Psicólogo infantil Barcelona: Una autoritat sostinguda entre el Saber i el Desig

Testimoni d’un professor de secundària: “Penso que els nois venen a mi perquè jo els respecto molt… jo el que vull es que sentin curiositat per la vida… que res del que hi hagi al seu voltant els hi sigui indiferent…”

Aquest professor s’abstenia de definir què és el que interessa als seus alumnes, però NO s’absté de desitjar que alguna cosa els interessi i en això creiem que va un recíproc respecte.

Per tant, delimitar és habilitar, perquè mentre jo prohibeixo, impedeixo que el nen es faci càrrec d’alguna cosa que és responsabilitat meva.

A les escoles i a la vida en general, trobem nens molt sols. Exercir la funció adulta és No deixar als nens sols, desemparats. És acompanyar i protegir per una autoritat, una funció adulta que es faci càrrec de lo que ell NO ha de fer-se càrrec encara.

  • La Llei Simbòlica no es allò que es pot negociar, no es pacta, no es discuteix, no s’acorda. La Llei Simbòlica és allò que hem de sostenir els adults en relació a les noves generacions perquè aquestes tinguin un lloc.
  • La Llei Simbòlica comporta una prohibició:
  • la de NO fer els llocs simètrics, (no caure en el pla simètric al que moltes vegades ens empenyen amb retrets, insults, provocacions…)
  • intercanviables,
  • NO diferenciables.

És a dir, prohibeix la indiferenciació. Però no només ÉS prohibició, no és solament dir que NO, perquè en el mateix moment que prohibeix, també habilita.

Podríem denominar-la una llei de prohibició-habilitació, és algo així com dir:  “tu no pots ocupar el lloc de l’adult, hi haurà un altre temps perquè això et passi, però sí que pots ocupar aquest altre lloc, el de nen o jove, el del que recent arriba, el del que construeix, el del qui s’apropia d’aquest món que jo et presento”.

Com diu P.Meirieu a “Frankestein educador”, l’adult fa les presentacions. Aquest món és a reconstruir per aquest nen o jove. És a dir, que la prohibició demanda que alguna cosa no hi sigui, que no s’indiferenciïn els llocs, perquè tota la resta pugui ser, perquè pugui ser el desplegament de les possibilitats, i de les re-creacions per parts dels nens i adolescents.

Més sobre teràpia infantil

Mila Herrera

Psicólogo Barcelona