Un altre que no ho sap tot. Un altre que no s’erigeix omnipotent. Poder mostrar-nos ignorants no…
La droga acull en si mateixa el seu propi contrari. Aquesta ambigüitat ens pot ajudar a entendre moltes coses. De vegades és el verí, d’altres l’antídot. En alguns casos, la mateixa droga serveix per compensar la crisi psicòtica d’un subjecte, en altres és l’agent que la desencadena. Ja al segle XVII, Cullen, un farmacòleg de l’època deia el següent:
“L’opi acull, com tants altres. el més i el menys, és alhora un estimulant i un sedant. Quan s’ho administra, de nou allò positiu s’inverteix i es “negativitza”. El que és repugnant i el que és tòxic es converteix en deliciós i en desitjable”.
Psicòlegs Barcelona
Que el tòxic sigui droga o medicament només ho determina la prescripció. Del caràcter de versatilitat de la droga en dóna compte el mateix toxicòman que en no poques ocasions dóna testimoni de la singularitat de la seva experiència. És freqüent veure com alguns subjectes troben en el consum de cocaïna l’única manera de poder dormir, llegir o fins i tot menjar, quan se suposa que els efectes psicoestimulants de la substància haurien d’induir justament el contrari.
Aquesta és també la doble relació del psicòtic amb el tòxic. Però per a la ciència ja no és el subjecte qui té un saber per descobrir, ara és el tòxic qui en té, perquè el subjecte no és més que un producte del tòxic.
Podeu trobar més informació a Psicòleg addiccions Barcelona
Psicòlegs Barcelona
Psicòlegs Barcelona