Un altre que no ho sap tot. Un altre que no s’erigeix omnipotent. Poder mostrar-nos ignorants no…
El consum de drogues pot produir brots psicòtics, especialment entre els adolescents. Concretament les drogues al·lucinògenes i el cànnabis són les drogues que més risc comporten en aquest sentit. Però les drogues no són les úniques causants dels brots psicòtics. Hi ha algunes persones que sempre van a ser vulnerables a patir un brot psicòtic per la fragilitat de la seva estructura psíquica. Per a elles, l’estrès elevat o qualsevol altra situació davant la qual no puguin respondre mitjançant recursos simbòlics i davant la qual es vegin desbordats: naixement d’un fill, mort d’un familiar, separació de parella, canvis radicals en la imatge corporal (propis de l’adolescència) … pot desencadenar un brot psicòtic.
Un brot psicòtic es caracteritza per la pèrdua de la realitat, especialment per l’aparició de deliris i/o al·lucinacions. És un estat de desorganització psíquica que pot durar dies i fins i tot setmanes o mesos i que altera completament la vida de la persona que el pateix i dels que l’envolten.
La indicació mèdica davant d’un brot psicòtic és el tractament farmacològic amb antipsicòtics i en moltes ocasions és necessari l’ingrés hospitalari en unitats de psiquiatria per aconseguir estabilitzar al pacient.
Mentre dura l’episodi agut del brot psicòtic, la intervenció professional és fonamentalment mèdica i farmacològica. Tanmateix, si tenim en compte la fragilitat d’aquests pacients i el risc real de patir nous brots psicòtics, es fa molt necessari acompanyar el tractament mèdic d’un tractament psicològic. Perquè la psicoteràpia sigui efectiva cal que el pacient estigui relativament estable, en cas contrari, és possible que la paraula no tingui cap efecte. Aquest és el motiu pel qual normalment el tractament psicològic s’inicia quan el tractament farmacològic ha fet ja els seus primers efectes i els símptomes positius de la psicosi han remès almenys parcialment.
El tractament psicològic estarà orientat al fet que el pacient pugui saber més sobre els desencadenants que han causat el brot, però també procurar que el pacient pugui trobar les seves pròpies solucions per mantenir la seva estabilitat.
Finalment, no volem deixar de dir que per tractar amb casos de psicosi és important que el psicòleg clínic hagi rebut formació específica i disposi d’experiència suficient, ja que en cas contrari, una mala orientació pot tenir conseqüències greus.