Un altre que no ho sap tot. Un altre que no s’erigeix omnipotent. Poder mostrar-nos ignorants no…
La tant utilitzada expressió de fer un acompanyament dóna lloc a infinites interpretacions. Què volem dir amb aquesta expressió? Què significa fer un acompanyament a algú?
Per nosaltres acompanyar a un infant vol dir convertir-nos en un altre per a ell que ajudi a significar les coses que li passen, un altre que li ajudi a pair algunes situacions, a metabolitzar tot el que viu, a simbolitzar alguns fets…
La funció adulta és subjectivant en la mesura en que intervé entre el subjecte i la seva realitat, tant la realitat interna (les seves pulsions, pensaments, angoixes…) com la seva realitat externa.
Aquesta operació és l’eina clau que té el treball educatiu, perquè les mediacions estan fetes de paraules, de colors, de sons, de fórmules, de relats que, al cap i a la fi, són diferents maneres de proveir de significats amb els quals teixir la malla simbòlica en la que el subjecte es va ubicant.
Es tracta d’un emparament simbòlic, d’una xarxa protectora, que albergui significats amb els quals poder significar la realitat. L’escola és un espai amb possibilitats potencials de teixir aquesta malla protectora, perquè comptem amb els continguts de la cultura que estan en el cor i en la raó de ser de l’ofici d’educar, però a condició de que els adults que la habiten, assumeixin aquesta funció de reconèixer-se com a responsables d’aquest plus de l’ensenyament.
Psicoclínica Barcelona
Psicòlegs Barcelona
https://psicoclinicabarcelona.com