La desintoxicació tecnològica

Hi ha un límit per al plaer, més enllà del qual, el que es posa en joc és una altra cosa. Aquesta consideració àmpliament desenvolupada per Freud i Lacan, apunta de ple al món de les addiccions. En aquest més enllà situem la pulsió de mort i el gaudi del subjecte. Ho veiem a la clínica quotidiana quan un pacient addicte, o no, fa una demanda de tractament perquè alguna cosa a la seva vida s’ha regulat.

Només la psicoanàlisi té una teoria sobre això que fa la volta en relació al plaer. No és estrany que a molts els hagi resultat inassumible que hi hagi alguna cosa al subjecte de l’ordre de l’autodestrucció. El sexe, el joc, el menjar, l’amor o l’exercici físic tenen l’excés al revers. Però no estic parlant de freqüència ni quantitat, sinó de repetició.

Alguna cosa ja està passant amb les noves tecnologies. La desintoxicació tecnologia a la qual s’estan sumant algunes iniciatives en dóna compte. Fa pocs dies llegíem als mitjans de comunicació com als EUA s’ofereixen campaments per poder separar-se de l’objecte tecnològic. És com si alguna cosa de l’excés començarà a treure el cap. Una mica de la subjectivitat treu el cap quan l’assumpte del gaudi ens porta al límit. És aleshores quan tornem al punt de partida i la necessitat d’humanitzar-nos pren presència. En aquests campaments, no es pot disposar ni tan sols d’un simple rellotge, es tracta d’estar amb un mateix i amb els altres. Sense pantalles.

Psicòlegs Barcelona

Psicòlegs Barcelona