skip to Main Content
Consecuencias psicológicas del bullying

Conseqüències psicològiques del bullying

Què és el bullying

La definició més comuna i estesa socialment és la que es refereix a Bullying com a assetjament, i més concretament a l’assetjament sofert al medi escolar, és l’exposició a comportaments violents, agressius, vexatoris, intimidatoris o amenaçadors la que se sotmet a un alumne, normalment pels seus iguals o companys, amb l’ànim d’ofensa, escarni i maltractament per a la diversió i el gaudi de la resta.

Però en el nostre àmbit que és el clínic, per saber realment al que es refereix un subjecte quan diu “estic patint bullying” caldrà sempre preguntar-li directament i caldrà donar lloc a què sorgeixi la paraula, a que pugui verbalitzar el que li passa, això ja té uns efectes ansiolítics i terapèutics de per si mateix en què parla sota un tipus d’escolta determinada, però és que a més als especialistes ens dóna pistes per entendre com aquest subjecte interpreta tot el que està vivint, com aquest subjecte es posiciona subjectivament el que li passa, ens permet (tant a qui parla com a qui guia) tenir una visió de quins mètodes, tècniques, eines o estratègies està utilitzant (o no) aquesta persona per fer front a això que li passa i poder maniobrar-ne en conseqüència. És així com ens podrem fer una idea mínima del que passa a algú quan diu que li fan bullying.

Tipus de bullying

Ens centrarem en el bullying escolar, perquè algunes persones vénen preguntant per bullying laboral i hem de deixar clar que quan el context és laboral/professional, es diu mobbing, significants provinents de l’anglès i àmpliament assumits a la societat espanyola, malgrat que encara avui dia es continuen prestant a molta confusió.

Aquí podríem fer tantes divisions i classificacions com vulguem però potser les distincions teòriques més utilitzades actualment són:

  • bullying físic: Quan l’assetjament traspassa els límits de la paraula i passa a l’acte amb agressions físiques.
  • bullying verbal / social: actes com els insults més o menys encoberts, difondre rumors, bulls, mentides, actes que causen una forta pressió en els subjectes als quals va dirigit però que mai no arriba a creuar la línia de l’agressió física.
  • bullying sexual: seria tot assetjament concernent amb temes de la sexualitat, identitat de gènere, orientació sexual, violència masclista, etc.
  • Cyber Bullying: és l’assetjament i el maltractament que s’exerceix a través de les xarxes i internet.

Conseqüències psicològiques del bullying

Les conseqüències poden ser devastadores per a moltes persones que han estat sotmeses a situacions que podríem emmarcar dins aquests paràmetres. És impredictible com reaccionarà una persona en semblants situacions, per això és molt difícil parlar de conseqüències psicològiques en general o en plural, perquè encara que és possible extreure algunes variables que coincideixen, com un denominador comú en el que podríem anomenar la víctima, a nosaltres no ens agrada encasellar les persones sota aquests rètols o etiquetes, ja que cadascú, com dèiem abans, és un subjecte únic i singular, mai hi haurà dues reaccions iguals perquè no hi ha dues persones iguals, depèn com abans detallàvem de variables com la posició subjectiva de cadascú davant del que li passa, si lluita o no lluita, si es defensa o no, si protesta o no, si ho denuncia (no parlo només jurídicament o legalment, sinó per exemple , públicament o ho diu al seu tutor, o als seus pares, o a algun adult responsable o no i ho calla). Depèn de tot aquest tipus de reaccions es conforma una manera o una altra de respondre, de viure’l i d’enfrontar-se.

La nostra tasca com a clínics, com a psicoanalistes i/o psicòlegs clínics que som, és saber en quina posició ve cadascú per poder dirimir quina és la millor manera d’ajudar i acompanyar aquest subjecte.

A nivell psicològic un pot estar molt minvat de forces, d’autoestima, fins i tot d’energia, són situacions constants i segurament moltes vegades sostingudes en el temps que esgoten i deixen exhaust el que pateix i pateix, tota l’energia d’una persona se’n pot anar a com defensar-se, com fer per no sortir més ferit, com fer per venjar-se, per escapar-se, per fer-ho pagar, preguntant-se si hi ha o no escapatòria, si hi ha sortida o no… moment delicat quan el subjecte en algun punt del seu fur intern es rendeix o llença la tovallola, encallat en sentiments d’abatiment, desesperació, angoixa extrema i donant lloc a pensaments fins i tot a actes gravíssims com poden ser els de tipus autolític o suïcida.

La inseguretat, la manca d’autoestima, d’autoconfiança, etc. són els significants amb què acudeixen a visitar-se molts dels nois que atenem, i que a poc a poc poden anar situant d’una altra manera, atès que és reorganitzant la posició de cada un, revisant i enderrocant moltes vegades les identificacions que un porta a consulta, amb les quals un acudeix a teràpia buscant simplement alleugeriment i ajuda, resulta que després fan possible una sortida, i no només una sortida sense tant dolor, sinó una sortida que a vegades defineix un camí de vida, una orientació sota un desig que prèviament estava o molt velat o encobert i que ara es mostra ben visible a ulls del que inicia aquesta gran aventura de venir a interrogar-se i a preguntar-se per què ens passa el que ens passa a la vida i com fer-ne, un viatge apassionant. T’atreveixes?

Escrito por:
Mila Herrera
Directora de Psicoclínica Barcelona

Back To Top