L’estrés nadalenc

Certament, durant aquest període de l’any, les tan esperades festes nadalenques, que haurien de ser de descans i desconnexió de les nostres obligacions diàries esdevenen, en moltes ocasions, en fonts d’estrès per a moltes persones que no només no es lliuren de les seves responsabilitats laborals sinó que a més, de tot el que fem diàriament, se li afegeix la programació, anticipació i organització d’uns dies de “bogeria” per a tots, nens i adults, en els quals, molt probablement, es perd de vista el sentit últim d’aquest recés anual . Així vam comprovar com tristament, per uns i per altres, aquests dies es converteixen en dates de desassossec, de nervis, de consum indiscriminat, de empatxos, d’excessos, i de moments emocionals difícils de gestionar i de tramitar.

Però, què és el que passa? Sense voler ser exhaustius, se m’acut que per començar sortim completament de les nostres rutines, tant d’horaris, com d’activitats, d’espais, de llocs, i fins i tot de persones amb les que ens ajuntem … A més ens carreguem amb massa exigència per fer moltes coses i fer-les bé, hem de veure i visitar a molta gent, hem de compartir estones, converses, discussions … i això no sempre és fàcil. S’imposa quedar bé amb tots (regals, detalls, trucades, visites, invitacions …), i que quedin bé amb nosaltres (em podrien haver trucat, saben que no m’agrada que …) estar a l’alçada de les circumstàncies (donar la talla, era o no era això el que esperaven de mi …), i a tot això se li suma que a més cal fer-ho gaudint, al màxim, aprofitant fins a l’últim moment … Quan aquest imperatiu acaba imposant-se podem esperar qualsevol cosa, excepte que passi el que ell mateix dicta: que gaudim!

En aquestes circumstàncies, moltes vegades caòtiques i de desencontres més que de trobades, es desencadenen moments d’angoixa i emocions molt difícils de digerir. Són moments crítics que venen a treure a la llum moltes coses que portem guardades dins nostre amb gran recel i que afloren en dies d’estrès com per exemple al Nadal.

No mirem cap a un altre costat, fem quelcom davant d’això que es repeteix en segons quines circumstàncies i ens afligeix ​​i ens fa mal com sempre que emergeix. Aprofitem aquest dolor per aprendre alguna cosa i per fer alguna cosa amb ell. Que aquests moments dolorosos pels quals passem almenys serveixin per adonar-se un mateix que hi ha altres possibilitats, altres maneres de fer, altres interpretacions dels esdeveniments, que és possible posar-li un fre, un remei, un final. Consultem a un especialista quan el sofriment i el dolor s’apodera de nosaltres i esquitxa greument les nostres relacions amb la gent que volem.

Psicoclínica Barcelona