L’addicció al mòbil

L’addicció al mòbil

Per a la OMS l’addicció és una malaltia. La manifestació de la mateixa i l’objecte que aquesta pren, varia en funció de l’època i del context social. Els símptomes dels pacients no poden pensar-se per fora del discurs en què ens ha tocat viure. I ens ha tocat viure en l’era d’internet!

El telèfon ja no és un objecte per fer trucades a altres persones. És un objecte que ofereix un ampli ventall de possibilitats: jugar, fer fotos, llegir la premsa, realitzar transferències bancàries, anar a comprar … Per tant, no podem parlar d’addicció al mòbil sense fer referència al món d’internet.

Hi ha tractament per l’addicció al mòbil? Existeix tractament per l’addicció, amb independència de la manifestació que aquesta prengui. En aquest sentit, el realment rellevant no resideix tant en l’objecte de l’addicció, com en la funció que aquesta compleix.

No qualsevol es fa addicte al mòbil. Hi ha d’haver una predisposició (no parlo de la genètica) a l’addició. En una altra època podrien haver-se fet addictes a una altra cosa.

L’addicció no està determinada per la freqüència d’ús ni per la quantitat d’hores que un està connectat al telèfon. L’addicte no és el que vol estar connectat tot el dia al telèfon i així ho fa, l’addicte, per contra, és el que no vol connectar-se, o no voldria fer-ho tant, però no ho aconsegueix. En aquest sentit, l’addicció al mòbil és una falsa solució davant la buidor. L’addicte al mòbil no només es connecta al telèfon per passar-ho bé, sobretot ho fa per no passar-ho malament.

Psicoclínica Barcelona

Psicòlegs Barcelona

https://psicoclinicabarcelona.com