skip to Main Content
patologia dual adiccions

Psicòleg Adiccions Barcelona: La patologia dual

La patologia dual és el terme que utilitza la psiquiatria a Espanya per referir-se a la persona que pateix d’una addicció i d’un altre trastorn mental. Aquesta primera definició ja és controvertida en certa manera. Un addicte a la nicotina diagnosticat d’una fòbia a les aranyes, és un cas de patologia dual, igual que ho pot ser un pacient esquizofrènic addicte a l’heroïna. Com s’entén no és només una qüestió de “grau de patologia” sinó que estem davant d’un terme que atrapa la gran majoria de pacients que acudeixen a les nostres consultes amb la demanda d’un tractament per l’addicció.

És freqüent en el discurs científic tractar de dilucidar què és primer si l’addicció o la patologia. Sabem que hi han addictes que amb el consum de drogues han desencadenat una patologia que fins llavors no s’havia manifestat i de la mateixa manera, veiem amb la mateixa freqüència, pacients que usen la droga com una manera de pal·liar certa simptomatologia de base. Aquest no només és un debat teòric, es tracta d’un problema clínic que determinarà la mirada terapèutica i que tindrà la seva transcendència a l’hora d’orientar el tipus de tractament.

Establir la patologia dual com a categoria diagnòstica ha permès tornar a unir el camp de les toxicomanies amb el de salut mental. Durant anys, els dispositius assistencials d’aquests dos àmbits, es van separar creant unitats específiques i diferenciades d’atenció a les drogodependències, per una banda, i de salut mental per l’altre. Va ser un intent per dividir allò que és indivisible. L’estela de conseqüències produïdes per aquesta cega gestió encara està present avui dia.

Escrito por:
Mila Herrera
Directora de Psicoclínica Barcelona

Back To Top