic a l’Altre, sense el qual la transferència no existeix. Que un toxicòman atorgui un lloc a l’Altre no és qualsevol cosa. Ens diu una mica de la seva posició, ja que algú que pregunta és algú que no sap, o en el millor dels casos, algú que vol saber.

Si la transferència no és sense subjecte, ni per tant, sense desig, com fer amb aquests pacients que es presenten fixats en la certesa, aquells que apunten a l’Altre com a causant del seu malestar, aquells que voregen allò referent a la seva responsabilitat en allò que els concerneix. Podríem dir, doncs, que es tracta d’una condició per a qualsevol tractament possible de l’addicció, que el pacient en algun moment pugui donar pas a allò que el fa humà: la paraula. Una paraula que comporta una pèrdua i que permet que laltre sigui això, un altre. La paraula separa una cosa de l’altra, per tant marca els límits, regula.

Un dels llibres més venuts de la literatura divulgativa referent a les addiccions és el conegut: Deixar de fumar és fàcil si saps com, de l’anglès Allen Carr. Aquest conegut autor de llibre d’autoajuda proposa un mètode per a l’addicció a la nicotina. Avui la gent vol més que mai que l’Altre els digui què, com i quan, però aquesta demanda de saber no ve acompanyada d’una pregunta. A l’Altre no se li suposa un saber sobre el que li passa a un, més aviat, ho podríem dir així, l’Altre és portador d’un mètode, un fàrmac o una ideologia que faria possible el canvi sense passar per la subjectivitat. Fer-se objecte per a l’Altre, quan es tracta justament del contrari.

Psicoclínica Barcelona

Psicòlegs Barcelona