Psicòleg infantil Barcelona: Primeres adquisicions

Tot és adquisició, adquisicions psíquiques, del cor, de l’esperit, de la intel·ligència … durant el creixement físic que és enormement ràpid fins als tres anys. Però tot això no es veu, no pot tot sotmetre als tests. Amb el que se li dóna, el nen treu el millor partit possible de la seva naturalesa pròpia. Es va acomodant. Tot el que percep d’aquells de qui depèn la seva vida, des de l’embaràs fins als sis o els vuits anys, es lliga al seu ésser ple de desitjos i s’organitza com a llenguatge, que al principi és mut. Els seus crits, les seves emissions vocals, els seus plors, els seus somriures són expressions naturals que es convertiran, a causa de la persona que l’alleta i el cuida, en llenguatge pel qual el nen es trobarà amb un altre que respon. Una xarxa subtil de comunicació es teixeix tant en la vigília com en el somni, tant en les tensions del seu desig d’intercanvis com en el repòs, es crea una xarxa de comunicació que l’informa del bé i del mal, del bell i del lleig, del que està permès i del prohibit. El nen busca el que li aporta plaer i evita el displaer. Per descomptat tot això és inconscient i es realitza en resposta al que satisfà, desagrada o deixa indiferents als que el crien i als que el nen està lligat.

PSICÒLEG INFANTIL BARCELONA
Tot s’ordena en la relació del nen amb la mare, en la seva relació amb si mateix i amb els altres. Veritablement és impossible donar normes del que un nen ha d’adquirir i és impossible jutjar pel que fa o no fa a una determinada edat.
En canvi podem dir que el desenvolupament d’un nen es compleix com cal i de la millor manera possible segons la seva naturalesa des del començament de la vida, quan se sent estimat per pares que s’estimen entre si i quan sent alegria en l’ambient. Puc dir que un nen sent seguretat quan no se li imposa el que no té ganes de fer, cosa que no vol dir que calgui fer tot el que ell sembla voler, ni donar-li tot el que demana.
I en referència als pares, cal que el pare i la mare continuïn vivint i fent el que han de fer perquè la seva vida tingui un sentit. Per descomptat que els pares disposen de menys llibertat quan tenen un nadó, cal cenyir-se a uns horaris i rutines, però tota la vida dels pares no ha de concentrar-se en el fill, ni ha d’estar obnubilada per aquest. El nadó pot participar en els desplaçaments dels pares i estar a l’abast de la veu quan ells estan ocupats o reben amics a casa.

Podeu llegir més a psicòleg infantil Barcelona i a psicòleg pares Barcelona

Psicòlegs Barcelona

Psicòlegs Barcelona