skip to Main Content
psicoanalisis y amor

El malestar, les dificultats, el dolor, la tristesa, l’angoixa, el dubte… arran de les dificultats amoroses, dels fiascos sexuals, dels desencontres de parella, continuen sent la raó que molts subjectes demanin ajuda. Ofertes de solucions no falten.

Reflexionarem aleshores sobre l’especificitat de l’oferta de la psicoanàlisi al subjecte.

Si alguna cosa pot aportar una psicoanàlisi no són noves maneres de gaudir sexualment, sinó diferents maneres de nuar el sexe al gaudi ia l’amor, atès que el llaç neuròtic inevitablement els planteja en el subjecte en franca disjunció, si no en oposició. S’estima una, i es té sexe amb unes altres, s’estima una, però se somia amb totes, s’estima un home, però se’l tria per ser “dona” i amb això es pateix, es vol viure d’acord amb el nostre temps, amb les seves ofertes de “llibertinatge digital”, però en la promiscuïtat l’amor pateix i el desig s’esgota, i així una infinitat de dificultats, on nous costums i nous mitjans es nuen amb antigues dificultats: desig, fidelitat, multiplicitat d’objectes versus aspiració a l’amor únic…

La psicoanàlisi ens ha ensenyat que aquestes dificultats són efectes del rebuig de la falta i, per tant, de la necessitat de creure en l’existència de la raó sexual. Per això la multiplicitat d’ofertes que prometen solucions que impliquen una realització idealitzant de la relació sexual “plena”, o aquelles que prescriuen pràctiques de l’esforç i el control, totes dues carreguen sobre les esquenes dels amants pesants fardells.

Si bé és cert que cada subjecte es normalitza en el seu rol sexual a través de l’Èdip, que li ha de permetre alinear-se en una posició, però, perquè no sucumbeixi ni als ideals ni a les exigències superioiques amb què cada època constrenyi els amants, ho haurà d’assumir sota una manera que necessàriament impliqui una certa invenció particular en cada subjecte i en cada relació. És el sinthoma el que ha de permetre al subjecte masculí prendre la seva parella com a representant de l’Altre sexe en la seva radical alteritat, i el subjecte en posició femenina prendre un lloc en el desig d’un home, (no de “l’home”), sense alienar-se.

…/…

Potser així la dificultat indefugible de les relacions entre els dos sexes es pugui prendre com a objecte “d’una aventura”, i no tant com una “mal(e)dicció davant de fatal destí”, i sense recórrer a les ajudes bioquímiques, als efectes de la cirurgia o les gimnàstiques de l’autocontrol.

Treballarem a partir de casos clínics, de testimonis d’anàlisi i dels seminaris de Lacan, especialment el XIX i el XX

El seminari quinzenal es farà els dijous a les 20.30 d’Oct a Maig. La inscripció és gratuïta, però cal sol·licitar-la enviant un email a josep.monseny@gmail.com abans del 6 d’octubre posant a Assumpte: ADG. Nus Seminari.

Josep Monseny

 

Demana cita amb una sexòloga a Psicoclínica Barcelona

 

 

Escrito por:
Mila Herrera
Directora de Psicoclínica Barcelona

Back To Top