skip to Main Content
Psicoclínica Barcelona: Psicòleg Barcelona

Psicòleg Barcelona: Identificació i pertinença

L’ideal mèdic convergeix amb cert ideal de les toxicomanies, en tant elles procuren una sedació possible del dolor i, en particular, del dolor d’existir. Aquesta creença en una omnipotència de la substància, que tracta a les persones com si fossin una composició d’òrgans, són una temptativa d’eliminar al subjecte, d’allò que és precisament assumpte per a la psicoanàlisi.

Psicòleg Barcelona: Identificació i pertinença

Ser toxicòman, no és només una qüestió per a la psiquiatria o la psicoanàlisi, és un significant que circula també en l’àmbit jurídic i social. D’aquesta manera, és freqüent escoltar a pacients toxicòmans fer referència a la seva toxicomania com una categoria de la qual no estan precisament interessats abandonar. El sentit de pertinença no únicament els dóna un nom i un lloc en la societat també, aporta certs beneficis socials o judicials. Aquests subjectes solen sol·licitar el reconeixement de la seva pertinença a aquestes categories, bé sigui pels beneficis socials o jurídics que poden trobar, bé sigui, perquè formar part d’un col·lectiu permet en molts casos no haver d’assumir la responsabilitat dels seus actes sota el paraigües del que és normal per a un addicte. La identificació al significant addicte, toxicòman o drogodependent, els permete fer seu el discurs estereotipat sobre els perills de la droga i generalitzant s’eludeix la pregunta sobre la relació amb la seva pròpia toxicomania com a acte singular.

La toxicomania no existiria sense els dispositius assistencials que la nomenen, ja que aquesta s’aprèn en una mena d’efecte de mirall. És en aquest sentit que hi ha una dialèctica entre el toxicòman i el seu concepte, una relació que ve determinada per una teoria (multitud de centres d’addiccions es fonamenten sobre un saber sobre la toxicomania) i de les connotacions medicolegals.

Podeu trobar més informació a Psicòleg adults Barcelona

Psicòlegs Barcelona
Psicòlegs Barcelona

Escrito por:
Mila Herrera
Directora de Psicoclínica Barcelona

Back To Top