skip to Main Content
Psicoclínica Barcelona

Anunci II seminari Escola 2015-2016

Ens complau poder Fer difusió del treball d'escola (2015-2016), que es realitzarà a la seu de l'FPB el 21 de novembre, en què es treballarà el text de Jacques Lacan Televisió, del 1973.

PRESENTACIÓ PER AL SEMINARI DEL D.E.L. de 2015:2016 SOBRE
  EL TEXT DE JACQUES LACAN: TELEVISIÓ
  Rithée Cevasco

Aquesta intervenció de Lacan a la Televisió va ser publicat a Seuil, l974, en edició per a ús intern de membres, per l’Association Psychanalyse et Médecine.
Posteriorment se’l troba a Autres Ecrits, Seuil 2001, pàgines 509 a 545.
Se’l troba en versió castellana a Lacan, J. (1973). Televisió Altres escrits (pp. 535-572). Bons Aires: Paidós (2012).

El text està dividit en set punts i s’ordena gairebé per ell mateix en tres parts.

1.- La primera sessió del seminari: punts I,II i III.

Lacan se situa respecte al públic al qual s’adreça, destacant que suposa que hi ha analistes que ho escoltaran, analistes suposats perquè finalment no és tan evident saber què és un analista.
El punt II s’inaugura amb la pregunta central sobre què és l’inconscient i els límits del que es pot desxifrar a partir de la seva estructura com a significant.
Amb el punt III aborda la distinció entre la psicoteràpia i la psicoanàlisi per concloure sobre la “santitat” del psicoanalista i la psicoanàlisi com a possible sortida del capitalisme.

2.- La segona sessió del seminari prendrà com a eix central els punts IV i V
Forma Al punt IV Lacan descarta la concepció de la pulsió com a “energia” i reprenent el seu Seminari 10 sobre l’angoixa amplia una teoria dels afectes amb l’examen de la tristesa i el gai savoir, la morositat i l’avorriment.

Al punt V Lacan s’atura en “la mal-dicció del sexe” i la distinció essencial entre repressió i coaccions socials. Posa així mateix l’accent sobre allò que l’anàlisi introdueix com a novetat, l’amor de transferència i el que amb ell es pot fer. L’aposta per l’experiència del passi és invocada per veure què condueix a la decisió d’un analitzant a ocupar la posició de l’analista.

Conclou novament com al punt III amb un diagnòstic sobre l’estat actual de la nostra societat i la precarietat actual de la nostra manera de gaudir que se situa de manera predominant únicament a partir del plus de gaudir, deixant poc lloc a les coses de l’amor .

3.- La tercera sessió s’ocuparà dels dos darrers punts el VI i el VII.

Al punt VI Lacan respon a les tres preguntes kantianes: Què puc saber? Què he de fer? Què m’està permès esperar? La qual cosa condueix a Lacan a un ampli desenvolupament. No es podrà saber res que no tingui l’estructura del llenguatge. Pel que fa al que s’ha de fer està orientat per la necessitat d’instituir allò real com impossible. Què cal esperar d’una anàlisi? Extreure l’inconscient del qual un és subjecte i Lacan precisa que no empeny ningú a fer una psicoanàlisi si no se sosté sobre un desig decidit. D’altra banda, més aviat convé rebutjar la psicoanàlisi als canalles.

Amb el punt VII Lacan conclou la seva al·locució comentant una veritat expressada per Boileau: quan alguna cosa està ben concebuda, llavors se’l pot enunciar clarament. Lacan precisa que, per això, cal temps. Potser 10 anys perquè els seus Escrits es puguin llegir amb claredat. I de l’anècdota de Boileau pel que fa a la castració Lacan destacarà que “no hi ha grau intermedi entre allò mediocre i el pitjor”. L’al·lusió a l’acudit li permet posar l’accent sobre la interpretació com a joc de lalengua i sobre el que ha de satisfer a l’empresa analítica en tanta experiència  “Del que perdura com a pura pèrdua o el que no aposta sinó del pare al pitjor”.

Hem triat aquest text de Televisió extremadament ric i suggestiu. El seu estil de pregunta / resposta li confereix un estil àgil especialment apte al comentari.

Desitjaríem que la nostra comunitat d’escola pogués treballar prèviament el text per participar activament en el desenvolupament del seminari, fent-ne un veritable seminari i fins i tot poder treballar prèviament amb les preguntes i/o comentaris que resultessin d’aquestes lectures prèvies.

Per això no ens oblidem que comptem amb el dispositiu original de la nostra escola: el cartell. Animem doncs que es constitueixin cartells al voltant de Televisió els fruits de la qual de treball podran així circular en els intercanvis del nostre Seminari d’Escola del DEL per al període 2015/2016.

Escrito por:
Mila Herrera
Directora de Psicoclínica Barcelona

Back To Top