La institució avui

Les coses han canviat. Les institucions han hagut d’anar adaptant-se als símptomes i les patologies de l’època. Avui som a l’època de la Patologia Dual i ja queda lluny la idea que l’addicte consumeix perseguint plaer com a única finalitat. La Patologia Dual ens obliga a pensar en el consum de drogues com a possible temptativa d’automedicació. Consumir drogues per passar-ho bé no és el mateix que consumir-les per no passar-ho malament. En aquest sentit, la intervenció terapèutica no únicament pot anar dirigida a aspectes conductuals, com els programes de prevenció de recaigudes, sinó que han de mantenir sempre com a orientació, la pròpia subjectivitat.

És en aquest sentit que la institució no pot fer res més que atendre cas per cas les demandes dels seus pacients. El que serveix per a un pot ser un desastre per a l’altre. Aquesta és la crítica que fem a aquests models terapèutics basats en l’experiència pròpia, aquí faig referència explícita a programes dirigits per exaddictes que posen la seva història com a referència al servei del pacient. Oferir això que a un li va guarir com a model de referència és abordar la qüestió des del pla imaginari, anul·lant la diferència, és a dir, orientant el tractament des de la lògica del dogma.

Psicòlegs Barcelona
Psicòlegs Barcelona